Les causes i les fatals conseqüències implica la despoblació rural a Catalunya
L'altaveu
- Un 85% del territori català està ocupat únicament per un 27% dels habitants, la resta de gent està concentrada als nuclis urbans
- A 'L'altaveu', el periodista Marco Chiazza explica per què tanta població marxa del camp per viure a la ciutat
Els darrers vint anys, la majoria de comarques catalanes properes a la costa han augmentat la seva població fins a un 25%. En conseqüència, les comarques de caràcter rural, les més properes als Pirineus, la Garriga, Lleida, el Priorat i la Terra Alta, han disminuït fins a un 10%.
El 72% dels catalans, que són uns 5,5 milions de persones, viuen a prop dels nuclis urbans, que suposen un 14% del territori. El 27% d'habitants restants ocupen un 85% de la demarcació catalana. El resultat: 200 pobles en risc de desaparició pels problemes que suposa l'èxode rural. El periodista Marco Chiazza explica el fenomen de la despoblació al camp a 'L'altaveu'.
1. L'envelliment de la població
La migració de joves cap a entorns urbans ha generat un envelliment demogràfic molt accelerat. Cada cop més són d'edat més avançada les persones que decideixen quedar-se als pobles. A més, el fet que la gran majoria dels habitants siguin ancians afegeix dificultats al conflicte, perquè la gent gran pot tenir complicacions a l'hora de mantenir viva la productivitat econòmica i de cohesionar la massa social dels entorns rurals.
2. Aïllament
La població que es queda a viure a l'àmbit rural sovint estan en una situació d'aïllament. Alguns dels problemes de caràcter tecnològic recurrents són la manca de cobertura, no hi arriba la fibra òptica i es veuen pocs canals de televisió. A més, l'èxode amenaça la diversitat cultural dels territoris rurals perquè pot acabar amb la desaparició de tradicions, dialectes i activitats culturals úniques.
3. Fugida de la gent jove
La gent jove marxa dels pobles per falta d'oportunitats. La poca oferta laboral que hi ha en sectors no agrícoles a les zones rurals limita molt el progrés professional i els habitants marxen per trobar més i millors opcions en àrees urbanes. L'atracció d'oportunitats laborals, educatives i de serveis a les ciutats ha desencadenat un flux constant de migració.
Una anciana i un gos en un poble d'entorn rural.
4. Pocs serveis i males comunicacions
La falta d'una infraestructura sòlida afecta negativament a la qualitat de vida als que viuen a les zones rústiques. Hi ha pocs serveis perquè la constant despoblació rural ha comportat la reducció i, en alguns casos, l'eliminació de serveis bàsics com les escoles, els centres sanitaris o els serveis de transport. Les àrees rurals solen estar mal comunicades, hi ha molt poca oferta de transport públic i moltes de les carreteres estan en mal estat.
5. Sense relleu a la pagesia
Un problema greu que provoca el despoblament rural és la inexistència d'un relleu consistent a la pagesia. Els fills dels pagesos consideren que no es podran guanyar la vida amb les tasques del camp i marxen a la ciutat a la recerca d'oportunitats més factibles.
A més, la transformació dels models econòmics agrícoles ha provocat que hi hagi menys mà d'obra rural. Les noves tecnologies i la mecanització de les pràctiques agrícoles han modernitzat la pagesia, però també han reduït la necessitat de contractar treballadors en aquestes àrees.
