Les claus catalanes de les eleccions europees del 9J

• El PSC manté l'impuls de les darreres eleccions i es consolida amb el 30% dels vots
• L'independentisme continua retrocedint, i perden més de la meitat dels suports respecte al 2019

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, amb els candidats Javi López i Laura Ballarín celebran la victòria a les eleccions europees del 9-J | ACN

Les eleccions europees d'aquest diumenge deixen una victòria per la mínima del PP sobre el PSOE a escala estatal. Ara bé, a Catalunya el PSC manté l'impuls dels darrers comicis i torna a imposar-se amb un 30,6%% dels suports. Molt per darrere queden Junts (18%) i ERC (14,8%) que es deixen pràcticament 923.000 vots pel camí, constant davallada generalitzada de l'independentisme.

Mentrestant, el PP consolida la línia ascendent i se situa com a quarta força amb el 13,8% dels vots. Tot el contrari que els comuns tampoc aconsegueixen remuntar la patacada del 12M i veuen com Podemos no només recupera espai, sinó que els supera a Catalunya. Ciutadans diu adeu definitiu a les institucions i Vox sembla que hauria tocat sostre, però no pateix una fuga de vots cap al PP.

Socialistes i populars tenen motius per somriure a Catalunya

Després de guanyar les eleccions municipals i generals de l’any passat i les catalanes del 12 de maig, el PSC ha tornat aquest diumenge a ser la força més votada. Els socialistes catalans han obtingut el 30,63% dels vots i fins i tot han superat el resultat que van aconseguir fa aproximadament un mes a les autonòmiques (27,96%).

El PSC ha demostrat de nou la seva força als nuclis urbans. Ha guanyat els comicis a les províncies de Barcelona i de Tarragona i a gairebé totes les ciutats més poblades de Catalunya, tret de Girona capital. Això vol dir que és la força més votada als municipis de Barcelona (29,88%), Tarragona (30,10%), Lleida (27,91%), l’Hospitalet de Llobregat (44,3%), Badalona (36,9%), Terrassa (32,49%), Sabadell (34,12%) o Mataró (31,4%).

És la cinquena victòria electoral seguida pels socialistes catalans, que de la mà de Javi López han millorat amb escreix el resultat del 2019. Aquest fet li ha permès al cap de llista del PSC treure pit en afirmar que "el PSC i el PSOE són el partit socialista més fort d'Europa".

Pel que fa al Partit Popular, potser no ha assolit la gran victòria que pronosticaven els sondejos a Espanya, però pot presumir d’un triomf que li permet consolidar la línia ascendent apuntada en aquest últim cicle electoral. La cap de llista, Dolors Montserrat, ha dedicat la victòria al president de la formació, Alberto Núñez-Feijóo, i està convençuda que els resultats d'aquest 9-J obren definitivament la porta de la Moncloa als populars.

La pujada de vots del PP arreu de l’Estat no s’entendria sense l’ascens experimentat aquest diumenge també a Catalunya. El PP català ha confirmat l’impuls que va demostrar a la cita amb les urnes de fa un mes, quan va ser en termes relatius la formació que més vots va guanyar, i ha passat del 5,16% del 2019 al 13,77% d’aquest 2024.

L'independentisme es deixa 923.000 vots pel camí

L’independentisme no sembla haver aconseguit sortir del sotrac dels darrers comicis. Queden molt lluny els dos milions de vots de 2017. Ara bé, a diferència del que va passar a les eleccions catalanes del maig, ERC sembla haver aconseguit aturar la sagnia i recupera una mica del terreny perdut el 12M almenys pel que fa a percentatge de vots (14,8%). Mentrestant, Junts resisteix com a segona força, però es queda amb només un eurodiputat a Europa i es deixa pel camí més de la meitat dels suports que tenia fa 5 anys passant dels 981.357 vots a només 430.920.

