Duna, després de 18 dies d'acampada a la UB: "Hem de fer un pas endavant i això implica fer renúncies personals"

• L'estudiant, de 21 anys, ha format part del comitè organitzador de l'acampada en suport a Palestina al Claustre de la Universitat
• Assegura que ha estat una experiència intensa, però necessària i que només passava per casa per rentar la roba bruta
• Les protestes es mantenen a la UAB i la UDL, a l'espera que els Consells de Govern també trenquin relacions amb Israel

La Duna Galup al claustre de la Universitat de Barcelona, on estava situada l'acampada.

El Claustre de la Universitat de Barcelona (UB) fa menys d'una setmana que concentrava fins a 300 tendes de campanya. Un moviment de pressió per part dels estudiants cap al Consell de Govern perquè trenqués relacions acadèmiques i institucionals amb Israel.

La fita ha estat molt celebrada per part dels activistes, després de 18 dies d'acampada, que no esperaven aconseguir també que se suspenguessin cautelarment els convenis amb empreses vinculades amb el conflicte.

Els estudiants de la UB posen fi a l'acampada | Helena Oset

Malgrat tot, per als estudiants ha estat un esforç compaginar l'acampada amb les responsabilitats del dia a dia. Universitaris com la Duna Galup han fet "renúncies personals" per combatre el "genocidi televisat a Gaza". Passava dia i nit a la universitat, fent, com podia, les tasques i el Treball de Fi de Grau en el mateix jardí. "Només apareixia per casa per rentar la roba bruta i agafar bateries portàtils", recorda.

També es va absentar durant una setmana de la feina i reduïa tot el seu espai de socialització a la comunitat en suport a Palestina. Per l'estudiant, però, és quelcom imprescindible si es volen aconseguir resultats. Es fixa en els seus pares com els seus referents; "la participació en les mobilitzacions polítiques venen de família".

Ara, ha arrencat una nova acampada a la Universitat Autònoma (UAB). Els estudiants persegueixen els mateixos objectius aconseguits per la UB, que també els donen suport. S'estaran a la plaça Cívica fins que se suspenguin els acords amb Israel. Fins al moment, el claustre ha aprovat el trencament de relacions, a falta que el faci efectiu l'Equip de Govern.

La Duna és una de les universitàries que habitualment visita el campus per ajudar, a través de l'experiència ja adquirida, en l'organització de la protesta.

Viure la mobilització de primera mà

La Duna (21 anys) és estudiant de filologia catalana i formava part del comitè organitzador de l'acampada, pel que fa a la seguretat i organització d'accions. Ajudava a buscar suport legal en cas que fossin denunciats per interferir en les eleccions catalanes. "La idea no va ser mai la de boicotejar les eleccions, però tampoc estàvem disposats a treure cap símbol polític i teníem una bandera de Palestina de 80 metres penjada del sostre", explica.

Com tants altres universitaris, no només de la UB, va estendre una tenda de campanya a l'edifici històric i va fer d'ella la seva habitació durant més de dues setmanes. Ella mateixa explica que ja estava acostumada. És del CAU, treballa de monitora d'extraescolars i ha dormit fora de casa una multitud de vegades. Tot i això, no s'imagina tornar a fer una segona acampada tan seguida perquè diu és "una experiència massa intensa".

L'acampada d'estudiants a la UB conviu amb les meses

Això sí, van fer més comunitat que mai. "Hem tingut una xarxa enorme de gent que s'ha solidaritzat amb nosaltres", explica. La Comunitat Palestina de Catalunya s'encarregava del menjar i un restaurant palestí els hi portava, de tant en tant, kebabs per sopar.

A banda, els estudiants s'ajudaven entre ells i hi havia altres col·laboradors que no podien participar presencialment a l'acampada, però que aportaven amb donacions. "El co-working era impressionant", assegura la Duna. Entre els alumnes compartien coneixements; molts d'ells es trobaven en època d'entrega de treballs de la universitat. Però també havien de gestionar l'acampada: "hi havia moltes estones de redactar comunicats, preparar notes de premsa, contactar amb ponents i gent que ens estava donant suport, la logística..."

Preparen una vaga general

La facultat central de la UB és coneguda per ser l'epicentre de les mobilitzacions estudiantils a Catalunya. De fet, no és la primera vegada que Duna forma part d'un moviment d'aquesta magnitud des que és estudiant. En el seu primer any de carrera- actualment es troba a quart- va formar part de la protesta que reclamava un 'Compromís contra la crisi educativa'.

El 2021 uns 150 alumnes van bloquejar els accessos de la universitat i van dormir durant 3 dies en el terra fins que van aconseguir negociar amb el rectorat. Demanaven una equiparació dels preus de graus i màsters universitaris, un "pla de xoc" per a defensar el català i més protocols feministes.

Ara, però, considera que aquesta és una onada de protestes molt més important, ja que s'ha estès cap a altres ciutats espanyoles, com València o Balears, amb les quals mantenen contacte constant.

Pel juny preparen una vaga general: "estem treballant i parlant amb tots els sindicats; la majoria són catalans, però entenem que la vaga no només es quedarà a Catalunya". L'estudiant afirma, a més, que el potencial de l'organització estudiantil és un factor clau i les mobilitzacions són internacionals.

La protesta s'estén arreu

'7 mesos de l'ofensiva a Gaza, 75 anys de genocidi contra el poble palestí'. Així explicaven els estudiants concentrats al claustre de la Universitat de Barcelona (UB) el motiu de la seva acampada. A la UAB i a la Universitat de Lleida els segueixen els passos. A ambdós centres esperen que el Consell de Govern aprovi trencar amb institucions israelianes.

Unes protestes que van arrencar als Estats Units i que van començar a replicar-se a múltiples ciutats del món.