Qui era Miquel Degà? El cap de la discogràfica que atemoria a tothom
- Extorsions, segrests, amenaces en una de les discogràfiques més exitoses dels 80 a Espanya
- El documental 'Megamix Brutal' ja disponible a RTVE Play
NADIA SOMOZA
Extorsions, segrestos i amenaces va ser el que van viure els empleats de la discogràfica 'Max Music', durant els anys 80 i 90, quan el seu cap, Miguel Degà, els atemoria per tal de posicionar-se en la cúspide de l'èxit. L'empresari català, que amb tan sols 20 anys va aixecar una de les discogràfiques més exitoses del país, es va veure embolicat en una trama de delinqüència i, fins i tot, d'intents d'assassinat. Aquesta història és el retrat de fins on pot arribar l'ambició sense escrúpols.
Però comencem pel principi… Saps el que és un 'megamix'? Aquest format es va començar a popularitzar en la dècada dels vuitanta quan uns quants DJ barrejaven i unien les cançons més dance de l'època. D'allà van sorgir diverses empreses com 'Blanco i Negro' que van començar a treure discos que es venien com xurros.
Va ser llavors quan dos millors amics de només 20 anys van decidir crear la seva pròpia empresa. "Teníem una oficina a la Gran Via de les Corts Catalanes, però tocant al barri de La Mina", explica Ricardo Campoy, un dels creadors. Amb l'ajuda de diversos discjòqueis i músics van aconseguir posicionar-se com unes de les discogràfiques més triomfadores del panorama nacional. El que ningú sabia era el preu que els seus empleats havien de pagar per a aconseguir-lo. "La qüestió era vendre discos", assegura Ricardo Campoy en el documental 'Megamix Brutal'.
Condicions deplorables
Testimonis com Mike Platinas, Toni Peret, Josep Maria Castells o Quique Tejada parlen de com es va construir aquell imperi: enganys i pressions, jornades de més de 15 hores, suborns o l'ús de la violència. "Eran otros tiempos", assegura Campoy en el primer capítol. Il·legalitats com treballar sense descansar, dormir al mateix estudi en matalassos a terra o no pagar als seus empleats, eren les més lleus que aquests empresaris podien cometre.
Jornades de més de 15 hores a 'Max Music'
Miguel Degà, en concret, era qui tenia atemorida a tota l'empresa, als competidors i en definitiva a qui s'enganxés amb ell. Era un home alt, seriós i molt dèspota. Sempre manava i es posicionava per damunt de tothom, li tenien por. "Em va arribar a ensenyar una pistola", relata el DJ Toni Peret al documental de tres capítols.
“Volia segrestar-me i matar la meva família“
“Degà era un empresari molt agressiu. Era una persona que per a aconseguir les seves metes, si havia de trepitjar caps, els trepitjava”, afegeix. De fet, segons el seu soci, Degà es creia superior a la resta i sempre deia: "Primer estic jo, després Déu i darrere, tots els altres".
"Quan ens trucava per una reunió estàvem morts de por perquè clar, era una persona que imposava”, expliquen els Xasqui i Toni Ten, dos dels productors de 'Max Music'.
L'home més temut
Fanàtic de les pel·lícules de gàngster i mafiosos, un dia va cridar als seus empleats per a fer-se una foto de família. “Ens va manar disfressar-nos de mafiosos. Ens vam fer una foto i la va penjar a la sala de juntes”, afirma Peret. Segurament, el comptable de 'Max Music' recordarà sempre la pallissa que va rebre per part d'en Degà quan va descobrir que feia temps que els robava diners. "Va esquitxar les parets de sang, fins i tot hi havia taques al mapa mundi", comenten els extreballadors.
Per als DJ i productors com Castells, aquelles no eren les formes, però, tal com explica a la sèrie, està convençut que va ser per això que va aconseguir vendre tants discos.
Fotografía del equipo Max Music con Miquel Degà (tachado)
Quan les coses ja eren insostenibles, Campoy pren la decisió de formar la seva pròpia discogràfica i abandonar el seu soci amb qui ja tenia moltes desavinences. Però no se'n va anar amb les mans buides, sinó que es va emportar amb ell milers de pessetes. Aquest divorci va acompanyar la decaiguda de l'imperi 'Max Music' i tot va acabar amb la venjança de Miquel Degà, un crim fallit que va marcar a la víctima equivocada. "Volia segrestar-me i matar la meva família, però es va equivocar", explica Campoy.
Va ser Josep Maria Castells qui se'n va emportar la pitjor part. Uns sicaris el van confondre amb Campoy perquè tenien el mateix cotxe i van segrestar-lo. "Pensava que era una broma, em van segrestar al pàrquing i vaig aconseguir escapar i anar a la policia", explica l'internacionalment conegut discjòquei. Durant mesos la policia va haver de vigilar tots els empleats de la discogràfica per protegir-los.
Finalment, Degà va aparèixer i va haver de complir condemna per suborn i per planejar el segrest i apallissament de Castells. Passats uns anys es va escapolir de la presó de Quatre Camins, on només acudia a dormir. El seu fill de 25 anys va morir en una baralla a la sortida d'una discoteca, no va acudir al seu funeral. Ningú sap on es troba ara. Ha demanat perdó.
