El fiscal general de l'Estat ordena que s'apliqui l'amnistia a Puigdemont i Junqueras
- Álvaro García Ortiz vol imposar el seu criteri, que permetria amnistiar els condemnats per delictes de malversació
- Els fiscals del 'procés' només veuen amnistiables els delictes de desobediència i desordres públics, i reclamen una Junta de Fiscals
El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha ordenat als quatre fiscals del Tribunal Suprem que van intervenir al judici del 'procés' que demanin l'aplicació de llei d'amnistia a tots els delictes, inclòs el de malversació, als líders independentistes catalans, entre els quals hi ha l'expresident català Carles Puigdemont i l'exvicepresident Oriol Junqueras.
L'escrit mitjançant el qual el fiscal general de l'Estat ordena als fiscals del 'procés' que amnistiin tots els delictes
L'ordre es dirigeix als fiscals Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno, que aquesta setmana van remetre un escrit a García Ortiz en què advertien que no es pot amnistiar el delicte de malversació als condemnats i fugats per ser "improcedent i contrària a les lleis", i obrien la porta a apartar-se de la causa si el fiscal general vol perdonar la malversació.
"Procedeix declarar amnistiades la totalitat de les conductes que van ser i són objecte dels procediments esmentats, així com aixecar les mesures cautelars que pengen respecte d'algun dels encausats", defensa el fiscal general en un decret al qual ha tingut accés RTVE.
La diferència entre ànim de lucre i enriquiment personal
L'ordre del fiscal general considera que Zaragossa, Cadena, Madrigal i Moreno confonen l'"ànim de lucre" que exigeix el delicte de malversació amb l'"enriquiment personal de caràcter patrimonial" dels fets que la llei d'amnistia considera no amnistiables. El perjudici patrimonial per a l'Administració, assenyala García Ortiz, resultat del delicte de malversació, no és equiparable a l'"enriquiment personal de caràcter patrimonial" i considera que els fets no van produir una afectació directa als interessos financers de la Unió Europea.
A més a més, el fiscal general posa l'accent en el fet que els fiscals del Suprem "han anticipat el plantejament d'una discrepància" amb la postura de la Fiscalia General (article 27 de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal) "sense conèixer prèviament el contingut de l'ordre o la instrucció ni els arguments en què aquesta es fonamenta".
Els quatre fiscals ja han respost per escrit aquest divendres, tal com exigeix l'Estatut del Ministeri Públic, invocant l'article 27, cosa que comportarà la celebració de la Junta de Fiscals de Sala dimarts que ve a les 9:30h del matí.
Resposta dels fiscals del 'procés' a l'ordre donada pel fiscal general de l'Estat
Oposició ferma dels fiscals
Els quatre fiscals del Tribunal Suprem s'han mostrat des del primer moment totalment contraris a amnistiar aquest delicte en entendre que els encausats sí que van tenir ànim de lucre i que la seva actuació sí que va afectar els interessos financers de la Unió Europea. En el seu informe, els quatre fiscals van avisar García Ortiz que si no estava d'acord amb aquest criteri i considerava que sí que s'ha d'aplicar la llei d'amnistia a aquests encausats hauria d'"ordenar-ho per escrit de manera motivada i fundada".
Els quatre signants van avançar que si el fiscal general plasmava per escrit que proposava aplicar l'amnistia a la malversació del 'procés', invocarien l'article 27 de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal per elevar l'assumpte a la Junta de Fiscals perquè es pronunciïn sobre les dues postures. Cal recordar, però, que el fiscal general té el poder de fer valer el seu criteri després d'escoltar el que digui la Junta.
En tot cas, els fiscals del 'procés' van avançar que si després de copsar l'opinió de la Junta de Fiscals García Ortiz imposa finalment el seu criteri i ordena que s'ha d'aplicar l'amnistia ells no signaran aquest decret, sinó que ho haurà de fer el mateix fiscal general o un altre fiscal que ell designi. Més enllà del delicte de malversació, Zaragoza, Cadena, Madrigal i Moreno sí que veuen viable aplicar la norma als delictes de desobediència i de desordres públics que se circumscriuen al procés independentista català.
La primera causa judicial per l'1-O passa a l'Audiència de Barcelona
La jutge que manté oberta una causa contra una trentena d'exalts càrrecs del Govern de Carles Puigdemont i empresaris pels preparatius de l'1-O ha deixat en mans de l'Audiència de Barcelona la decisió d'amnistiar-los. La titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona ha decidit enviar el cas a la secció 21 de l'Audiència de Barcelona perquè sigui la que es pronunciï sobre si ha d'amnistiar els acusats sobre els quals pesen, entre d'altres, delictes de malversació. La jutgessa argumenta que, com que aquest és un procediment ordinari de sumari és l'Audiència i no la instructora la que ha de decidir si s'aplica l'amnistia als processats.
Es tracta de la primera causa judicial que es va obrir, fa set anys, per evitar l'1-O i per la qual el primer jutge que va portar el cas, ja mort, va ordenar el registre de la seu de la conselleria d'Economia, liderada llavors per Oriol Junqueras, dies abans del referèndum.
Puigdemont i Wagensberg encara no hauran de declarar
D'altra banda, la magistrada del Suprem que investiga el cas Tsunami ha suspès les declaracions de Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg de la setmana que ve després de l'aprovació de l'amnistia. També ha aturat les ordres d'investigació europea per localitzar-los.
Un cop el Congrés va aprovar definitivament la nova llei, la jutgessa va donar un termini de 10 dies a les parts personades en la causa perquè confirmessin si Puigdemont i Wagensberg poden ser amnistiats. És per això que ha decidit aturar la investigació fins aclarir-ho, de manera que les declaracions previstes per la setmana vinent, que eren voluntàries i per videoconferència, no se celebraran.
