El TNC explora les relacions humanes amb Peeping Tom i el viatge distòpic d'un vaixell
- L'obra porta el nom de les coordenades de l'Illa Decepció, 'S 62° 58', W 60° 39'
- Es pot veure des d'aquest dimecres i fins al diumenge 16 de juny
El Teatre Nacional de Catalunya s'endinsa en el viatge distòpic d'un vaixell que queda encallat al pol sud. Una obra de la companyia de dansa belga Peeping Tom i dirigida per Franck Chartier que combina artifici i realitat.
'S 62° 58', W 60° 39' són les coordenades de l'Illa Decepció i donen nom a l'obra, una coproducció del teatre públic. La peça explora les relacions humanes que s'estableixen entre la tripulació, amb el patriarcat i la violència de gènere com a teló de fons. Es pot veure des d'aquest dimecres i fins al diumenge 16 de juny.
La línia entre realitat i ficció
L'obra belga se centra en les relacions de la tripulació que, sense menjar, sobreviu només guiada per la natura mentre espera que el gel es fongui per continuar el viatge. El símil de la realitat i la ficció s'estableix a partir de la figura del vaixell, que avança "en mala direcció" i està bloquejat.
"És com els moments a la vida en què un no sap quin camí agafar i ha de pensar en quin és el motor que l'empeny a fer les coses, en aquest cas, les veles", ha explicat en la roda de premsa d'aquest dimarts al TNC, Franck Chartier.
“🚢🎭 El @teatrenacional explora les relacions humanes amb @PeepingTomDance i el viatge distòpic d'un vaixell | @RTVECatalunya
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) June 5, 2024
📲 https://t.co/5EBZgeRHS7 pic.twitter.com/jK7RFqd5qx“
De sobte, però, l'obra esdevé una "performance dins d’una performance" i es trasllada a un assaig, on comença a parlar la companyia. Chartier ha definit l'obra com una "creació del temps actual", enmig d'un món ple de guerres, inflació, canvi climàtic i crisis energètiques.
De fet, la mateixa gènesi de l'espectacle parteix de "petits traumes vitals" dels creadors. En l'inici de l'obra, mor un nen, que representa la infància del mateix Chartier: "Vaig tenir un pare molt violent i una mare que m'adorava. Entre els dos, resolien les coses a través meu i crec que una part de mi va morir amb la violència psicològica del pare".