30 anys del pitjor incendi de la història de Catalunya
- L'Incendi de fa 30 anys es considera el pitjor que ha cremat a Catalunya: va deixar 5 morts, 40 ferits i 62.500 ha de terra cremada
- L'Arxiu de TVE Catalunya mostra com va començar i evolucionar aquella tragèdia, amb 60 incendis, dels quals 12 van ser molt extensos
FRANCESCA PUIG
El foc va començar entre el 3 i el 4 de juliol. Van ser mesos de tragèdia: 5 morts, 40 ferits, 62.500 ha de terra cremada, 35 masies calcinades i unes 7.000 persones evacuades. Es van arribar a mobilitzar més de 3.000 bombers, 1.400 agents de cossos de seguretat i més de 20.000 voluntaris, entre els quals les ADF's.
L'aire càlid i sec que arribava del nord d'Àfrica van causar dues onades d'incendis molt importants: a 1.500 metres d'altitud, la temperatura era de 25 °C. A les valls, planes i costa, al voltant dels 40 °C, la humitat molt baixa, per sota del 10%. El vent a 50 km/h i els boscos, secs. El foc s'estenia massa de pressa, amb ràbia. Bombers, ADF's, mossos, guàrdia civil i voluntaris treballaven esgotats. Pagesos i veïns ploraven. Molta gent, veient les imatges de televisió, també.
Un juliol de foc
Els primers incendis van ser devastadors al nord del Baix Llobregat, al Vallès i la Catalunya central. La segona onada, entre el 17 i el 18 de juliol, va afectar el Priorat, la Segarra i l'Alt Camp. Dels 60 focs que va patir Catalunya el 1994, dotze estan qualificats de grans incendis.
El Bages va ser la primera comarca a cremar. La fusta seca i el terra dels boscos plena de brossa i fullaraca seca van fer córrer les flames de Navàs, Castellnou de Bages, Súria, Fonollosa, Balsareny, Callús, i Sant Joan de Vilatorrada... El foc es va escampar de seguida cap al Berguedà: Puig-reig i Viver i Serrateix, Gargallà, Montmajor-on una línia elèctrica havia encès la pinassa seca del terra- Casserres, Montclar, Gironella, Sagàs, Santa Maria de Merlès, La Quar...
Mentre filma l'incendi del Bages, l'equip de TVE Catalunya mostra la situació dramàtica de rescat dels habitants d'una masia rodejada pel foc, a Viver i Serrateix, al Berguedà.
A les Coves del Salnitre de Collbató hi troben tres excursionistes morts. Al Vallès, es demanen voluntaris a Sant Quirze, a Palau-solità i Plegamans es crema el càmping. Des de lluny es veu la fumarel·la de l'explosió de la pirotècnica Igual a Canyelles, al Garraf. El foc s'escampa per Sant Mateu del Bages, Súria, Casserres... Uns nuvis es casen a Sant Miquel del Fai, tot cremat. És el lloc que s'estimen.
Agost, esgotats sota el cel groc
El foc i la frustració, van continuar l'agost. Les flames no afluixaven, els equips, esgotats, continuaven evacuant tothom a l'àrea afectada. La gent plorava, els nens s'espantaven. Tothom seguia el desastre per televisió. El cel tornava a ser ben groc de tants boscos cremats.
Es cremava el Montseny: Gualba, Santa Coloma de Farners, a la Selva, Breda, Sant Feliu de Buixalleu, al Vallès, les Planes i la Floresta. A la Cartoixa de Montalegre, a Tiana, mor un monjo de la comunitat.
Al setembre, el foc va calar a la Terra Alta. S'anava estenent des de la Terra Alta i hi va deixar morts quatre bombers catalans. Però aquesta és una altra trista i tràgica història.
Segons es va dictar l'Audiència de Barcelona, l'únic acusat pels focs va quedar absolt. Era un tècnic de manteniment de la companyia elèctrica FECSA. Segons el jutge, l'incendi va començar per unes espurnes de la línia que no estava prou protegida contra curtcircuits. Aquells dies de l'estiu del 1994 van canviar la percepció dels incendis, tant per al govern i l'administració com per a tots els catalans.
