Canòdroms de Barcelona: espectacle i negoci a canvi de la vida dissortada dels llebrers
- Gràcies a la lluita veïnal, Barcelona estrena la plaça del Canòdrom, on hi havia la darrera pista de carreres d'Espanya
- Els llebrers patien tota la vida per donar espectacle pel negoci milionari de les apostes, insensible al seu dolor
FRANCESCA PUIG
Els veïns de Sant Andreu i la Sagrera en són els més propers, però tot Barcelona, i els que facin cap, ja poden gaudir de les instal·lacions noves del parc de la plaça del Canòdrom, al barri del Congrés i els Indians.
La nova plaça del Canòdrom, al barri del Congrés i els Indians
On corrien esperitats els llebrers, ara els gossos només hi van a esbargir-se, la mainada hi té un gran espai per jugar, els avis per seure. Les associacions de veïns, i les de defensa d'una vida digna pels animals, han aconseguit un equipament pel barri després d'anys de reivindicacions. Recordem aquells anys amb l'Arxiu de TVE Catalunya.
Llebrers: una vida miserable als darrers canòdroms d'Espanya
El de la Meridiana Barcelona va tenir el trist honor de ser el darrer canòdrom a tancar d'Espanya, l'any 2006. Durant dècades, va col·laborar amb el de plaça d'Espanya, tancat el 1999.
El 'Pabellón del Deporte', canòdrom de plaça Espanya, quan encara era obert, amb un camió amb llebrers del de Meridiana
Els gossos llebrers són un gran negoci per les apostes, perquè arriben als 65 kms/h i ofereixen espectacle. Però comporta un patiment horrorós per aquesta raça, excel·lents animals de caça, companys lleials i tranquils.
Als llebrers els ensinistren des de ben petits per no fer res més que córrer, esperitats, darrere una llebre falsa que mai no atrapen. Als canòdroms de Barcelona n'hi va haver prop d'un miler, que se sàpiga, i que vivien en condicions deplorables.
Els "cuidadors" dels llebrers dels canòdroms els tenien 23 hores tancats en una llauna d'un metre quadrat i només els en treien per les carreres. Els dopaven perquè rendíssim més, patien problemes físics i mentals, no tenien nom ni rebien cap mostra d'afecte. La periodista Tere Borque va mostrar-nos la crua realitat d'aquesta activitat l'any 2004.
Els defensors d'una vida digna pels animals es manifestaven davant del canòdrom de la Meridiana per denunciar les condicions miserables en què vivien els animals que hi feien competir.
Per la seva part, l'associació 'SOS Galgos' buscava famílies que els adoptés quan als canòdroms ja no els volien, i que poguessin passar, almenys els darrers anys de vida, ben tractats.
Negoci milionari: les apostes dels pobres
El negoci movia milions. Molta gent, la gran majoria homes, hi passaven hores. Apostaven a un gos o altre, a veure qui guanyava la cursa. I les apostes, com els llebrers, anaven a una velocitat vertiginosa. Es podien apostar quantitats petites o grans, tant com es volgués. El recinte era ple a vessar, sobretot les festes, i no tancava cap dia de l'any. A més, s'hi venien begudes i s'hi trobava companyia, per xerrar i passar l'estona.
El gerent del canòdrom de plaça d'Espanya va declarar al reportatge de Mitzi Kotnik, el 1995, que en un any s'hi apostaven entre 1.000 i 1.500 milions de pessetes. Se sabia que algunes persones s'hi havien arruïnat. El sistema d'apostes estava muntat de manera que tots els propietaris de gossos rebessin guanys.
En un reportatge del programa Mirades sobre els serveis que els gossos donen a la societat, a més de companyia i empatia, destacaven els gossos policia, els pigalls i els llebrers. De les lesions d'aquests darrers no se'n parlava. En aquest cas es tracta del canòdrom de Badalona, al barri del Gorg, que va desaparèixer quan s'hi va alçar el Palau Municipal d'Esports.
Hem avançat!
La llei de protecció animal de la Generalitat és coneguda sobretot per haver acabat amb el macabre espectacle de les corrides de toros a Catalunya, però hi ha molts altres aspectes que han millorat la vida dels animals. Per exemple, no es permeten els espectacles on en surtin, perquè se sap que l'ensinistrament per al circ, per exemple, comporta un gran patiment.
Molts col·lectius els tenen per companys i els han tractat sempre amb empatia i humanitat. Ara, revisat aquest reportatge de Raül Díaz del 1992, sabem molt més de la seva vida entre nosaltres.
Encara ara
Als llebrers de carreres els explotaven fins que no podien rendir prou i llavors, abans dels 4 anys, els sacrificaven. És el mateix destí, avui en dia, dels de caça, sobretot a Castella i Lleó i a Extremadura. Són milers els que moren a mans dels seus amos o són abandonats quan ja no els fan servei.
Per això, qui vulgui acollir un d'aquests exemplars, en pot trobar de disponibles a les associacions de defensa dels animals.
El passat del llebrers, a l'Arxiu
Les imatges en blanc i negre no ens estalvien saber com patien els gossos llebrers. Les següents imatges són les de la inauració del 'Canódromo Avenida', a la Diagonal, inaugurades el febrer de 1962 amb les autoritats de la ciutat. Només a Barcelona n'hi va arribar a haver set.
