Barcelona creix un 2,6% el 2023 i arriba als 1,7 milions d'habitants gràcies al moviment migratori
- Un de cada quatre barcelonins té nacionalitat estrangera
- L'edat mitjana de la població barcelonina és de 44,5 anys, molt similar a la dels darrers quatre anys
La població de Barcelona creix per segon any consecutiu i se situa a 1.702.814 residents, la xifra més alta de ciutadans censats en la ciutat des de 1991 i que representa, a més, un augment del 2,6% respecte a l'any 2023. El Padró Municipal d'Habitants publicat per l'Oficina Municipal de Dades de l'Ajuntament de Barcelona amb dades de l'1 de gener de 2024 ha desvelat que, tot i créixer la població, moren més persones de les que neixen. Com s'explica això? La capital catalana segueix guanyant població gràcies a l'arribada d'immigrants.
Més d'un 25% d'estrangers
Un de cada quatre barcelonins té nacionalitat estrangera. Unes dades històriques després que el nombre hagi augmentat un 10,4% al llarg de 2023, fins a assolir aquest nou màxim de més de 25% dels empadronats. Representen 432.556 dels 1,7 milions de barcelonins.
A Barcelona, a banda d'espanyols, hi resideixen persones de 180 nacionalitats diferents. La segona amb més persones vivint a la capital és italiana (50.052 habitants), seguida de la colombiana (28.551 habitants), la paquistanesa (més de 24.000) i la xinesa (amb gairebé 22.000 habitants).
El percentatge d'empadronats nascuts a l'estranger ha augmentat de manera similar, superant ara el 33% (un de cada tres), amb un total de 573.000 persones. A més, en la franja d'edat de 25 a 39 anys, gairebé el 60% dels empadronats són nascuts a l'estranger. En paral·lel, segueix disminuint el percentatge d'habitants nascuts a la ciutat, que ara és del 46%, mantenint-se per sota de la meitat des de fa cinc anys.
Natalitat a la baixa
L'evolució demogràfica de Barcelona manté la tendència amb un saldo natural negatiu que contrasta amb la vitalitat del moviment migratori, especialment en termes d'entrades. La combinació d'aquestes forces ha resultat en un increment de la població empadronada a la ciutat, amb un saldo natural negatiu de 3.661 persones i un saldo migratori i administratiu positiu de 54.205. El ritme de disminució s'ha atenuat l'últim any, ja que la baixa natalitat ha estat parcialment compensada per una reducció en el nombre de defuncions.
El nombre de naixements continua disminuint, amb poc més d'11.000 nascuts el 2023, la xifra més baixa des de 1900 (excepte el 1939, al final de la Guerra Civil). Tanmateix, després de dos anys d'estabilitat, la mortalitat ha disminuït fins a les 14.700 defuncions, la xifra més baixa des del 2019.
Adults joves, el perfil més habitual de les persones migrants
El perfil més comú de les persones migrants són adults joves d'entre 25 i 40 anys, dels quals un 45% declaren tenir estudis superiors. Un 83% són estrangers, però només un 63% procedeixen de l'estranger, el que vol dir que molts provenen d'altres ciutats catalanes o espanyoles.
Els barris de l’Eixample, Sant Martí i Ciutat Vella són els que la majoria de persones amb nacionalitat estrangera trien per viure. Pel que fa al gènere, l'estructura és bastant equilibrada amb lleugera preeminència masculina i força variabilitat segons la nacionalitat.
Domicilis sense menors
Les 1.702.814 persones empadronades a la ciutat viuen en 676.130 domicilis. En vuit de cada deu no hi viu cap nen i quasi un terç són unipersonals. Segueix la tendència a l'augment de les llars de persones estrangeres, de manera que en l'últim padró s'han igualat en proporció els domicilis mixtos (13,30%) i aquells en què tots els membres són estrangers (13,29%).
Més de 1.000 persones centenàries
L'edat mitjana de la població barcelonina és de 44,5 anys, molt similar a la dels darrers quatre anys. Tot i això, el padró mostra que s'ha assolit un rècord de persones centenàries a la ciutat des que es tenen registres: són 1.007, un 10,4% més que l'any passat, amb una presència aclaparadora de dones, que representen el 83,7% del total.
