El dispositiu electoral del 9-J a Catalunya mobilitzarà 40.000 persones

• Les peticions de vot per correu cauen un 28% i apunten a una baixa participació
• Els Mossos d'Esquadra i ADIF reforçaran la vigilància a punts clau de la xarxa ferroviària
• Les primeres dades de l'escrutini es divulgaran a partir de les 23h

El delegat del Govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, presenta el dispositiu electoral del 9-J

Més de 5,7 milions de ciutadans de Catalunya estan cridats a les urnes per les eleccions europees de diumenge. En concret, 5.713.157 electors tenen dret a votar per escollir els 61 diputats que representaran Espanya a l'Eurocambra, segons dades facilitades per la delegació del Govern espanyol a Catalunya. El dispositiu mobilitzarà més de 40.000 persones i gairebé 10.000 agents dels cossos i forces de seguretat, per tal que les votacions es desenvolupin amb plena normalitat als 2.934 col·legis electorals (1.605 a Barcelona, 631 a Tarragona, 386 a Girona i 312 a Lleida) i les 8.872 meses habilitades.

Mes vigilància a la xarxa ferroviària per evitar robatoris com el del 12-M | ÀLEX CABRERA

Pel que fa al dispositiu específic de seguretat, estarà format per 4.910 agents dels Mossos d'Esquadra, 2.920 de les policies locals, 1.156 efectius de la Guàrdia Civil i 807 de la Policia Nacional. Segons el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, aquests dies hi ha hagut converses i s'han fet tasques de coordinació amb els diferents cossos policials i ADIF per reforçar la vigilància a la xarxa ferroviària amb l'objectiu d'evitar el col·lapse que es va produir el 12 de maig coincidint amb les eleccions al Parlament i que va deixar molts electors sense poder votar.

Menys votants per correu

Les peticions de vot per correu han baixat un 27,5% amb comparació a l'any 2019. Enguany Correus ha rebut 81.809 sol·licituds mentre que l'any 2019 en va rebre 112.856. Segons el delegat del Govern, aquesta davallada es deu al fet que l'any 2019 les eleccions europees van coincidir amb les eleccions municipals. "És bastant habitual si mirem la sèrie històrica", ha apuntat Prieto, reconeixent que la coincidència amb uns altres comicis "sempre arrossega" electors a les europees. També ha pogut influir un cert cansament de l'electorat, tenint en compte que no fa ni un mes es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya.

El vot per correu pot ser un termòmetre per calibrar l'entusiasme que desperten aquestes eleccions. Històricament, les europees han estat les cites amb les urnes que més abstenció i menys participació han registrat. Si durant els anys 80 i 90 del segle XX sempre superava el 50% del cens, amb l'entrada del nou segle la davallada de participació s'ha anat deixant sentir de forma molt significativa.

Des del 1999 la participació mai ha superat el 50% del cens, amb l'única excepció del 2019, quan la coincidència amb les eleccions municipals al mateix dia segurament va arrossegar més persones als col·legis electorals.

L'escrutini es farà esperar

Les primeres dades sobre resultats no es faran públiques fins a les 23h, donat que a Itàlia els col·legis no tanquen fins a aquesta hora i la normativa impedeix divulgar abans resultats a cap dels Estats membres per no "influir en el conjunt del vot" a la Unió Europea. Això no vol dir que s'hagi d'esperar a les 23h per començar l'escrutini, sinó que els col·legis electorals catalans iniciaran el recompte tan bon punt tanquin les portes, com és habitual a les 20h del vespre, i aniran comunicant els resultats de les meses. El Govern espanyol els difondrà a partir de les 23h, o sigui que quan es facin públiques les primeres dades el percentatge de vot escrutat ja serà molt alt i, per tant, els resultats seran molt semblants als definitius.

A Espanya, el repartiment d'escons a les eleccions europees es fa a través d'una circumscripció única i no per províncies, com és el cas dels comicis generals o del Parlament de Catalunya. Això vol dir que la distribució de diputats es fa a partir del total de vots emesos a l'Estat a cadascuna de les candidatures i, per tant, no hi ha distorsions territorials i els resultats són més proporcionals a la població.