Les plagues d'estiu s'avancen: com es podem combatre?
- Andreu Garcia, vicepresident de l'Associació Catalana d'Empreses de Salut Ambiental en dona alguns consells
- Els experts alerten de la desestacionalització d'algunes plagues arran del canvi climàtic
Les plagues d'estiu s'avancen dos mesos a Catalunya. Andreu Garcia, vicepresident i portaveu de l'Associació Catalana d'Empreses de Salut Ambiental (ADEPAP), assenyala com a causats el canvi climàtic i la pujada global de les temperatures, a més d'un avançament de la calor cada cop més accentuat.
"El cicle vital dels insectes ve regulat per la temperatura", per la qual cosa el seu "cicle d'activitat és més gran", arran de la "desactualització" dels termòmetres. "És important fer una crida a què la gent vingui a treballar al sector", ha dit davant la proliferació dels insectes. En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, ha detallat alguns consells per combatre les plagues més importants de casa nostra, com les paneroles, els mosquits o les paparres.
La panerola, estrella de l'estiu
Garcia assenyala la panerola com a "insecte estrella de tots els estius", que destaca perquè el seu creixement és sinantròpic, és a dir, que va associat al creixement de les poblacions humanes. L'expert explica que està molt relacionada amb el clavegueram i, per tant, tot el que hi aboquem.
Pel que fa a la lluita contra la panerola, explica que sempre hi ha la branca preventiva i la reactiva. En el primer cas, remarca la necessitat d'una bona gestió de residus i una bona higiene a casa, tapar les escletxes del domicili per hermetitzar casa nostra, i que els desguassos tinguin sifó.
El responsable explica que des del març les empreses associades a l'ADEPAP ja fan tractaments als municipis, concretament a la xarxa de clavegueram, per evitar la proliferació.
Un cop proliferen a l'estiu amb l'arribada de la calor, el que s'intenta és "anar a apagar focs" arran de les queixes ciutadans i el control que es pugui fer. "El control de plagues no va d'exterminar, va de reduir poblacions, perquè estiguin per sota d'un llindar tolerable per la salut pública, ha detallat".
Ja tenim molts mosquits
El vicepresident de l'ADEPAP ha explicat que ja tenim molts mosquits al nostre entorn, tot i la davallada dels darrers anys arran de la sequera. "Tenen preferències en funció dels compostos orgànics que tenim a la pell, però no estan clares quines són les preferències", ha dit sobre per què piquen a unes persones i a altres no.
Garcia explica que cal distingir entre dos tipus de mosquit. En primer lloc, el comú, que és el que escoltem a l'orella a la nit, i el mosquit tigre. Aquest és més petit, però té implicacions sanitàries més elevades, puix pot transmetre malalties que no són endèmiques a casa nostra. Detalla que ja s'ha activat el protocol per evitar la proliferació de malalties importades per gent que ha vingut d'altres països a través del mosquit tigre.
Alerta a Catalunya per paparres
Enguany Catalunya està en alerta per la proliferació de paparres, per bé que n'hi ha hagut sempre. Actualment, hi ha una espècie en particular que, per bé que no acostuma a picar als humans, ho fa als conills en la fase immadura i, quan és adulta, especialment als animals amb peülla, concretament els porcs senglars.
En aquest sentit, assenyala la proliferació de conills per l'acció humana en les zones periurbanes, però especialment que els senglars tenen una àrea més gran d'extensió, puix "arriben fins a la cuina" i els parcs i jardins. "Pensem que són els senglars que estan fent aquesta proliferació de les paparres", ha apuntat.
Les xinxes del llit
Una altra plaga que ha proliferat els darrers anys són les xinxes del llit, que està "molt relacionada amb la hiperglobalització que vivim", la mobilitat i els viatges que fem. Garcia destaca que rarament entren activament a les cases, sinó que les hi entren els humans, a través de les maltes i motxilles tornant d'un viatge, o també recollint mobles de la via pública.
"Molts cops infesten el somier, darrere els endolls, darrere les llums... Quan van creixent, van colonitzant territoris", ha dit, remarcant que no és suficient llançar el matalàs. "Hem vist infestacions al·lucinants, xinxes que queien del sostre", ha alertat, per bé que no és l'habitual i són casos extrems.
"Tot i que no transmeten malalties, resisteixen molt bé els tractaments", ha dit, recomanant un tractament doble, químic i físic, a través de la calor. Tot i no transmetre malalties directament, també ha advertit que poden arribar a produir problemes i un impacte sobre la salut mental de les persones, amb tots els maldecaps que suposen.
