La Moncloa posa setge als lloguers de temporada
- A partir d'ara s'haurà de justificar l'ús de l'habitatge i seran les comunitats les encarregades d'autoritzar les activitats econòmiques
- El Sindicat de Llogateres desconfia del registre i diu que "no servirà per a res"
Davant l'augment de la problemàtica d'habitatge i l'escletxa legal de l'última llei, la Moncloa ha decidit aplicar mesures per evitar la picaresca amb els lloguers de temporada. És a dir, que s'amagui un ús residencial, es prorroguin contractes de curta i mitja estada o que s'eviti el topall dels lloguers.
Ara, s'haurà de justificar el seu ús. Caldrà veure, però com responen les comunitats autònomes i els ajuntaments amb competències, que tindran un reglament i un registre al seu servei.
“🏡 La Moncloa aplica mesures per acabar amb els falsos lloguers de temporada.
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) July 3, 2024
Ara s'haurà de justificar l'ús | @RubenUrdiales @RTVECatalunya
📲 MINUT A MINUT: https://t.co/nmUn6Gaiyk pic.twitter.com/DCxFYEkOuh“
El Sindicat de Llogateres desconfia del registre i vol accions més imminents: "l'última proposta d'aquest tipus va trigar més de 4 anys".
Al maig, la Generalitat ja va aprovar un decret similar, que no va acabar de convèncer PSC i Junts i que va ser tombat al Parlament.
Mesures que es contemplen
En concret, el Ministeri d'Habitatge pretén frenar l'encadenament de contractes de mitja estada, per a burlar la durada mínima de cinc anys que exigeix la llei en els lloguers residencials, una forma més d'evitar el control de preus.
També vol incrementar les limitacions als pisos turístics donant un major poder a les comunitats de veïns, és a dir, que els puguin vetar. I, sobretot, garantir la transparència dels contractes: que es justifiqui l'ús que es fa dels de les vivendes. Per exemple, si és per qüestions laborals o d'estudis.
A part, també s'estudia crear una plataforma estatal amb les comunitats autònomes per compartir dades i normatives que combatin el frau. L'objecte de la qüestió és la lliure regularització que el propietari pot fer davant l'escletxa legal, l'encariment del preu del lloguer, la reducció de l'oferta o la gentrificació.
Les llogateres, desconfien
El Sindicat de Llogateres considera que la proposta "no servirà per a res", ja que els canvis "no desincentiven" l'ús d'aquesta modalitat, així que es continuarà burlant la llei. Insisteixen que s'està desaprofitant oportunitats per regular de debò.
D'altra banda, critiquen que l'índex de preus del lloguer va costar molt que entrés en vigor i temen que passi el mateix ara: "l'última proposta d'aquest tipus va trigar més de quatre anys", assegura el portaveu de l'entitat, Enric Aragonès. Tot i això, esperen que es pugui tirar endavant.
"Principal problema social"
El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) alerta que l'habitatge és el "principal problema social" de Catalunya i demana prendre mesures per facilitar la situació. Segons apunta, la renda mitjana per llar ha crescut un 4,5% mentre que el preu dels contractes nous s'ha enfilat un 7,1%.
El president del CTESC, Toni Mora, mostra la preocupació que té l'ens per la contracció del mercat immobiliari. Reclama mantenir un esforç inversor de 1.000 milions d'euros a polítiques d'habitatge, com la construcció de pisos de protecció oficial i o la promoció d'oficines en habitatges.
131 municipis nous amb zones tensionades
El Govern ha decidit ampliar les zones tensionades de cara a poder regular el preu del lloguer residencial. Aquest dimecres el Diari Oficial de la Generalitat ha publicat la llista amb 131 nous municipis. En total, són 271, el que representa el 90% de la població.
L'ampliació afecta els municipis de més de 2.000 habitants que no estaven inclosos en la primera llista de 140 i que compleixen alguns dels requisits que marca la llei espanyola.
El següent pas és enviar la llista al Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana perquè entri en vigor. En l'anterior ocasió, el govern espanyol va trigar set mesos a publicar la resolució.
