Així s'ha transformat el Pont Vell de Besalú al llarg del temps
De Carrer
- Inicialment, el Pont Vell de Besalú no comptava amb cap torreó, fins que el 1385 es va construir-ne una que posteriorment es va utilitzar com a punt de peatge per a la recaptació d'impostos
- La demolició de la torre central i el portal d'accés durant la revolució industrial reflecteixen els canvis socioeconòmics de l'època
El Pont Vell de Besalú, símbol indiscutible de la Garrotxa, és un monument emblemàtic que ha resistit els embats del temps des del seu origen romànic fins als nostres dies. Amb la seva imponent presència, travessant el riu Fluvià, aquesta estructura ha presenciat i ha estat partícip de diverses etapes crucials de la història de Besalú i de la regió. David Fernández, presentador del programa ‘De Carrer’, descobreix els detalls d’aquesta construcció de la mà de la guia turística Lourdes Sibecas.
Primeres documentacions del pont
La seva construcció inicial, datada probablement dels segles XI o XII, s'ha consolidat com un llegat arquitectònic de valor incalculable. Documentat per primera vegada en el registre històric l'any 1075, el pont ha estat protagonista de múltiples episodis que han marcat la seva evolució i configuració actual. El 1284, per exemple, es fa menció d'una transacció de terres amb relació al pont, evidenciant la seva importància com a eix viari i referent econòmic per a la comunitat.
No obstant això, la seva existència no ha estat exempta de desafiaments. El pas del temps, acompanyat de fenòmens naturals com les riuades dels anys 1315, 1321, 1433, 1421, 1669, 1771 i 1790, han sotmès a l'estructura a constants reparacions i restauracions. La seva forma angular, amb vuit arcs desiguals, reflecteix les vicissituds i adaptacions al llarg dels segles, mentre que els elements com la creu grossa i la creu petita recorden els costums i les cerimònies que havien tingut lloc al seu pas.
Torre del Pont de Besalú que dona accés al poble
Enderrocaments i reconstruccions
Més enllà de les inclemències naturals, el Pont de Besalú ha hagut de fer front a altres canvis per factors externs. A finals del segle XIX, durant la Revolució Industrial, es va procedir a l'enderrocament de la torre central i el portal d'accés des del poble, amb l'objectiu de facilitar el pas de maquinària de grans magnituds necessària per al desenvolupament de la indústria local.
Imatge antiga del Pont de Besalú sense torres
Però potser cap episodi ha deixat una empremta tan profunda com els fets ocorreguts durant la Guerra Civil espanyola, quan en l'any 1939, dos dels seus arcs van ser derruïts, emportant-se part de la memòria col·lectiva i la història local.
Tot i els revessos, el Pont Vell de Besalú ha mantingut la seva majestuositat i significat cultural. La seva pedra heràldica, amb la inscripció de l'any 1680, s'entrecreua amb les vides i les històries dels habitants locals, testimoni d'una època de canvis i transformacions. Avui, com a patrimoni cultural protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, continua sent un indret de trobada i admiració per a visitants i residents, que s'endinsen en la seva fascinant història i immensurable bellesa.
