Ciutats catalanes actuen contra la calor amb refugis climàtics
- El 57% dels refugis climàtics a Barcelona són piscines de pagament, limitant l’accés per a persones amb menys recursos
- Experts recomanen preparar els habitatges per al canvi climàtic amb millores d'aïllament i ventilació
Amb l'arribada de l'estiu i les temperatures extremes, les ciutats habiliten una xarxa de refugis climàtics per protegir la població dels efectes de la calor. Des de Barcelona fins a Lleida, passant per Girona, Tarragona, aquests espais ofereixen un lloc fresc on refugiar-se durant les onades de calor. A més, es planteja la necessitat de pensar en ciutats climàtiques que ofereixin solucions més integrals i duradores davant els reptes del canvi climàtic.
Un de cada tres refugis tanca a l'agost a Barcelona
Aquest estiu, Barcelona ha habilitat 368 espais com a refugis climàtics, oferint un lloc on les persones amb menys recursos poden trobar alleujament davant les altes temperatures. Aquests espais inclouen parcs, jardins i altres llocs públics. Un dels problemes principals és que 57 d’aquests refugis són piscines públiques de pagament, fet que limita l’accés per a les persones amb pocs recursos.
A més, durant l'agost, un de cada tres d’aquests espais tanca les seves portes, afectant greument zones com el barri de les Corts, on 15 dels 26 refugis tanquen, deixant sense opcions a molts dels seus veïns. Aquesta realitat és especialment preocupant si tenim en compte que un 30% de la població vulnerable de l’àrea metropolitana de Barcelona no pot permetre's utilitzar aire condicionat a l’estiu.
Girona obre refugis climàtics per a persones sense sostre
A Girona, l'ajuntament ha ampliat la seva xarxa de refugis climàtics fins a un total de 51 espais, 20 més que l'any anterior. Aquests refugis són majoritàriament equipaments públics com museus, mercats i biblioteques, però per primera vegada s’han inclòs també espais privats, com les botigues de la cooperativa Abacus.
Un dels aspectes destacats és l’espai habilitat específicament per a persones sense sostre a les dependències de l’antiga UNED, que acull una quinzena de persones diàriament. A més, poblacions de la resta de la demarcació, com Figueres, també han ampliat la seva xarxa de refugis, complementant-los amb mesures extraordinàries com la instal·lació de punts d’hidratació al carrer i el repartiment d’ampolles d’aigua.
Innovació urbana a Reus
Al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, els ajuntaments han obert els seus refugis climàtics, que inclouen un total de 45 espais, dels quals 31 són interiors i 14 a l’aire lliure. A diferència d'altres zones, aquests refugis ja són espais habituals com biblioteques i centres cívics que no solen tancar a l’estiu. A Tarragona ciutat, no s’ha registrat una gran demanda d’usuaris, mentre que a Reus, l’ajuntament ha integrat els refugis dins el projecte Renatur, que busca crear zones arbrades, pèrgoles vegetals i substituir paviments durs per altres permeables, aconseguint que el 80% de la població tingui un refugi a menys de 5 minuts de casa seva.
Lleida habilita una xarxa de 44 refugis climàtics
A Lleida, aquest estiu s’han habilitat 44 refugis climàtics, incloent-hi centres cívics, llars de jubilats i equipaments culturals com museus i biblioteques. També s’han considerat com a refugis espais oberts com rambles, carrers amb arbrat i parcs. Aquests refugis no només ofereixen un espai fresc, sinó que també acullen activitats d’estiu adaptades als usuaris.
Com protegir-se de la calor dins de casa?
Les altes temperatures fan que moltes cases mal aïllades i sense ventilació esdevinguin pràcticament inhabitables. Per mantenir el confort tèrmic a l'interior, els experts recomanen prendre mesures a partir dels 27 graus, com ara la rehabilitació energètica. És una solució per afrontar aquestes onades de calor dins de casa.
És important obrir a la nit perquè passi l'aire i que refresqui la casa. Es poden utilitzar ventiladors per fer circular l'aire i reduir la sensació de calor, però cal assegurar-se que les portes i finestres estan ben aïllades. El problema és que hi ha moltes barreres davant de la rehabilitació energètica d'edificis en col·lectius vulnerables
En comptes de tenir refugis climàtics, hauríem de tenir ciutats climàtiques
La creixent necessitat de refugis climàtics ens alerta sobre un problema més profund: la necessitat urgent de repensar com dissenyem les ciutats per fer-les més resilients davant el canvi climàtic. Els experts en arquitectura saludable argumenten que no n'hi ha prou amb crear refugis temporals.
És essencial construir ciutats que siguin capaces de mitigar l'impacte de la calor extrema de manera més global. Això vol dir pensar en l'urbanisme, utilitzar materials adequats i ampliar les zones verdes. Amb aquest enfocament, no només milloraríem el benestar de la gent, allargant la seva vida i reduint l'estrès, sinó que també es potenciaria la biodiversitat i l'aire seria més net. No obstant això, és crucial gestionar aquestes transformacions amb cura per evitar problemes com la gentrificació.
