La Plaça de la Independència de Girona: un homenatge escultural als herois del passat
De Carrer
- La plaça de la Independència de Girona també és coneguda com la de Sant Agustí o dels cinemes, ja que anteriorment hi havia hagut tres sales en funcionament
- L'escultura central, obra de l'escultor Antoni Parera, representa el coratge dels defensors de la ciutat durant els Setges de 1808-1809
La plaça de la Independència, un emblemàtic espai urbà al barri del Mercadal de Girona, continua sent un punt de trobada viu i dinàmic per a residents i visitants. David Fernández, presentador del programa ‘De Carrer’, descobreix perquè és una de les places més visitades de la ciutat i perquè s’anomena plaça de la Independència.
La Guerra de la Independència Espanyola
Amb el seu origen històric rememorant la Guerra de la Independència Espanyola contra Napoleó Bonaparte, la plaça, també coneguda com a plaça de Sant Agustí, ocupa el lloc on alguna vegada va estar el Convent de Sant Agustí.
La seva peculiaritat es troba en la seva estètica que remet a l'època del segle XIX, tot i estar envoltada d'edificis neoclàssics sobris i similars. Destaquen els porxos esculturals que honoren els defensors de la ciutat durant els setges de 1808 i 1809. Tot i això, la plaça, de proporcions simètriques, reflecteix més les intervencions contemporànies que el seu passat arquitectònic.
Avui en dia, la plaça de la Independència és un centre d'activitat constant gràcies a l'aparició progressiva de cafès i restaurants. A més, la plaça sempre està plena d'activitats durant tot l'any. Durant el mes de desembre, per exemple, es converteix en un enclavament musical amb actuacions nadalenques i amb els mercats d'artesania, flors i articles nadalencs completen l'ambient festiu.
Imatge de la plaça porxada de la plaça de la Independència de Girona
Escultura en honor als herois
L'escultura que presideix el cor de la plaça de la Independència és el primer dels monuments erigits en honor als herois dels Setges de 1808 i 1809, commemorant la valentia dels defensors de Girona durant aquest període històric. El 28 d'octubre de 1894, quinze anys abans del centenari dels Setges, es va inaugurar aquest monument, convertint-se en un testimoni permanent de la determinació i sacrifici del poble de Girona en temps difícils.
Primer pla de l'escultura situada al mig de la plaça de la Independència
L'escultor Antoni Parera va forjar aquesta obra durant una estada a Roma, sufragada per l'Ajuntament de Saragossa. Es creu que Parera va modelar la figura del general Palafox, conegut per la seva ferma defensa de Saragossa durant els setges napoleònics, encara que inicialment destinada a aquesta ciutat, l'escultura va trobar finalment el seu lloc a Girona gràcies a la generositat de Ferran Puig, un destacat financer i senador de la ciutat.
Malgrat la popular consideració que la figura representada és la del general Álvarez de Castro, el principal defensor de Girona durant els Setges, sembla que és el general Palafox qui està representat en aquesta escultura. La composició central mostra un home ferm, mirada desafiadora, vestit amb uniforme militar i armat amb una espasa, mentre que als seus peus es poden veure dos soldats, un ferit i l'altre mort, representant la duresa i la llibertat de la lluita.
