El mosaic creixent, en ocasió del lliurament del 56è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
- Albert Jané rep aquest dilluns el 56è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, un guardó que premia els escriptors des del 1969
- Recordem amb entrevistes i biografies de l'Arxiu de TVE Catalunya els escollits per Òmnium Cultual, un mosaic destacat per a la nostra literatura catalanes
FRANCESCA PUIG
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el lliura cada any Òmnium Cultual a un escriptor català de trajectòria destacada. Sortosament, des que existeix la primera televisió en català, molts han quedat enregistrats per a la història en el nostre arxiu. En fem memòria dels deu darrers i alguna propina.
La idea de la creació del premi va ser de Josep Benet, que a més de polític i historiador, era editor. L'atorguen ininterrompudament des del 1969, i és un reconeixement als autors i de divulgació per a la societat. Una notícia joiosa pe a la literatura catalana en dues cada any: quan se n'anuncia el guanyador i quan se li lliura.
El 56è premi d'Honor es fa a mans del lingüista, escriptor i traductor Albert Jané (Barcelona, 1930) aquest dilluns 17 de juny. El jurat l'ha triat per haver "treballat incansablement per la llengua catalana, amb aportacions essencials en el camp de la literatura infantil i juvenil". La seva dedicació a la revista Cavall Fort ha estat imprescindible per a la publicació i per avesar la canalla i els més joves a la lectura.
Josep Piera: un llarg camí per la defensa de la llengua
L'anterior premiat va ser Josep Piera (Beniopa, 1947) poeta, narrador, assagista, articulista i traductor valencià. En van destacar la lluita "per dignificar la llengua i revitalitzar l’ecosistema cultural valencià".
Als Premis Octubre del 1977, on Piera va ser guardonat amb l'Andròmina de Narrativa, va explicar que escrivia de la seva comarca, la Safor, i que publicar era pràcticament impossible si bans no es guanyava un premi.
La sèrie Crear i viure li va dedicar un capítol on ens va recitar els seus versos i ens va mostrar casa seva, mentre parlava de la relació solitària entre l'escriptor i els papers.
Antònia Vicens: l'escriptura avança amb la vida
L'escriptora mallorquina Antònia Vicens (Santanyí, 1941) escrivia des de ben jove. Amb el pas dels anys, tal com Òmnium va destacar en atorgar-li 54 Premi d'Honor, va desenvolupar "la capacitat de cultivar la llengua en edats tardanes des de diferents gèneres, un fet que ha teixit la seva trajectòria".
La seva veu madura ens permet gaudir d'un abans i un després d'aportació destacada a la literatura catalana. El 2018 ens va llegir els seus poemes al 35è Festival de poesia. Però en tenim imatges de molt més jove: quan la van entrevistar al primer informatiu setmanal en català, Mare Nostrum, quan va guanyar el Premi Sant Jordi de Novel·la, el 1967, amb la meravellosa '39 graus a l'ombra'.
Maria Barbal: la realitat del món rural
Maria Barbal (Tremp, 1949), 55è Premi d'Honor de les Lletres, va rebre fa pocs dies un premi de xocolata, el Premi Dolç de Cultura Continuarà de TVE Catalunya.
Raimon, anys més tard guardonat també amb el Premi d'Honor de les Lletres, la va entrevistar a la sèrie de TVE Catalunya Literal, on va incloure també un reportatge biogràfic.
A Punts de vista, Barbal ens va parlar de la importància de l'alegria de rebre premis, poc abans de marxar a la fira de Frankfurt. Presentava Al llac, una novel·la sobre estius tranquils i el despertar de la infantesa. Tània Sàrrias li va recordar que la seva primera obra, Pedra de Tartera, havia arribat a la 70a edició, un rècord excel·lent.
L'escriptora va ser mereixedora del Premi d'Honor "per una visió crítica del món rural del Pallars i de la decadència de la societat agrària; i que ha anat traçant un recorregut per la història del país, fent una crònica del temps que li ha tocat de viure amb una visió personal".
Enric Casasses, el pirata Premi d'Honor de les Lletres
Entre pirata i bon noi es defineix el poeta Enric Casasses (Barcelona, 1951), mereixedor del 52è Premi d'Honor. A l'entrevista de Ràdio 4 el vam escoltar parlant de l'ambient poètic a casa seva quan era petit, de quan va posar per a pintors, del rock, de marxar a un altre país d'on no coneixes ni l'idioma i del que era, o no era, la contracultura.
