Últim comiat a l'escriptora Rosa Regàs

• El funeral ha estat un acte senzill on han intervingut les seves filles i nebots i s'han sentit les notes de l'Himne de Riego
• Entre les personalitats que han fet acte de presència al tanatori de la Ronda de Dalt, polítics com Salvador Illa, Jordi Hereu, Jaume Collboni i Ada Colau

El fèretre de Rosa Regàs amb flors i la bandera republicana

 Familiars, amics, companys del món editorial i líders polítics han participat aquest dissabte en la cerimònia de comiat a Rosa Regàs a Barcelona. Ha estat un acte senzill i laic ("sense cap creu", tal com ella va demanar) en el qual han intervingut dues filles, una neboda i també els nebots de l'autora.

Cerimònia laica de comiat a Rosa Regàs

En el seu adeu han sonat les cançons que ella volia, començant pel republicà Himne de Riego; 'She's leaving home', de The Beatles; el Quartet de corda núm. 14 en re menor (més conegut com 'La mort i la donzella'); i un "últim" vals, per acomiadar la sortida del fèretre. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, el primer secretari del PSC, Salvador Illa, l'ex alcaldessa Ada Colau i el ministre d'Indústria, Jordi Hereu, han estat algunes de les personsalitats de l'àmbit polític que han passat pel tanatori de la Ronda de Dalt.

Una dona polifacètica i de fortes conviccions

L'escriptora Rosa Regàs va morir dimecres als 90 anys, a casa seva a l'Empordà, a Llofriu, segons va fer saber la seva família. Exdirectora de la Biblioteca Nacional d'Espanya, Regàs va néixer a Barcelona el 1933.

Mor als 90 anys l'escriptora Rosa Regàs

Ha estat una dona polifacètica, que en cada moment de la vida ha pres la decisió que s'ha estimat més, sobretot a partir dels 57 anys, quan es va posar a escriure. Les vivències anteriors omplen moltes de les seves obres i també les entrevistes.

S'ha mort als 90 anys l'escriptora Rosa Regàs a Llofriu

Inquieta i activa

Regàs va créixer en una família republicana que es va haver d'exiliar a França durant la Guerra Civil. Per això parlava de la seva consciència de “perdedora” des de ben petita. Llicenciada en Filosofia i Lletres, va buscar feina en oposició al que era costum a l'època, quan ja era casada i mare de cinc fills. Va ser des de la llavors escriptora, traductora, editora i gestora cultural. 

Ella mateixa va justificar al programa d'entrevistes de TVE Catalunya, Noms propis, perquè va començar a escriure 'molt tard, als 57'. I va afegir: "però jo sabia que acabaria escrivint".

Darrera entrevista a televisió, a Perseguint cognoms

L'espai sobre cognoms de TVE Catalunya Perseguint cognoms, va entrevistar Rosa Regàs. La investigació per descobrir els orígens d’aquest cognom històric ens va portar fins a Arbúcies, i d'allí a la selva, i d'allí a Llofriu, a l'Empordà. Una conversa sobre el passat i el present.

El Nadal, el seu primer gran premi, per 'Azul'

'Azul' és el títol del relat on Regàs va explicar-nos la passió amorosa entre una periodista, casada i amb una complicada vida social, i un xicot molt més jove. El blau és el mar en què viuen el seu amor i els canvis que experimenten. Amb aquesta novel·la, Regàs va guanyar el Premi Nadal del 1994.

Després arribarien el Ciutat de Barcelona per 'Luna Lunera', el Planeta amb 'La cançó de Dorotea', i el Biblioteca Breu per 'Música de cambra'.

Als 71 anys, el 2004, va ser nomenada directora Biblioteca Nacional d'Espanya, i va ser al càrrec fins al 2007. Va continuar escrivint, tal com va dir al programa Para todos La 2-

En aquesta ocasió, als estudis de Sant Cugat del Vallès, ens va presentar el seu llibre "La hora de la verdad", on reflexiona sobre la vellesa i el fet de plantar cara amb valentia a la mort. El seu pensament més trist no se centrava en el darrer moment, sinó en la solitud que pateixen moltes persones grans.

Rosa Regàs

Regàs va presentar el seu 'llegat' al mes de maig

Tot just fa dos mesos, l'escriptora va presentar el llibre memorialístic 'Un llegat. L'aventura de la vida', que ha publicat l'editorial Navona en castellà i català. Són converses transcrites entre Rosa Regàs i la periodista Lídia Penelo.

Ens va explicar la seva infància al programa Encuentros. Va anar a col·legi a França i quan va tornar, encara no sabia ni parlar ni català ni castellà.

Tot just morir el dictador, va publicar la que seria la primera col·lecció de temes polítics, la 'Biblioteca de Divulgación Política', on es podien llegir molts autors que encara estaven en la clandestinitat. Més endavant va fundar i dirigir la revista de pensament 'Cuadernos de la Gaya Ciencia' i la revista d'arquitectura 'Arquitecturas Bis', on col·laboraren Oriol Bohigas, Òscar Tusquets i Rafael Moneo.

Després es va vendre l'editorial i va marcar a treballar de traductora a l'ONU entre 1984 i 1994.

'Abuela de verano', la sèrie d'èxit de TVE basada en els estius de Regàs

L'any 2005, TVE va estrenar la sèrie 'Abuela de verano', protagonitzada per Rosa Maria Sardà, on Rosa Regàs recull les anècdotes, el dia a dia, els moments alegres i els més complicats de l'estiu. L'àvia, separada, madura i moderna, acull a casa seva a l'Empordà els cinc fills i els dotze nets.

L'any 2014 va ser a l'espai Vespre a La 2. Acabava de publicar els seus records d'infantesa i la memòria dels seus pares i avis en un llibre en català que du per títol Entre el seny i la rauxa. 

Vespre a La 2 - Olga Viza entrevista Rosa Regàs, escriptora

L'any següent a Millennium, al capítol sobre les lleis de la família, l'escriptora va explicar el seu model de família, i l'anècdota de la celebració dels 25 anys de matrimoni, quan ja estava separada.

Entrevista Rosa Regás Millennium

Federalista i contrària al Procés

Rosa Regàs va signar el 1996 el manifest del Foro Babel, on un grup d'intel·lectuals catalans progressistes es declaraven a favor de l'ús del castellà a Catalunya. El 2011 es va presentar a les municipals a les llistes del PSC com a independent, però tot just sortir escollida va renunciar a fer de regidora. En prendre embranzida el 2012 el moviment independentista a Catalunya, signà un manifest amb un centenar més de persones a favor del federalisme espanyol i en contra del Procés.

Regàs va rebre la condecoració de la Legió d'Honor de la República francesa i també la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2005.