Xesco Boix, 40 anys de dol

• Tot Catalunya va quedar impactada amb la mort de Xesco Boix, el 21 de juliol del 1984, fa 40 anys
• Va dedicar la vida a la música, i era conegut i estimat arreu, com a animador i cantant de cançons per nens i nenes

Xesco Boix, 40 anys de dol

Xesco Boix somreia, rodejat de mainada, fent rotllana. Asseguts a terra, els més petits embadalits, i els més grans engrescats, mirant l'home de la guitarra que tan bones estones els feia passar quan visitava el poble o l'escola. Units per la música, aquell xicot els ensenyava les cançons, els feia parar atenció a la lletra, al ritme, a la tonada. No, no era pas un músic qualsevol: qui el va conèixer, encara en plora aquella mort tan tràgica.

Un cantant amb ànima

Nascut a Barcelona el 1946, en ple franquisme, Boix pertanyia a una família culta. Va estudiar Pedagogia i Magisteri. Com a animador i cantant per als infants, es va fer molt popular per tot Catalunya. Connectava amb la canalla, mostrava una empatia que els feia estimar aquella tonada que ja no oblidarien mai. Un tast de la seva feina, tan valuosa, de difusió de la llengua i la cultura, la trobem en aquest homenatge de TVE Catalunya, del 1984, l'any de la seva mort, ara fa 40 anys.

Un disc de lluny, que ho canvia tot

Als anys 60, el seu germà Joan, també músic, li du dels Estats Units un disc del gran Pete Seeger, el pare del folk. Boix se n'enamora, n'aprèn que el millor és que el públic també participi i canti. Als seus viatges a Nord-amèrica, es farà amic de Seeger, serà a les actuacions dels mítics Bob Dylan, Joanne Baez, Peter, Paul and Mary...

Xesco Boix vol viure per cantar i en aquesta trobada amb els nens i nenes de les Planes d'Hostoles se'l veu feliç. Explica com va començar a dedicar-se professionalment a la música i diu que mai no s'hagués pensat que en podria viure. Va ser a Quitxalla, uns dels primers infantils en català a televisió.

Boix enriqueix per sempre el folklore català

El repertori de Xesco Boix inclou cançons infantils i tradicionals catalanes, adaptacions de les dels seus ídols del folk nord-americans i composicions pròpies, tant per la canalla com pels grups de folk que va fundar amb els amics: el 1966, el Grup de Folk, i el 1971, el reconegudíssim Ara va de bo, dedicat a la cançó infantil.

Cançons que van passar a formar part de la tradició del folklore musical català i de les classes de música dels menuts. Les més conegudes, amb lletra i música de Xesco Boix, Si et vols divertir, l'Aranya, El caragol, El televisor, les cantava mesclades amb les més tradicionals, com Ball manetes o Al a presó de Lleida. Arranjà i traduí les populars americanes Som de pas i Un cel blau per sostre, de Seeger, Com a casa enlloc, Ai Adeu i altres espirituals negres com ara Vull ser lliure, popularitzada per Joan Baez.

Entremig, explicava contes, amb aquela mirada directa als ulls de cada infant, amb aquell amor per la llengua, cada paraula amb una pronúncia acurada, en aquells anys que ningú no ensenyava català a escola. I sempre, sempre, amb un somriure.

Xesco Boix a TVE Catalunya

En el programa de música de TVE en català Temps de cançons, Xesco canta, entre altres, El ballet del rotlletó, ens parla nspirde ls dos inspiradors: Pete Seeger i la seva professora Teresa Fort, de Vilanova i la Geltrú.

El perfil biogràfic de Boix el trobem al programa Tot Art, rodejat de mainada, i amb dues constants; la guitarra i la bicicleta.

A Vostè pregunta, amb la seva guitarra

Malauradament, només comptem amb un fragment de la conversa del cantant i animador infantil amb Joaquim Maria Puyal: ha dut la guitarra al plató i anima el nen que ha trucat a comprar-se'n una i aprendre a tocar-la. També s'ha conservat el reportatge preparat per a il·lustrar el programa.

A Planeta Imaginari

L'infantil i juvenil Planeta Imaginari també va comptar amb la col·laboració de Xesco Boix. En el capítol dedicat a `les miniatures el trobem tocant un banjo.

Fora de casa seva i dels més propers, ningú no sabia com patia aquest home que tanta alegria duia a pobles i ciutats.

Una mort sobtada i tràgica

La policia va detenir Xesco per dur-lo a fer el servei militar, obligatori i molt dur en aquells anys. Xesco i el seu germà Joan Boix, també músic, patien trastorn bipolar, una malaltia que sovint es desenvolupa en situacions d'un gran estrès i angoixa. Xesco rebia atenció psiquiàtrica, però la depressió el va portar a baixar a la via del tren, a Malgrat de Mar, un trist 21 de juliol del 1984.

El seu públic més estimat ho va viure amb aquella sorpresa que és la mort d'un familiar, per molts infants i adolescents va ser la primera vegada que se'ls moria algú.

Tradicionàrius, de Ràdio 4 li va dedicar un monogràfic. Quan es va saber, molts músics, especialment els que el coneixien, li van dedicar homenatges i trobades en record seu, sempre cantant les seves cançons.