Antoni Tàpies: coneix la seva retrospectiva més àmplia i escolta les seves paraules

• 'Antoni Tàpies. La pràctica de l’art' mostra 80 anys d'investigació de l'autor en arts plàstiques
• És una de les retrospectives més àmplies fetes mai i una magnífica ocasió per recordar l'artista

Antoni Tàpies, al costat del seu museu i de l'obra L'esperit català, del 1971

El Museu Tàpies acull la mostra La pràctica de l’art, que és a Catalunya després de veure's al Palais des Beaux-Arts de Brussel·les i el Museo Reina Sofía de Madrid.

És un capítol destacat del centenari del naixement d'Antoni Tàpies, que ens permet aprendre, en la retrospectiva més extensa creada fins ara, quines tècniques utilitzava i com evolucionaven a les seves mans, quines obres en destaquen i què hi volia explicar.

Mirar d'aprofundir a la seva obra i no conèixer l'autor seria un contrasentit. Us convidem a escoltar-lo en les entrevistes que conservem a l'Arxiu històric de TVE Catalunya.

Pensar el món a la manera de Tàpies

Antoni Tàpies (1923-2012) va fer servir tota mena de materials per a expressar-se, lluny de convencions i prejudicis. Aquest català universal, explica la presentació del Museu Tàpies, va trobar en les arts plàstiques el camí 'per pensar el món contemporani des d’una perspectiva basada en la matèria i en l’existència'.

En aquest recull, gran llegat de Tàpies, dels seus sentiments i grans moments de creació, en destaca  L'esperit de català , de 1971, una de les seves obres més potents. L'artista hi escrigué, un cop acabat el llenç i com si fossin grafitis, el seu pensament per a una pàtria i una ciutadania lliures.

L'esperit català, obra d'Antoni Tàpies, que ara es pot veure al seu museu, a Barcelona

Eren paraules prohibides en l'any de producció, el 1971, en època de la dictadura franquista, però que sovint es deien, si més no d'amagat, per no oblidar-les, refermar-les i prendre-les com a via per a l'esperança en un futur democràtic.

Pensar l'artista

Escoltem-lo per saber què pensava i perquè va arribar, amb quins passos va caminar, fins al moment d'investigació en què creava, amb tants materials i tan diversos. Escoltem-lo en les seves pròpies paraules i reflexions.

Per exemple, quan Tàpies conversa amb Terenci Moix a Terenci a la fresca, explica com va ser determinant per ell viure les avantguardes, l'amistat amb Joan Brossa, la vitalitat de les esquerres, les esquerres a França, la política i també la política cultural, que defineix com dos monts ben diferents.

Del surrealisme a l'art abstracte

A la sèrie Tal com són, Antoni Tàpies explica com va evolucionar vitalment i artísticament, en el pas del surrealisme a l'art abstracte. I de l'impacte dels fets històrics: la proclamació de la República, la guerra, la censura del franquisme i la participació en la Caputxinada.

Tàpies també ens presenta la seva família -i fa referència a l'avi Francesc, dirigent i fundador de la Lliga Regionalista-, ens du al seu pis de Barcelona i a la masia de Campins. Hi escoltem les declaracions del director Pere Portabella, company d'escola, de l'editor Xavier Folch i del poeta Pere Gimferrer. A les imatges, Tàpies xerra amb Josep Tarradellas i amb el poeta J.V. Foix. Quan conversa amb Brossa, el poeta li fa trucs de màgia.

Què preocupava més Tàpies?

L'artista barceloní va buscar refugi al Montseny per a passar llargues temporades. Li sabia greu que s'hagi malmès la natura i la fabricació d'armes, que provoca violència arreu. Profunditzem en el seu pensament amb una entrevista sencera, inèdita, enregistrada per a L'Informatiu, sobre l'exposició 'Obra recent', que presentava el desembre del 2004 a la Fundació Tàpies.

A l'inici, la periodista pregunta a Tàpies si hi ha res que no es pugui representar. L'artista li contesta que això per a ell, és un malson.

Quan es va sentir maltractat?

La retrospectiva de Tàpies, l'any 1980 a Madrid la veu com un fet polític, perquè ha estat oblidat durant dècades. No només ell, rebla, sinó tota la cultura catalana. A l'entrevista de Claudi Puchades a la revista cultural Signes, el pintor fa referència a la duresa dels anys 40 a Catalunya i de com va aconseguir evolucionar en aquells temps foscos, gràcies a l'expressivitat i l'estètica.

Què era un quadre per a Tàpies?

Poc després d'aquesta mostra a Madrid, Tàpies va exposar a la Galeria Maeght. Va ser ocasió per demanar-li què era per a ell una pintura, més enllà d'una obra artística: reflexió sobre la realitat, comunicació i expressió de l'estat d'esperit. I sempre amb un sentiment que el feia sentir viu: l'afany de superació.

TVE Catalunya va realitzar un especial Antoni Tàpies, 75 anys, amb les seves declaracions i amb les imatges de dibuixos al carbó que anava fent durant el programa. És una producció del 1998 en què parla de l'aventura de l'art, de com aconseguia superar la pèrdua dels seus mestres, l'exili interior i el dels intel·lectuals del país a l'estranger, la foscor del franquisme i les guerres el segle XX. Tàpies buscava signe i símbol com a expressió de l'inconscient humà. Caminant al voltant del llenç, a vegades durant hores, Tàpies aconseguia concentrar-se.

Com volia Tàpies que el recordem?

En una altra entrevista, vam preguntar Tàpies com li agradaria que fos recordat. Va recordar Picasso i Miró i va parlar de com s'ho feia perquè li arribés la inspiració: ho tenia ben clar!

L'exposició Antoni Tàpies. La pràctica de l’art, és oberta al Museu Tàpies de Barcelona, fins a mitjan mes de gener.