Les plantes són més intel·ligents del que pensem
Va de Verd - Stefano Mancuso i Paco Calvo són dos investigadors pioners en l’anàlisi de la intel·ligència vegetal
- Coneix les tres hipòtesis que expliquen en què consisteix la timidesa botànica
Els éssers vegetals constitueixen el 85% de la biomassa del planeta. Sense elles, la vida humana a la Terra seria impossible. Així de clar ho tenen el neurobiòleg Stefano Mancuso i el filòsof Paco Calvo, ja que ambdós investiguen els interrogants encara no resolts sobre la intel·ligència vegetal.
Vista aèria d'un bosc.
Les plantes no tenen cervell, però sí intel·ligència
És comú pensar que la intel·ligència és a una qualitat exclusivament humana, però en realitat es refereix a la capacitat que tenen els éssers vius per resoldre problemes. “Les plantes són la demostració d'aquesta meravellosa habilitat, perquè han habitat la Terra centenars de milions d'anys i, en tot aquest temps, han hagut de resoldre molts problemes”, explica Stefano Mancuso a ‘Va de Verd’.
L’expert italià, que és autor del llibre Sensibilitat i intel·ligència al món vegetal, incideix en el fet que els humans no comprenem les plantes, “perquè les mirem com si fossin animals que s'han de moure instantàniament per reaccionar als estímuls”. Tanmateix, els éssers vegetals són una forma de vida diferent de nosaltres, que viuen a partir d’una altra composició fisiològica i morfològica.
'Sensibilitat i intel·ligència al món vegetal', d'Stefano Mancuso.
En la mateixa línia, el filòsof espanyol Paco Calvo, autor de Planta Sapiens, reclama que ens hem d’allunyar de l’enfocament antropocèntric amb què percebem la natura. “Per tenir cervell i neurones, ens creiem el melic del món i no ens adonem que la intel·ligència no depèn que els humans habitem aquest planeta”, argumenta el pensador al seu darrer llibre.
Sensibilitat vegetal
Les plantes són éssers amb sensibilitat, poden escoltar l’entorn i, fins i tot, comunicar-se amb les seves congèneres. “Però no fan servir sons com nosaltres, sinó que utilitzen molècules químiques que s’alliberen per l'aire, i cadascuna d’elles conté un únic missatge”, afirma Mancuso.
Per la seva banda, Calvo ha desenvolupat experiments per estudiar els patrons de comportament de les plantes. Primer, amb una mongetera, ha demostrat com l’exemplar pot enfilar-se fins on troba llum per fer la fotosíntesi. Després, amb una pesolera, ha comprovat que la planta és capaç d'aprendre cognitivament com ho fa el gos de la teoria del condicionament clàssic d’Ivan Pàvlov. Per tal de captar aquest model d'estímul-resposta en la pesolera, ha fet servir la tecnologia del time-lapse al laboratori.
En definitiva, quan observem el regne vegetal, descobrim que hi ha molts misteris per resoldre. Per això, cal atrevir-nos a pensar d’una manera molt diferent per entendre la intel·ligència vegetal, desafiant les fronteres de la ciència i plantejant-nos les preguntes més filosòfiques.
