Hisenda manté el dèficit de Catalunya en 300 euros per habitant
- Catalunya es manté el 2022 com el tercer territori que més recapta però el desè en recursos rebuts
- Cada català va aportar 3.565 euros, però en va rebre 3.264
En plenes negociacions per la investidura del pròxim president de la Generalitat, el debat del finançament pren tot el protagonisme. Es tracta d'un dels temes clau per desencallar l'acord entre ERC i PSC i més, després de les dades de liquidació del Ministeri d'Hisenda de 2022.
300 euros de dèficit per habitant
Catalunya continua per tretzè any consecutiu a la cua de les comunitats de règim comú en ingressos rebuts de l’Estat per habitant, malgrat ser entre les que més aporta. El 2022 Catalunya va ser el tercer territori que més va aportar a les arques estatals, però el desè en recursos rebuts. Així, cada català va aportar 3.565 euros, però en va rebre 3.264.
A més, si es té en compte el cost de la vida, els recursos totals rebuts cauen fins als 3.043 euros per càpita, situant Catalunya com la catorzena comunitat, només per davant de la capital, Madrid.
Les dades demostren que Catalunya aporta un 17,5% per sobre de la mitjana, però després de la redistribució posterior es va situar un 2,3% per sota dels nivells mitjans. La diferència puja encara més, fins als 26,4 punts, si es té en compte l’impacte del cost de la vida.
Reacció del Govern
Des d'Economia es denuncia la “ineficiència” del model de bestretes, que va subestimar la recaptació catalana en més de 4.300 milions. El Govern considera que el sistema de bestretes i liquidacions és “complex i poc transparent”. En aquest sentit, denuncia que no es liquidin els imports reals fins dos anys després.
A més, el Govern destaca que la manca d’actualització del model i el sistema de bestretes ha provocat un “desequilibri vertical” entre l’evolució dels recursos disponibles per l’Estat i les comunitats.
Així, entre el 2012 i el 2022 els ingressos de l’Estat gairebé es van duplicar, fins a un 88,7% tot i que no hi va haver cap augment de competències, mentre que els ingressos de les comunitats només van pujar un 40,5% en el mateix període.