En plena batalla per assolir la Generalitat, els de Puigdemont fan una "valoració positiva" i atribueixen a la baixa participació el fet d'haver-se quedat sense el segon escó. El candidat de Junts, Toni Comín, ha parlat de "bon resultat" i s'agafa a la segona posició a Catalunya, molt lluny, això sí dels socialistes. Comín ha parlat de "context molt difícil" i ha demanat una "reflexió" davant l'auge de l'extrema dreta.

Els republicans, englobats dins Ara Repúbliques, lluny de l’ensorrament definitiu que molts preveien, ha aconseguit mantenir-se en el 14,8% dels vots que ja va registrar tant a les generals com les catalanes. Són pràcticament 6 punts menys que fa 5 anys, però per Esquerra és un pas endavant per “recuperar la confiança perduda”. La seva candidata, Diana Riba, treu pit perquè "el sobiranisme d'esquerres ha aconseguit sobreposar-se a les adversitats".  

L’extrema dreta confirma els pronòstics, mentre Ciutadans desapareix

Si hi ha un fenomen que totes les enquestes havien pronosticat i, per tant, es donava per fet que succeiria era l’ascens dels partits d’extrema dreta arreu del continent. En el cas d’Espanya, Vox és qui més s’ha beneficiat de l’auge de la ultradreta. S'ha convertit en la tercera força més votada, ha obtingut 6 escons (2 més que el 2019) i en el cas de Catalunya ha rebut el 6,18% dels vots.

La millor notícia per l’extrema dreta és que, com ja va passar el 12 de maig a les catalanes, l’augment del vot al Partit Popular no ha anat en detriment de Vox, que ha recollit un suport electoral similar al de fa unes setmanes. Jorge Buxadé ha proclamat el triomf de "les forces conservadores i patriotes a Europa" i pensa que ja no hi ha cap argument que justifiqui allargar la legislatura a Espanya i que cal avançar les eleccions.

Una altra de les incògnites d’aquestes eleccions europees era el resultat que obtindria Ciutadans després de la patacada de fa un mes a les catalanes, on va quedar fora del Parlament per primer cop des del 2006, i de no haver-se presentat a les generals de l’any passat. Amb l’objectiu de resistir, la formació taronja havia apostat per la continuïtat i una vella cara coneguda com la de Jordi Cañas, que ha estat eurodiputat en la darrera legislatura, però no ha pogut evitar quedar fora de l’eurocambra. A banda de perdre els 8 escons obtinguts el 2019, Ciutadans ha aconseguit només el 0,69% dels vots a nivell espanyol i encara menys a Catalunya (0,55%).

La nit del 12 de maig el candidat Carlos Carrizosa va prometre la presència de la papereta de Ciutadans en futures conteses electorals, però un nou daltabaix com el d’aquest diumenge torna a posar en dubte el projecte de la formació taronja i qui sap si la seva existència com a partit.

Els comuns agreugen la crisi i es veuen superats per Podemos

Els Comuns no aconsegueixen aixecar el cap. En aquestes eleccions europees amb només el 4,3% dels vots, han passat dels 288.393 suports del 2019 a només 102.804.  Una patacada sense pal·liatius agreujada pel fet que Podemos els hagi aconseguit superar (4,6%). 

La crisi dels comuns sembla ja irreversible. Fa pràcticament un any, a les eleccions generals van aconseguir el 14% dels suports. Al maig es van ensorrar fins al 5,8% i ara es queden en el 4,3%. El cap de llista, Jaume Asens, ha admès els mals resultats "per sota de les expectatives". Asens, que ha evitat referir-se a la circumstància que Podem ha superat als Comuns Sumar a Catalunya, ha apel·lat a "les forces progressistes i catalanistes a construir un dic de contenció" davant l'avanç de l'extrema dreta.

Els comuns tindran un dels 3 escons de Sumar a l'Eurocambra. Al costat seu s'asseuran els dos diputats comunitaris de Podemos. La seva candidata, Irene Montero, celebrava haver-se "posat drets" i adverteix que el 9-J és "un pas necessari" per tornar a fer créixer l'espai perdut, en part a Catalunya.