L'independentisme demana l'aplicació immediata de l'amnistia

• Entre els beneficiats: els fugits i condemnats del 'procés' i els organitzadors del referèndum

Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Artur Mas, Francesc Homs, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Marta Rovira

Les defenses jurídiques dels encausats pel 'procés', entre ells el líder d'ERC, Oriol Junqueras, o el secretari general de Junts, Jordi Turull, han presentat aquest dimarts les seves peticions formals per a reclamar que se'ls apliqui la llei d'amnistia, després que hagi entrat en vigor un cop publicació en el Butlletí Oficial d'Estat (BOE).

A partir d'ara, la seva aplicació queda en mans dels jutges i tribunals que tinguin sobre la taula causes vinculades al 'procés'. Aquests són el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional, el Tribunal de Comptes, a part de més de 300 causes en jutjats i tribunals de Catalunya, els qui tenen dos mesos per a això, segons detalla el text.

De fet, els òrgans judicials que tenen causes obertes sobre el 'procés' ja han demanat a les parts informació sobre com aplicar la llei d'amnistia a tots els afectats i segons els delictes pels quals estan encausats.

El BOE també ha obert el termini de presentació de recursos d'inconstitucionalitat i almenys el PP ja ha anunciat que la impugnarà. Paral·lelament, gairebé totes les comunitats autònomes governades pels 'populars' també faran el propi, segons van avançar després de la seva aprovació en el Congrés. En aquest cas, la llei fixa un termini de tres mesos per a poder impugnar des de la seva publicació.

Un dels afectats directes, Puigdemont

Puigdemont està processat en el Tribunal Suprem per malversació agreujada i per desobediència. El líder de Junts va fugir d'Espanya en 2017 per a no afrontar la justícia espanyola. El jutge Pablo Llarena manté contra ell ordres de detenció nacional i internacional que s'han topat en diverses ocasions amb la justícia europea.

Puigdemont també és investigat pel jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón en la causa de Tsunami Democràtic. I és també un dels 35 encausats en el Tribunal de Comptes per la responsabilitat comptable derivada del suposat desviament de fons per a les despeses de l'1-O i de l'acció exterior del 'procés'. Puigdemont podria tornar a Espanya sense cap causa pendent.

Per part seva, l'advocat de l'expresident català Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha assegurat que no presentarà de moment cap escrit perquè esperarà a veure què fan els jutges, confiant que el jutge Pablo Llarena "respectarà el que diu la llei". En una entrevista en el Cafè d'idees amb Gemma Nierga, ha assenyalat que té mesures revesteixis per si la llei no tira endavant.

Hores més tard, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la causa del procés, ha dictat una providència que dona un termini de cinc dies a les parts per a informar sobre la llei d'amnistia i comunica a la policia que l'ordre de detenció de Puigdemont continua activa.

Altres polítics exigeixen que s'apliqui

Segons ha pogut confirmar RTVE, Jordi Turull ha estat un dels primers a reclamar davant el Suprem l'extinció de responsabilitat penal, que s'eliminin els delictes i la inhabilitació política.

En el seu escrit, la defensa de Turull sosté que, una vegada derogat el delicte de sedició, el seu cas compta amb un "ple ajust" als requisits que estableix la Llei d'Amnistia perquè no se li apliqui la condemna per malversació, davant l'"absència d'enriquiment personal". Respecte del delicte de desobediència, remarca que la mateixa llei contempla que han de ser amnistiats quan van ser executats per a permetre la celebració de consultes populars.

ERC i els seus dirigents

De fet, també ho han fet les defenses jurídiques d'Esquerra, els qui han presentat aquest dimarts a les nou del matí "tots els escrits demanant que s'apliqui la llei", amb la voluntat de "tancar les 37 causes que afecten dirigents del partit".

Entre els encausats republicans que demanen l'amnistia -alguns amb dues i fins a tres causes obertes- figuren l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras, els exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa, Carles Mundó i Meritxell Serret, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, fugida a Suïssa; l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, a més d'Anna Simó, Ruben Wagensberg, Josep Maria Jové, Lluís Salvadó, Natàlia Garriga o Xavier Vendrell, entre altres.

Marta Rovira, actual secretària general d'ERC, i està processada en el Suprem per desobediència per l'1-O i també està imputada per delictes de terrorisme en l'Audiència Nacional per la causa del Tsunami Democràtic.

I els altres encausats pel 'procés'?

Tot i estar indultats, el Suprem va fixar pels condemnats pel 'procés' a una inhabilitació d'entre nou i 13 anys com a càrrec públic que quedaria suspesa per l'amnistia, encara que no seria immediatament, ja que el TS té dos mesos per a aplicar-la. Els condemnats també estan processats en el Tribunal de Comptes. Per tant, també es podrien veure beneficiats Josep Rull i Joaquim Forn, i els llavors presidents de l'ANC i d'Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. També els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santiago Vila.

Els condemnats del 'procès', durant el judici en el Tribunal Suprem. (EFE)

Els expresidents catalans Artur Mas i Quim Torra

D'altra banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pregunta a les parts sobre l’amnistia els expresidents Artur Mas, Quim Torra; Joana Ortega, Irene Rigau, , Solé, Pau Juvillà; els organitzadors de l'1-O Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga. El tribunal dona 10 dies a acusacions i defenses perquè es pronunciïn. Els afectats són els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Quim Torra, la consellera Natàlia Garriga, l’exvicepresidenta Joana Ortega, els exconsellers Irene Rigau i Bernat Solé, el diputat Josep Maria Jové i els exdiputats Pau Juvillà i Lluís Salvadó.

De fet, l'amnistia també podria beneficiar previsiblement als expresidents catalans: Artur Mas i Quim Torra. Mas va ser condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) un any i un mes d'inhabilitació per la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014 i pel Tribunal de Comptes a pagar 4,9 milions pels costos a l'erari públic d'aquesta.

Els expresidents catalans Artur Mas i Quim Torra. EFE

L'amnistia també s'aplicarà previsiblement a altres ‘cares’ de la consulta del 9-N, com l'exvicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau, condemnats també com Mas pel Tribunal de Comptes.