L'estrès en les plantes: com evitar-lo?
Va de Verd - La biòloga Núria Sánchez-Coll explica com evitar que les plantes s’estressin
- Coneix els cinc errors més freqüents a l’hort
SANDRA TORRÓ NAVARRO
Com els humans, les plantes també poden patir estrès. Conèixer les causes i algunes eines per evitar-ho és essencial per mantenir un cultiu sa. Des dels laboratoris del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) s’estudia com les plantes reconeixen els patògens i detecten les condicions ambientals adverses, com es tradueixen aquests senyals i quines respostes fisiològiques i bioquímiques a l’estrès es desencadenen.
La biòloga del CRAG, Núria Sánchez-Coll, detalla a 'Va de Verd' quin és l'origen d'aquest estrès, quina solució han trobat des del centre per evitar-lo i quines són les prediccions i millores que es preveuen pel futur.
Una safata amb plantes.
Com es produeix?
Un dels orígens principals de l’estrès en vegetals és el canvi climàtic. Aquest produeix diverses alteracions en el medi ambient com l’augment de les temperatures i situacions com la sequera. Quan les plantes no reben suficient aigua, les seves funcions principals es veuen greument alterades i, moltes, fins i tot, moren. La resta sobreviu gràcies a la sintetització d’una sèrie de molècules de senyalització, que elles mateixes desencadenen davant d'una situació de perill. Aquest mecanisme de protecció les manté fortes i, sobretot, vives. Altres causes que poden influir en el fet que les plantes estiguin estressades són un sòl inadequat o la presència de plagues.
Com evitar-ho?
A partir d’assajar en diverses espècies vegetals per trobar una solució, Sánchez-Coll explica com des del CRAG s’ha identificat una proteïna vegetal en el sistema vascular de les plantes, que donaria tolerància enfront de l’estrès per sequera.
Si s’augmenten els nivells d’aquesta proteïna, augmenta la supervivència d’aquestes sense afectar la qualitat de les plantes. A més, també millora l'habilitat per realitzar la fotosíntesi. No obstant això, no totes la tenen en el seu sistema. Llavors, com més manquin els seus nivells de molècules biològiques, més disminuirà la seva capacitat per fer front a l’estrès.
Experiments de cara al futur
Avui dia al laboratori del Centre de Recerca en Agrigenòmica es continuen fent proves per trobar més solucions que es puguin aplicar al futur. Per exemple, utilitzen l’Arabidopsis thaliana. Aquesta planta és molt versàtil, fàcil de treballar i la més estudiada del món en l'àmbit genètic i fisiològic. És útil per fer experiments ràpids i fàcils abans de passar al cultiu de vegetals d'interès, que triga molt més temps a créixer i reproduir-se.
Experimentant amb la proteïna.
Amb el canvi climàtic que va en augment, mantenir les plantes lliures d'estrès és essencial per assegurar el seu creixement sa i resistent. Entendre les necessitats bàsiques de cada espècie, comprendre els mecanismes que utilitzen per fer front a l'escassetat d'aigua i adoptar tècniques com l'augment de la proteïna, pot marcar la diferència en el cultiu de molts agricultors. Al final, tenir cura de les plantes no només millora l'estètica de l'entorn, sinó que també contribueix al benestar de l'ecosistema i la biodiversitat que ens envolta.
