Qui o què amenaça el Delta de l'Ebre?
- El Parc Natural del Delta de l’Ebre és una zona constantment en perill de regressió i, fins i tot, de desaparició
- Les conseqüències del canvi climàtic i la pressió humana en són les causes més importants
Precisament per mantenir a bon resguard el seu fràgil equilibri biològic, la Generalitat de Catalunya va atorgar al Delta de l’Ebre la categoria de Parc Natural l’any 83. Amb una superfície de 320 km², és la zona humida més important de Catalunya i un dels hàbitats aquàtics més rics de la Mediterrània. Tot això contrasta amb la profunda humanització d’una gran part de la seva àrea i amb el seu considerable pes agrícola. L’harmonia entre els seus valors naturals i l’explotació per part de l’home no ha estat mai fàcil.
Les causes
Les terres del Delta són riques, ja que provenen dels sediments que baixa el riu. A més, la seva orografia plana, a més de conferir-li un paisatge peculiar, el fa ideal per al conreu: hortes, fruiters i extensos arrossars, el cultiu més popular i que fa que l’aspecte del Delta canviï amb les estacions.
Al litoral, a les explotacions salines s’hi afegeixen les platges i en definitiva, el turisme. Població i explotació van de bracet al Delta, com en moltes altres zones, però poques són tan fràgils com aquesta. Depèn de la baixada constant de sediments d’un riu que pateix els efectes de la sequera i d’unes costes sotmeses a l’acció d’un mar que el canvi climàtic fa que a voltes estigui fora de mida. De fet, l’any 2020 el temporal Glòria va negar-ne més de 3.200 hectàrees i hi va causar estralls dels quals, tres anys després, no se n’ha pogut refer del tot. Els experts plantegen el repte de fer front a aquest tipus de fenòmens en un futur en el qual es preveu que seran cada cop més habituals.
Les conseqüències
Les causes que posen en perill al Parc afecten negativament la seva biodiversitat. A la pèrdua de territori on les espècies vegetals i animals autòctones puguin desenvolupar-se en òptims condicions, cal sumar-hi la intrusió d’espècies invasives que fan trontollar l’equilibri de l’ecosistema amb voracitat. A més, la riquesa i la bellesa de l’entorn esdevé una arma de doble fulla. El Delta s’enfronta al dilema de no morir d’èxit: com fer que l’afluència de visitants no causi un retrocés biològic?
Quaranta anys després de ser nomenat Parc Natural, actualment s’està redactant un pla de protecció del medi natural i del paisatge que ha d’ordenar els usos i la gestió del Delta. Un full de ruta molt esperat que ha de donar resposta als reptes presents i futurs d’aquest ecosistema.