Investiguen una macroestafa de falses inversions financeres

• Els Mossos reben vuit denúncies al dia per enganys d'aquest tipus

Investiguen una macroestafa de falses inversions financeres

Amb anuncis a xarxes socials on s’ofereix formació per iniciar-se en el món de les inversions financeres o de les criptomonedes. O bé amb bàners incrustats en pàgines web prometent altes rendibilitats a canvi d'inversions inicials baixes, d’uns 100 o 250 euros. Així és com les organitzacions criminals tracten de captar potencials víctimes d’estafes per falses inversions. Aquesta modalitat d'estafa ja és la cinquena més habitual a Catalunya. Als Mossos d’Esquadra es presenten vuit denúncies al dia per aquest tipus d’enganys.

L'estafa sol complir un mateix patró. L'interessat en aprendre a fer inversions completa un suposat contacte de registre, aportant dades personals, com ara el número de telèfon i l'adreça de correu electrònic. "Em vaig trobar de la nit al dia amb tots els meus estalvis fora i amb un préstec de 60.000 euros que jo no havia demanat", explica una de les víctimes d'aquest delicte.

A partir d'aquí, un dels membres de la xarxa delictiva telefona el potencial estafat fent-se passar per un agent financer. El cap de l'Àrea Central de Delictes Econòmics dels Mossos d'Esquadra, José Ángel Merino, destaca que acostumen a tenir un tracte humà molt amable, proper i alhora professional. Tot plegat ofereix confiança a la víctima. S'inicia aleshores una relació telefònica sovintejada.

Com aconsegueixen accedir als nostres estalvis?

Sovint, la porta d'entrada són els programes informàtics que demanen l'usuari, i eventual víctima, que es descarregui amb el fals pretext de servir-nos d'eina formativa o de visualització dels suposats guanys financers. Es tracta de programes oficials i disponibles a plataformes com PlayStore o AppStore de control remot amb què, en realitat, els estafadors entren als nostres dispositius -ordinadors, tauletes o telèfons intel·ligents- per monitorar els nostres moviments digitals, inclòs l'accés personal a la banca digital.

Durant el procés d'engany, la xarxa assegura reiteradament a la víctima que la seva inversió financera inicial està donant fruits, amb altes rendibilitats, i l'animen a incrementar el volum d'inversions per veure créixer encara més els resultats. Un cop la víctima demana retirar els diners és quan s'acostuma a descobrir que li han sostret els estalvis del compte corrent o que, fins i tot, han signat crèdits o hipoteques en nom seu.

Associacions de consumidors com ASUFIN, que assessoren els usuaris financers, recorden que les entitats financeres tenen l'obligació de paralitzar qualsevol moviment anòmal de transferències econòmiques. En l’últim any, han rebut un 40% més de consultes per estafes diverses.

Es pot recuperar la quantitat sostreta?

Hi ha diverses vies. La primera requereix interposar una denúncia policial. Associacions com ASUFIN recomanen també interpel·lar l'entitat bancària, que té el deure d'obrir una investigació interna per esclarir què ha passat. I, per últim, es pot recórrer a la via judicial. Xavier Jurado, tècnic de Consum d'ASUFIN, assegura que la majoria de casos que porten als jutjats acaben en un retorn dels diners per part del banc, que "té l'obligació de fer-ho sempre que l'estafat no hagi comès una negligència greu".

“La Justícia és lenta, però arriba“

Una altra manera d'acudir a la via judicial és a través de despatxos d'advocats. Rodríguez-Jordán defensa centenars d'afectats per aquest tipus d'estafes arreu d'Espanya. Recentment, l'Audiència Nacional ha iniciat una investigació centralitzada per una macroestafa. “Denunciar és l'única forma de recuperar els diners i d'acabar amb aquestes organitzacions criminals. Els estafadors són professionals del frau, però les unitats i els advocats especialitzats som professionals en perseguir aquest frau. La Justícia és lenta, però arriba”, conclou l'advocat Mauro Jordán de la Peña, expert en aquest tipus de casos.

Seqüeles psicològiques

Els Mossos d'Esquadra també destaquen la derivada emocional deixen aquests enganys en les víctimes i els seus entorns. Sovint, és devastadora. Ho corrobora Antoni Baeza, del Col·legi de la Psicologia de Catalunya i director del màster de Salut Digital de la UOC: ansietat, depressió, insomni, pèrdua de la capacitat de decisió, revictimització i, fins i tot, ideacions suïcides. El consell: parlar-ho obertament i fer-ho públic. Per trencar l'estigma i començar un procés personal per alleugerir la càrrega i la culpa per haver estat víctima d'un engany. Sovint, els afectats triguen anys a recuperar-se del trauma.