Els joves catalans s'emancipen gairebé amb 30 anys
- Els salaris, el preu de l'habitatge i l'augment de graduats superiors, entre els factors que més influeixen
- Els lloguers s'han disparat un 53% des del 2015 mentre que la renda per càpita a Catalunya ha retrocedit deu punts
Arribar gairebé a la trentena d'edat i estar vivint amb els pares. Aquesta és la situació de molts catalans i catalanes avui en dia. La mitjana d'edat per marxar de casa es troba en els 29,8 anys; molt per sobre d'Europa, on se situa en 26.
Així l'ha conclòs l'estudi elaborat pel tercer monogràfic de la càtedra d'empresa 'Habitatge i Futur' de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE), que assenyala que els joves de 18 a 34 anys europeus s'emancipen de mitjana 10 punts per sobre.
A Espanya encara s'agreuja més la situació: els joves s'independitzen als 30,3 anys. Els factors principals són l'evolució dels salaris i la taxa de temporalitat, el preu de l'habitatge, la manca d'oferta d'habitatge protegit, l'estat civil i l'augment de persones amb estudis superiors.
Baixos salaris i encariment dels preus
Un dels principals problemes a l'hora d'accedir a un habitatge són els salaris. La tendència és decreixent, sobretot entre el 2010 i el 2013 i el 2014 i 2017. Tot i que a posteriori van créixer una mica, ja que entre els 25 i els 34 anys van pujar 360,24 euros i 414,46 euros, per als menors de 25 van ser molt inferiors.
D'altra banda, pel que fa a l'augment dels preus, van ser d'un 45,7% entre 2004 i 2021 a Catalunya i d'un 40,9% a Espanya.
El catedràtic d'Economia Aplicada al TecnoCampus-UPF i autor de l'informe, Josep Maria Raya, alerta que els joves estan perdent poder adquisitiu: "no és només que els salaris no augmentin, sinó que la vida augmenta de preu.
Raya també incideix en la temporalitat de l'ocupació, l'estat civil i en la tardana entrada dels joves al mercat laboral, gràcies a l'augment d'estudis superiors, la qual cosa suposa endarrerir el cobrament d'un salari. Una situació que, diu, canviaria en apostar més per la formació dual.
Lloguers impossibles
A més a més, el monogràfic explica com els joves, davant de la dificultat d'obtenir un habitatge de compra, apunten cap al lloguer. Un mercat que es troba tensionat per la manca d'oferta.
Per aquest motiu, Raya aposta perquè s'ofereixin incentius als joves que podrien fer front a una quota d'hipoteca, però no tenen estalvis per l'entrada. És a dir, un préstec per mes del 80% de l'habitatge o que l'Estat assumeixi part de la propietat del pis o els avali.
Justament a principis de mes, a Catalunya tornava a enfilar-se el lloguer en un 6,9%. A Barcelona els preus arriben fins als 1.200 euros de mitjana.
En referència a la reducció de l'oferta de lloguer, comenta: "Quan a algú li regulen sempre busca una sortida". Hi ha propietaris que primer van posar el seu pis al mercat de lloguer turístic, després van oferir al lloguer de temporada i al final han optat per la venda.
Segons l'estudi, les xifres mostren que cada any es creen 285.000 llars mentre que es construeixen 110.000 habitatges nous. Per tant, el dèficit anual se situa en 170.000 pisos. "Cada any es tensiona el mercat de l'habitatge i es tensionen els preus", ha manifestat Raya.