Ens pot agradar molt la seva poesia, també la dedicada als infants, però escoltar el mateix autor explicar com has arribat a on ets, és imprescindible. Òmnium li va atorgar el premi pel seu "estil propi i transgressor a l’hora de fer (i dir) poesia, que l’ha convertit en una referència renovadora i influent dins el panorama de la poètica catalana contemporània".
Marta Pessarrodona, la veu de grans dones que ja no hi són
L'escriptora Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) és poeta, assagista, narradora i traductora. El jurat li va atorgar el 51 Premi d'Honor de les Lletres per "l’enorme i constant contribució a fer conèixer la mateixa cultura, especialment la de les escriptores i poetes".
Per Pessarrodona, hi ha vides de dones que no es poden oblidar, i n'ha escrit de personalitats tan destacades com Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Frederica Montseny o Mercè Rodoreda.
Aquest hivern, pel seu aniversari, vam dedicar a Marta Pessarrodona un recull del seu pas davant les càmeres de TVE Catalunya.
L'humor còmplice de Quim Monzó
També l'humor mereix ser reconegut. El narrador i columnista Quim Monzó (Barcelona, 1952), va rebre el 50 Premi d'Honor "pels seus textos, veritables actes notarials d’un temps i d’un país", amb contes que venen a ser els de Pere Calders del nostre temps, segons el jurat.
Monzó va ser al programa Vostè pregunta parlant de la seva feina als mitjans de comunicació, de controvèrsies i de si sentia part d'algun corrent literari.
Anys més tard, a l'espai Perfils catalans, va parlar encara més de la feina com a guionista i fins i tot dibuixant.
Isabel Clara-Simó: pionera en l'ensenyament de català a la televisió
Per la narradora i periodista Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943), la televisió va ser el mitjà pel qual va arribar a milers d'espectadors per a ensenyar-los a parlar correctament el seu idioma. La podeu veure presentant el programa de TVE Català amb nosaltres, que s'emeté a partir del 1978.
A més de la seva extensíssima obra, va ser mereixedora del 49 Premi d'Honor de les Lletres per la seva tasca impagable per la "normalització de l’imaginari col·lectiu de país". La recordem al seu capítol de la sèrie Dones a prop, de la periodista Mercè Remolí .
Isabel-Clara Simó També va ser entrevistada al programa de literatura i llibres Literal, presentat i dirigit per Raimon.
Maria-Ántònia Oliver: normalitzar la lectura en català
De la narradora i traductora, el jurat del 48è Premi d'Honor de les Lletres catalanes Maria-Antònia Oliver (Manacor, 1946 -Sencelles, 2022) va destacar que amb les seves novel·les, narrativa, traducció, guionatge per a ràdio i televisió i escrits a premsa escrita, va aconseguir fer "de la lectura en català un fet normal". La seva vida d'activista és també destacadíssima.
Raimon: lletra i música es complementen
El cantautor i poeta Raimon, Ramon Pelegero (Xàtiva, 1940) ha estat mereixedor del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva ploma i la seva veu i per recuperar i fer populars els versos de reconeguts autors catalans i valencians. L'Arxiu de TVE Catalunya compta amb una extensa col·lecció de programes, on apareix no únicament com a cantant, sinó com a director i presentador de la sèrie sobre literatura i llibres Literal.
Un dels darrers documentals qaue se li han dedicat és L'home que diu no.
Josep Maria Benet i Jornet: el més televisiu de tots
Hem dit que fem referència a uns quants guardonat i una propina. L'afegit és l'enyorat dramaturg i guionista Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940 - Lleida, 2020) va estar vinculat com a guionista a TVE fins al 2011. Ens ha deixat obres de teatre sèries com Recordar, perill de mort. Va començar a TVE Catalunya precisament fent d'actor, al costat del gran Joan Borràs.
Josep Maria Benet i Jornet i Joan Borràs, a l'obra de teatre Josafat, a TVE Catalunya
Per acabar, la nostra informació en la mort de l'editor filòleg i historiador Josep Massot (Palma, 1941-Montserrat 2022).
Com és tradició, cada guardonat tria part del disseny del premi, actualment d'uns 20.000€. Òmnium Cultural, entitat sense ànim de lucre, compta ja amb més de 190.000 socis.
