Teresa Gimpera: una vida intensa amb un gran somriure
- L'actriu i model Teresa Gimpera era molt coneguda des dels anys 60 i 70: sortia a anuncis de tota mena i a tots els mitjans, i després va actuar a un centenar de pel·lícules
- Gimpera ha mort a casa seva, a Barcelona, amb 87 anys, d'un càncer terminal que fins fa poques setmanes ni ella mateixa sabia que tenia
FRANCESCA PUIG
"Señorita Gimpera, esconda el sexi", li deia Pertegaz, perquè diu Gimpera que ell volia una dona esquàlida, i que ella no ho era. Per això no va fer de maniquí, sinó de model de publicitat: la seva cara proporcionada, la cabellera rossa, i sobretot, el seu somriure, la van fer famosíssima.
Els anuncis li van permetre fer el pas al cinema a partir del 1965. Però comencem pel principi: repassem amb ella Els primers records, per saber com era de petita, amb la família refugiada a França, i de jove, quan ben aviat va ser mare de família nombrosa.
Mitges, cervesa i licor, els anuncis que la van fer famosa
Tot va començar quan li van dir de fer-se unes fotos. Era molt guapa i fotogènica! El seu gran descobridor va ser el publicista i fotògraf Leopold Pomés. De seguida, li van sortir feina a diaris i revistes, en imatges de publicitat. Després, a televisió, sense parlar, i més tard, dient unes ratlles: de primer, anunciava mitges i begudes alcohòliques. Tothom en parlava, i això que no sabien el seu nom: li deien 'la noia de la tele'.
Gimpera, sempre tan eixerida, explicava les anècdotes amb molta gràcia, i quan va presentar a Punts de vista el llibre sobre ella 'Així és la vida', va recitar de memòria aquelles frases amb què aconseguia convèncer els compradors.
D'anuncis, en podia arribar a gravar un parell en un mateix dia. No és estrany que, sent tan popular, la contractessin per fer cinema. Va debutar amb Vicente Aranda en la pel·lícula Fata Morgana, estrenada el 1966. Es tracta d'un thriller futurista en una Barcelona deserta. Després, l'actriu va treballar a un centenar de pel·lícules, amb altres directors com Mariano Ozores, Pedro Masó o Gonzalo Suárez.
'Que es faci de dia estant tots junts"
A Teresa Gimpera li agradava gaudir de la vida al màxim. La seva imatge, tan maca i elegant, destacava en els locals de moda. Els intel·lectuals, la gent culta, els rics, els que volien arribar a ser, es trobaven a les festes i passaven moltes hores junts. Eren espais on les dones trobaven més llibertat.
Però quan la foscor del franquisme començava a semblar passada, Gimpera enyorava aquells dies i nits intensos de la Barcelona dels anys 60 i 70. A l'espai Terenci a la fresca, xdeia que la ciutat s'havia tornat avorrida, que hi trobava a faltar un lloc on la gent es pogués reunir, "que es faci de dia estant tots junts".
En aquest conversa amb Terenci Moix i l'actriu Romy, Teresa Gimpera explicar també per què es va fer empresària, quan va fundar l'escola de models.
L'any passat va ser al Cafè d'Idees, el Dia de la Dona, el 8M, i es va felicitar pels avenços en l'empoderament de les dones. Deia que no va tenir temps per aprendre a fer de mestressa i de casa, i que era una mare, àvia i besàvia atípica.
L'actriu i model era mare de tres fills i va estar casada dues vegades, primer amb Octavi Sarsanedas i després amb l'actor nord-americà Craig Hill. Nascuda a Igualada el 1936, fins fa uns mesos continuava participant en programes de televisió, a entrevistes i tertúlies. El 2010 va rebre la Medalla al Treball Francesc Macià i el 2017 la Creu de Sant Jordi. Ha mort d'un càncer terminal que li van descobrir fa unes setmanes.
