Les platges de l'àrea de Barcelona arrenquen l'estiu amb un 20% menys de superfície

• L’AMB urgeix totes les administracions a definir un pla a llarg termini per evitar més pèrdua de sorra
• Les platges més afectades són la de Montgat i la de Badalona

Les platges del litoral barceloní posen en marxa la temporada d'estiu amb menys espai a causa dels temporals.

Any rere any el litoral de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha de reomplir-se amb més sorra perquè, com és natural, el mar l'engoleix. Enguany, però, les conseqüències han estat majors a causa dels temporals dels darrers mesos. La temporada de bany, que tot just va començar el cap de setmana, s'encara amb un 20% menys de superfície en comparació amb el 2023.

Per frenar la pèrdua de sorra, l'AMB demana a Generalitat i Estat que es defineixi un pla a llarg termini, ja que consideren que afegir sorra cada estiu "ja no serveix per res" i lamenta que hagin desaparegut gairebé totes les platges en l'última dècada.

D'altra banda, la millora de la sequera aconsegueix obrir entre un 10 i un 20% de les dutxes i rentapeus.

Destrosses en Setmana Santa

A Catalunya els efectes del canvi climàtic impacten de ple. L'augment de les temperatures provoca la pujada del nivell del mar, el que fa que les onades arribin més terra endins i es mengi les platges.

Palmeres caigudes, sorra engolida pel mar i passejos marítims afectats pel temporal. Les vacances de Setmana Santa van deixar bona part de la costa sense sorra on clavar l'ombrel·la i estirar la tovallola, però també va afectar hotels i restaurants instal·lats a peu de mar.

En molts casos, les afectacions d'aleshores continuen visibles.

Montgat, un dels municipis més afectats

En el cas de Montgat, per exemple, la pèrdua de platges ha comportat haver de tancar els xiringuitos. Per tant, es deixa d’ingressar 360.000 euros a les arques municipals en concepte de cànon.

L'alcalde, Andreu Absil, afegeix que la regressió del litoral també té impacte directe en la restauració local, en el mercat laboral dels joves i en el tancament d'aparcaments de zona blava, la qual cosa implica pèrdues econòmiques.

El gerent de l'AMB, Ramón Torra, recalca que les platges estan "altament artificialitzades”, en al·lusió especial als efectes dels ports del Masnou i Barcelona. A més a més, insisteix que “no pot ser que un municipi pagui les conseqüències del que s’ha construït al del costat”.

Reclamen noves infraestructures

Torra posa èmfasi en la necessitat d'instal·lar noves infraestructures que ajudin a evitar la regressió. En aquest sentit, precisa que s’hauran d’aplicar solucions diferents en funció de la ubicació de les platges, ja que les necessitats del Maresme disten de les del Baix Llobregat.

A la costa maresmenca, Torra aposta per la combinació d’espigons transversals, paral·lels i semi submergits.

Menys equipament i mobiliari

Les dues platges més afectades són al nord: Montgat i Badalona. Ambdues han hagut de reduir enguany certs equipaments o mobiliari. En el cas de la primera, els últims sis anys s’han reduït de 17 a 3 els accessos senyalitzats i dutxes, i també s'han eliminat àrees de joc infantil i d'esport, com és el cas del vòlei. D'altra banda, a Badalona hi ha platges on no ha estat viable instal·lar lavabos.

“Estem concentrant els serveis el màxim possible al límit de la distància de seguretat respecte del mar”, ha assegurat el cap de Platges de l’AMB, Dani Palacios.