5 curiositats sobre com seria la vida en una missió al planeta Mart

• La tripulació d’Hypatia I ha realitzat una simulació de vida marciana en una base en el desert de Utah (EE.UU.) durant dues setmanes
• El documental ‘Dones a Mart’, disponible a RTVE Play, narra l’aventura d’aquest equip femení al “planeta vermell” 

Som Documental - Dones a Mart

Com seria viure a Mart? A quins problemes s’enfrontarien els humans si decidissin marxar al planeta vermell? El viatge seria molt llarg. El trajecte d’anada duraria entre sis i nou mesos i el de tornada el mateix. Sense tenir en compte el temps de la missió. Per comprovar com seria la vida marciana, el projecte Hypatia I, format per dones catalanes, ha realitzat una simulació anàloga en una base en el desert de Utah, als Estats Units. 

A partir del documental ‘Dones a Mart’, que mostra l’aventura d’aquest equip femení, es pot conèixer els desafiaments que es trobarien les persones si visquessin al planeta vermell.

1 - Sortir a l’exterior de la base

Un cop a Mart hi hauria molts problemes relacionats amb les condicions físiques d’aquest planeta. Per exemple, tal com detalla l’astrofísica Mariona Badenas-Agustí al documental, la seva atmosfera és molt més fina que la de la Terra i, per tant, la radiació del sol arribaria molt més a la superfície. A més, aquesta no és respirable pels humans. “Qualsevol sortida extravehicular fora de la base marciana implicaria portar una vestimenta especial que els protegís d’aquest medi tan hostil”, apunta. Les persones que volguessin sortir a l’exterior també haurien de passar per un procés de despressurització abans i després de cada exploració. 

La base a Mars Desert Research Station

2 - Orientar-se sense GPS

Orientar-se sobre el terreny és un dels altres reptes que hi hauria a Mart perquè no hi ha GPS. Tampoc es pot fer servir un compàs perquè el seu camp magnètic és molt més baix que el de la Terra i, conseqüentment, no apuntaria cap al nord. Així que les astronautes haurien de saber orientar-se a través d’un mapa. 

Tripulants d'Hypatia realitzant una activitat extravehicular

Ariadna Farrés Basiana, investigadora en matemàtiques al Centre Goddard de Vols Espacials de la NASA, explica a ‘Dones Mart’ que durant la missió Hypatia I ha treballat en el desenvolupament un GPS marcià que faria servir satèl·lits low cost. A través d’un programa de simulacions realistes esbrina quines instal·lacions s’haurien de posar i la quantitat de satèl·lits que es necessitarien segons la cobertura que calgués.

3 - Gestionar la limitació de l’aigua

L’escassetat d’aigua durant el trajecte i l’estada a Mart seria un dels grans problemes als quals s’enfrontaria la missió. La tripulació d’Hypatia tenia una limitació de consum de 10 litres per persona. Amb aquesta quantitat havien de beure, cuinar, fer experiments, rentar els aliments i els plats, etc. No els arribava l’aigua per netejar la seva roba i oblidem-nos de donar-se una dutxa en condicions! 

Durant l’expedició, la doctora en física Neus Sabaté, en lloc d'aigua, ha utilitzat l’orina de les tripulants com a electròlit que, juntament amb les sals de ferro de les pedres, ha fet funcionar les bateries marcianes que ha dissenyat. Amb l’energia que ha generat ha pogut alimentar un sistema de llums LED que han servit per germinar brots de soja en un petit hivernacle. 

4 - Alimentació restringida

Un dels altres problemes a Mart és la falta d’aliments. Per això la tripulació hauria d’anar carregada de productes deshidratats o que es conservin durant molt de temps fora de la nevera per poder menjar-los durant el temps que duri la missió. Cultivar vegetals o criar peixos podria ser factible. Laia Ribas, doctora en biologia, està estudiant com els factors ambientals del planeta vermell afectarien al desenvolupament i creixement dels peixos.

Hivernacle on es cultiven brots de soja amb llums LED

El racionament dels aliments perquè durin durant tot el viatge també és un dels aspectes que s’ha de tenir en compte. Potser més d’un astronauta se’n va al llit amb gana!

5 - Canvis en els cicles del son

Badenas-Agustí comenta que actualment hi ha diversos grups que estan estudiant la neurologia espacial per veure com afecta l’espai en el cervell. Segons comenta al documental Carla Conejo González, biòloga i comunicadora científica, arribar a Mart és extremadament arriscat per les limitacions humanes que suposaria viure en un planeta amb una gravetat diferent de la de la Terra, amb una radiació nociva per les persones i, alhora, amb una atmosfera que no és respirable. “Això tindrà impactes en l'àmbit cerebral en els humans, per exemple, en la regulació del cicle son-vigília, aquestes constants neuropsicològiques que tenen a veure amb el manteniment un ritme circadiari. Això es desregula a l’espai”, assenyala Conejo. Tal com explica la biòloga, quan es fa de nit el nostre cos activa una sèrie de processos biològics que fan que el cos entri en situació de repòs. Anar en contra de la biologia, comportaria problemes de salut.