Divisió entre els fiscals sobre com aplicar la llei d'amnistia

• Entitats i partits independentistes asseguran que continuaran treballant per garantir el "ple dret a l'autodeterminació de Catalunya"
• Les negociacions per a la investidura avancen discretament

El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz

L'endemà de l'aprovació defintivia de la llei d'amnistia al Congrés dels Diputats, el Fiscal General de l'Estat s'ha reunit amb els fiscals de tots els òrgans implicats per mirar d'unificar criteris. Els que van dur la causa del judici del 'procés', Javier Zaragoza, Ismael Moreno, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal, han entregat un informe on argumenten els motius pels quals s'oposen a concedir l'amnistia als condemnats per malversació, com ara Junqueras, Romeva, Turull i Bassa. Pensen que no se'ls pot aplicar la llei perquè van actuar amb ànim de lucre i aquesta casuística queda fora de l'àmbit de cobertura de l'amnistia.

Els fiscals del judici del 'procés' s'oposen a amnistiar Puigdemont i Junqueras

De la mateixa manera, els fiscals creuen que als processats en rebel·lia, Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, tampoc els és d'aplicació el que estipula la llei d'amnistia i, per tant, no es poden retirar les ordres de detenció que pesen contra ells. En cas de fer-se, asseguren, s'estaria atemptant contra la independència judicial. L'informa també apel·la a les institucions europees perquè argumenten que la llei tal com està redactada afecta als interessos de la Unió Europea (UE), donat que la finalitat del procés independentista català era la desintegració d'un dels estats membres de la UE.

Els 4 fiscals demanen portar la llei al Tribunal Constitucional i a Europa perquè "crea espais d'impunitat en delictes de corrupció o terrorisme". El ministeri públic ha d'actuar sota els criteris d'unitat d'actuació i dependència jeràrquica. I això és el que busca el fiscal general amb reunions com la d'aquest divendres a la qual hi eren convocats tots els fiscals de Catalunya, els de l'Audiència Nacional i els del Suprem.

L'independentisme celebra l'amnistia

L'endemà de l'aprovació definitiva de la llei d'amnistia al Congrés dels Diputats, Òmnium Cultural, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, la CUP i els comuns han participat en un acte unitari a l'antiga presó Model per celebrar el que consideren "una victòria arrencada a l'Estat". També han presentat el manifest 'Una conquesta col·lectiva', on es comprometen a "continuar treballant pels grans consensos de país, per una societat justa i per garantir, per fi, l'exercici lliure i ple del dret de l'autodeterminació".

Al costat del president d'Òmnium, Xavier Antich, hi havia Oriol Junqueras, Jordi Turull, Laia Estrada i el diputat dels comuns Andrés García Berrio, que han participat de la fotografia de família. El text l'ha llegit l'activista mallorquina Antònia Maria Dols.

El manifest conjunt reivindica l'aprovació de la llei d'amnistia com "una fita històrica i una conquesta col·lectiva" dels partits i entitats que han treballat "incansablement" perquè sigui possible. "L'amnistia és una victòria arrencada a l'Estat, que ha situat de nou el conflicte allà d'on no hauria d'haver sortit mai: el terreny polític. És una resposta política i col·lectiva a la repressió que l'independentisme català continua patint, així com un pas més en la resolució democràtica del conflicte", sostenen.

Malgrat la "victòria" de l'amnistia, però, el manifest avisa que "cal no oblidar que avui res no acaba ni comença" i que des de fa una dècada hi ha damunt la taula la lluita pel dret a l'autodeterminació. "Les multes, empresonaments, exilis, l'espionatge o investigacions policials, només han aconseguit reforçar els centenars d'arguments que justifiquen l'aposta perquè Catalunya disposi d'un estat propi", assenyalen. És per això que es comprometen a "continuar treballant" per "garantir, per fi, l'exercici lliure i ple del dret a l'autodeterminació de Catalunya".

La investidura, a l'aire

L'aprovació de l'amnistia ha coincidit de ple amb la campanya de les eleccions europees i de les converses dels partits catalans de cara a la constitució del Parlament, el dia 10 de juny, i la posterior investidura d'un president o presidenta de la Generalitat. Aquest divendres Junts per Catalunya ha apujat el to d'exigència i ara amenaça de retirar el seu suport a Pedro Sánchez a Madrid si el PSC no s'avé a facilitar la investidura de Carles Puigdemont.

Esquerra Republicana tampoc sembla disposada a facilitar la investidura del candidat socialista i guanyador de les eleccions, Salvador Illa. La secretària general dels republicans, Marta Rovira, assegura que no els fa por una repetició electoral i, en tot cas, recorda que l'última paraula la tindrà la militància en una consulta que no es convocarà abans del Consell Nacional previst per al 15 de juny.

Moviments discrets per a la investidura a 10 dies que es constitueixi el Parlament | ÀLEX CABRERA

Per part socialista, estan disposats a aguantar el pols i tampoc tanquen la porta a noves eleccions perquè estan convençuts que una cita amb les urnes d'aquestes característiques no els perjudicaria. Ara bé, fonts socialistes consideren que seria un "error" perquè "els catalans han apostat per una majoria progressista tant al Parlament com a la Generalitat".