Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura: una lluita per la dignitat
- Avui és el Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura: una jornada de record i lluita contra aquest tracte inhumà, que l'ONU va instituir el 1997
- Catalunya ho viu amb especial sensibilitat, perquè molts catalans han estat torturats: així ho constaten els documents que recuperem de l'arxiu, com el congrés de metges del 1977
FRANCESCA PUIG
El 26 de juny es commemora arreu del món el Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura. Una jornada de record que l'ONU va instituir el 1997 per erradicar aquesta pràctica inhumana. El text, la Convenció de les Nacions Unides contra la Tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, indica que la tortura és un crim i mai no es pot justificar. L'acord és d'obligat compliment per a tota la comunitat internacional, encara que no l'acceptin.
L'ONU defineix la tortura com el dolor o patiment greu que un càrrec públic, o algú en nom seu, infligeix intencionadament a una altra persona, per obtenir-ne, d'ella o d'una tercera, informació o una confessió, o com a càstig, per intimidar-la o coaccionar-la, o per qualsevol mena de discriminació. Els patiments de la tortura són els físics i també els mentals.
Vint anys abans que l'ONU, metges catalans contra la tortura a Lleida
El mes de novembre del 1977, desenes de metges es van reunir a Lleida en el congrés "El metge contra la tortura". Catalunya és una terra d'especial sensibilitat cap a aquest tema per patiment propi i per empatia amb els pobles oprimits. Felip Soler Sabarís, metge i senador, va parlar de l'ús de la tortura durant la dictadura franquista, i dels casos de l'Uruguai i l'Argentina. També hi van intervenir una doctora xilena que va patir tortura, un deportat de Mauthausen, el psiquiatre Carlos Castilla del Pino, estudiós de la raó injustificable de la tortura, i el bisbe Alberto Iniesta. Iniesta, home incòmode durant el franquisme, va denunciar les tortures a Espanya durant el règim i després, i acusava la majoria dels seus companys de mirar cap a una altra banda.
El programa Giravolt va entrevistar el claretià Manuel Casanoves Casals (1927-2010), fundador de la secció espanyola d'Amnistia Internacional. El documental té un títol molt ben trobat: L'espelma vigilant. Al reportatge, Casanoves ensenya l'article del diari The Observer que el va motivar. També hi participen membres d'AI a Catalunya.
En aquest darrer programa es fa referència a un dels personatges més coneguts que ha patit tortures al nostre país: Jordi Pujol. Va ser arran del cas Galinsoga, que pren el nom del director de La Vanguardia que va insultar greument els catalans. Pujol va muntar una campanya contra ell i va ser l'instigador dels Fets del Palau de la Música. El mateix president de la Generalitat en va parlar a l'espai Molt personal, de TVE Catalunya.
L'any 1988, Barcelona va ser la seu d'un dels concerts, amb figures de primer ordre com Bruce Springsteen i Sting, a favor d'Amnistia Internacional. El dia abans, l'informatiu Teledues va explicar com treballa aquesta organització pels drets humans, contra la pena de mort i la tortura.
Sens dubte cal continuar treballant per conscienciar contra la tortura, fet que també pretén aquesta jornada. Com diu el psiquiatre Castilla del Pino a un dels reportatges esmentats, la tortura busca la submissió per a allargar l'stau quo. És a dir, fer mal perquè res no canviï. Aquest metge qualificava la situació de molt greu per l'existència de científics que treballen per trobar mètodes de tortura més efectius. És a dir, per humiliar i mirar de destrossar la dignitat de la persona.
