Diverses entitats denuncien l'empitjorament de l'accés al padró arreu de Catalunya

• La Xarxa d'Entitats pel Padró té constància de 37 ajuntaments on hi ha traves per poder empadronar-se
• Entre les principals vulneracions que assenyalen les entitats hi ha la manca d'informació i els protocols "poc clars"

37 ajuntaments no estarien empadronant de "manera àgil" a tothom que ho sol·licita

La Xarxa d'Entitats pel Padró, formada per entitats socials i associacions pels drets humans, han fet una llista de 37 municipis catalans on les persones vulnerables troben dificultats per poder realitzar el tràmit de l'empadronament.

Diverses entitats denuncien "l'empitjorament" de l'accés al padró | Marga Esparza

En general, denuncien que l'accés ha empitjorat molt en el darrer any arreu de Catalunya i assenyalen els ajuntaments de les 10 ciutats més poblades, entre les quals hi ha Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Lleida, Tarragona, Terrassa i Sabadell.

Denuncien impunitat

Els municipis on s'estaria vulnerant l'accés al padró són 37, més de la meitat dels que la Xarxa d'Entitats pel Padró en té informació. En l'informe presentat abans de les eleccions municipals de l'any passat, els ajuntaments assenyalats eren poc més de 30.

"En general, la situació empitjora, no només pel nombre de municipis, que són més, també perquè hi ha certa impunitat", ha afirmat Maria Creixell, membre de la Coordinadora Obrim Fronteres.

A més, la situació s'ha complicat a sis municipis, la majoria a l'Àrea Metropolitana. Barcelona, Lleida i l'Hospitalet de Llobregat encapçalen les poblacions on s'ha empitjorat la gestió del padró. Calafell, Santa Coloma de Farners i Santa Coloma de Gramenet completen aquesta llista.

Les principals mancances

Entre les principals vulneracions que assenyalen les entitats hi ha la manca d'informació i els protocols "poc clars" per sol·licitar el padró. Segons Laia Costa, membre de la Fundació Ficat, molts ajuntaments no fan públics els circuits que s'han de seguir per poder-se empadronar, ni tampoc els requisits que s'han de complir. A més, segons les entitats, gran part dels consistoris assenyalats apliquen "arbitràriament" aquests criteris "en funció de a qui atenen".

Les entitats també denuncien que els formularis d'empadronament tampoc contemplen la totalitat de situacions en què es troben les persones que sol·liciten l'empadronament i que es troben en exclusió social, com pot ser el relloguer d'habitacions, el sensellarisme o els infrahabitatges.

També posen el punt de mira en els requisits "excessius i innecessaris" que demanen algunes administracions locals o la primera trava amb què es troben els sol·licitants, que és l'accés a la cita prèvia. En set municipis sobre els quals es disposen dades no es dona cita de manera "immediata o àgil". De fet, en deu dels municipis que no empadronen de manera àgil el temps que es triga a emetre una resolució és superior als tres mesos que estableix la llei.