La reforma del finançament, pedra angular de la negociació entre PSC i ERC per investir Illa

• Esquerra veu "molt difícil" donar suport al candidat socialista si el Govern espanyol no accepta negociar un finançament "singular" per Catalunya
• Illa admet que "no és just" que Catalunya sigui la tercera comunitat autònoma en aportar recursos al sistema i la catorzena en rebre'ls

Un acord sobre el finançament serà clau perquè PSC i ERC pactin la investidura d'Illa

Esquerra Republicana situa la qüestió del finançament com el gran tema de negociació amb el PSC de cara a una eventual investidura de Salvador Illa. En la seva intervenció al Consell Nacional que els republicans han fet aquest dissabte, la secretària general Marta Rovira ha advertit als socialistes que el finançament singular és "el mínim exigible" per arribar a acords per a una investidura i ha subratllat que, si s'hi neguen, serà "molt difícil" comptar amb el seu suport al Parlament.

ERC i PSC defineixen el marc per pactar la investidura d'Illa

Rovira ha apel·lat a Salvador Illa però també al president del Govern espanyol Pedro Sánchez, a qui insta a "moure fitxa" en aquesta qüestió tot subratllant que, a hores d'ara, la clau de la investidura "és més en mans de Sánchez que en mans d'Illa".

Marta Rovira ha confirmat que la propera setmana Esquerra mantindrà trobades amb diferents formacions polítiques, entre les quals el PSC i també Junts per Catalunya, per explorar les possibilitats que existeixen de cara al ple d'investidura. La número 2 dels republicans, actualment la màxima dirigent després de la dimissió d'Oriol Junqueras, ha volgut deixar clar Esquerra "no cedirà a cap pressió" perquè "no tenim cap pressa" per arribar a pactes.

El PSC festeja Esquerra i obre la porta a negociar el finançament

El PSC ha recollit de seguida el guant llançat per ERC i aquest mateix dissabte s'ha mostrat obert no només a parlar de la reforma del finaçament sinó que ha defensat que és "just" que Catalunya disposi de més recursos dels que actualment li assigna el model de finançament del règim comú.

El primer secretari dels socialistes catalans, Salvador Illa, diu que està convençut que el Govern espanyol vol "donar resposta a la singularitat de Catalunya" per millorar el seu finançament. En aquest sentit, assegura no tenir cap dubte que Pedro Sánchez està disposat a facilitar una entesa en aquesta matèria per tal de facilitar un acord d'investidura que permeti que hi hagi un govern a Catalunya que es posi a treballar "com més aviat millor".

En la seva intervenció a la 15a assemblea de la Federació del PSC del Baix Llobregat celebrada a Gavà (Barcelona), Illa ha garantit que el Govern d'Espanya té la intenció d'"escoltar" Catalunya i l'"ajudarà" amb la millora de la seva finançament cosa que, segons ha dit, "no és cap privilegi, sinó una qüestió de justícia". Al mateix temps ha reclamat "sensatesa, compromís i responsabilitat" als partits per evitar una situació de bloqueig a les institucions i una repetició electoral.

Finançament autonòmic: reforma pendent des de fa una dècada

Durant els anys del procés es considerava una "pantalla passada", i abans, durant la crisi, es es deia que no era "el millor moment". Ara, en canvi, l'aposta per un nou model de finançament "més just" no només ha recuperat protagonisme, sinó que s'ha convertit tal vegada en un dels elements que més uneix als partits catalans. Gairebé tots aposten per revisar el sistema perquè la Generalitat disposi de més recursos. Ara bé, en el que difereixen és en el camí a seguir i en com gastar aquests diners.

El darrer càlcul de la mateixa Generalitat data de l'any passat. Amb les dades de 2021 sobre la taula (dèficit de 2.168 milions), situava la diferència negativa acumulada en els 21.982 milions d'euros, l'equivalent a un 9,6% del PIB. Aquesta xifra se situa en màxims històrics, ja que l'anterior estimació, amb dades de 2019, el dèficit fiscal de les arques catalanes se situava en els 20.196 milions, el 8,5% del PIB.

Sistema caducat

El sistema fa 9 anys que està pendent d'un gran canvi a nivell estatal. Un canvi que no arriba per la falta de consens polític i entre territoris. Madrid, Catalunya i les Balears haurien de ser les més interessades a forçar l'actualització, ja que són les úniques comunitats de l'Estat que fan una aportació neta al sistema de finançament autonòmica. Segons el darrer informe de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), per davant de Catalunya només se situa Madrid, amb una aportació de 6.313 milions al sistema. I encara en números vermells hi ha les Balears amb 334 milions.

Per la seva banda, les darreres dades de liquidació del model de finançament publicades pel mateix Ministeri d'Hisenda situen Catalunya com la tercera comunitat amb major esforça fiscal (3.153 euros per habitant de mitjana), només per darrere de Madrid (3.769) i Balears (3.248). Ara bé, si ens fixem en els recursos obtinguts després de passar pel filtre de solidaritat del sistema cau fins a la desena posició amb 2.848 euros obtinguts per càpita. La diferència de 305 euros per habitant s'eixampla fins als 595 si es té en compte el cost de la vida a Catalunya.

Les aportacions a la resta de comunitats suposen, a la pràctica, el 9% dels ingressos tributaris autonòmics de Catalunya. Per contra, segons Fedea, les regions que més es beneficien del sistema de finançament són les Canàries, on els ingressos d'aquest fons suposen més de la meitat dels seus ingressos totals, i Extremadura, on superen el 40%