Psicologia als Jocs Olímpics: els perills de l'esport d'elit
Noticias programas Ràdio 4
- Malalties com la depressió o l'ansietat són molt recurrents entre els esportistes d'elit
- La psicòloga esportiva Meritxell Obiols explica com es preparen psicològicament competicions com els Jocs Olímpics
Esportistes de renom com Simone Biles, Andrés Iniesta, Naomi Osaka, Bojan Krkić o Ricky Rubio van trencar amb el tabú de la salut mental i van parlar de malalties com la depressió o l'ansietat. Els seus casos han contribuït a refermar la importància de la psicologia a l'esport. A 'L'estiu a Ràdio 4', la psicòloga esportiva Meritxell Obiols parla sobre el vessant psicològic de ser un atleta d’elit i participar a grans competicions com els Jocs Olímpics.
Quins aspectes psicològics es treballen?
“Fem un seguiment del progrés de l’atleta“
Segons Obiols, la psicologia és fonamental per al rendiment i el benestar dels atletes: “La nostra tasca facilita que els esportistes enforteixin les seves habilitats mentals i emocionals, que en moments de competició són bàsiques per assolir l’èxit”. En aquest camp es treballen diferents aspectes que tenen impacte en els resultats, com és la gestió de l’estrès i l’ansietat, el desenvolupament de la confiança en un mateix, la concentració i l’enfocament, la resiliència i la gestió del fracàs, i la planificació d’objectius: “Fem un seguiment del progrés de l’atleta”, diu la doctora.
Quins exercicis es fan per entrenar la ment?
“Els atletes poden mantenir el focus“
La psicòloga esportiva explica que es fan exercicis de visualització, de programació mental, de relaxació, de respiració, una planificació que ajuda a concretar tot allò que és necessari perquè els objectius siguin possibles i l’establiment d’hàbits i rutines per abans de la competició i durant la competició: “Malgrat que hi ha una allau de distraccions externes i un alt voltatge emocional, els atletes poden mantenir el focus”, explica Obiols.
Prioritzar la salut mental per sobre de l'èxit
El cas de l’atleta nord-americana Simone Biles va fer saltar les alarmes al món l’esport. Als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, Biles va guanyar quatre medalles d’or amb només 19 anys. A les olimpíades de Tòquio 2020, celebrades el 2021 per la pandèmia de la COVID-19, l'estatunidenca no va participar per problemes de salut mental. Aquest no va ser el primer cas, però sí que va ser un dels que va fer sortir a la llum aquesta problemàtica entre els esportistes: “La decisió de Biles va posar en relleu la pressió enorme a la qual estan sotmesos els esportistes d’elit i la importància de prioritzar la salut mental per sobre del rendiment esportiu”, afirma Obiols.
La tenista Naomi Osaka, als Jocs Olímpics de Tòquio 2020.
De fet, la notícia va obrir un debat global sobre com la societat i les institucions esportives gestionen i recolzen la salut mental dels atletes. La tenista Naomi Osaka va parlar obertament sobre les seves lluites contra l’ansietat i la depressió i va decidir retirar-se de diversos torneigs importants per cuidar la seva ment: “Es va posar en evidència la importància de posar límits i de protegir-se d’aquesta pressió mediàtica i competitiva”, assegura la doctora.
Els entrenadors
Els entrenadors també necessiten ajuda psicològica perquè també formen part de les competicions i, com els esportistes, poden patir problemes de salut mental. Meritxell Obiols explica a 'L'estiu a Ràdio 4' que la majoria dels entrenadors, quan marxen dels equips, ho fan per decisió pròpia o perquè els fan fora: “Hi ha una pressió mediàtica del club, dels patrocinadors, i molts interessos econòmics”, explica la psicòloga esportiva. L’actual entrenador del Paris Saint-Germain, Luis Enrique, va declarar que rep l’ajuda d’un psicòleg: “Quan necessitem ajuda, l’hem de demanar. Per què ha de ser diferent d’un acompanyament físic?”, diu Obiols.
