Setè aniversari dels atemptats gihadistes a Barcelona i Cambrils

• Supervivents i familiars dipositen flors al memorial del Pla de l'Os, a la Rambla, acompanyats de representants de les institucions
• El doble atemptat del 17 i el 18 d'agost de 2017 va deixar un total de 16 morts i més d'un centenar de ferits

Supervivents i familiars de les víctimes assisteixen a l'acte de record amb motiu del serà aniversari dels atemptats del 17A a la Rambla

Barcelona ha recordat aquest dissabte les víctimes mortals del doble atemptat que ara fa 7 anys va sacsejar el centre de la capital catalana una tarda del mes d'agost i també hores després el passeig marítim de Cambrils. El consistori ha convocat un acte de record al memorial del Pla de l'Os de la Rambla, just el lloc en què es va aturar la furgoneta conduïda per un dels terroristes després d'atropellar desenes de persones.

Supervivents i familiars s'han congregat en aquest punt per recordar els seus éssers estimats i dipositar flors. També ho han fet, en segon terme, representants de les institucions, com el president del Parlament, Josep Rull, la consellera d'Interior Núria Parlon i el de Justícia Ramon Espadaler, en representació de la Generalitat, el delegat del Govern d'Espanya a Catalunya, Carlos Prieto, i l'alcalde de Barcelona Jaume Collboni. Tots els assistents han guardat un minut de silenci.

Barcelona recorda les víctimes del 17A

Les flors dipositades a les tres jardineres de la Rambla han estat clavells blancs, símbol de la puresa, i la melodia que ha sonat durant l'acte oficial ha estat 'El cant dels ocells', interpretat en directe pel violoncel·lista Marçal Ayats. Entre les flors també era visible una figura infantil, que ha estat dipositada per la mare de Julian Cadman, el nen australià mort a l'atemptat.

En finalitzar les primeres ofrenes florals, des dels marges de la Rambla i en silenci una quinzena de persones han fet visibles alguns cartells de protesta amb missatges com 'Exigim responsabilitats', 'Estat assassí' o 'Les clavegueres de l'Estat maten'.

Les víctimes reclamen més suport

En acabar l'acte, Robert Manrique, víctima de l'atemptat d'Hipercor i assessor de l'extinta Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats pel Terrorisme (UAVAT), ha agraït en una atenció a mitjans l'acte d'homenatge a les víctimes del 17-A, però ha lamentat que el tractament assistencial la resta de l'any és "gairebé nul".

Manrique ha denunciat les notificacions "surrealistes" que el Ministeri de l'Interior ha fet arribar a algunes de les víctimes negant-los el reconeixement i ha lamentat que hagi hagut de ser la justícia qui ho acrediti. En aquest sentit, s'ha referit a la sentència de l'Audiència Nacional del maig del 2021 i la del Suprem del novembre del 2023 que acrediten que aquestes persones són "realment víctimes". "Són anys de desídia", s'ha queixat tot assenyalant que creuen que mereixen "més respecte i sensibilitat".

Manrique reivindica més accions per part de les administracions. Concretament, la reobertura d'una oficina d'atenció a víctimes del terrorisme -tancada el 2010-, un protocol d'assistència postatemptat i una legislació autonòmica pròpia d'atenció a víctimes del terrorisme. A més a més, també demanen crear un Centre de Memòria Històrica sobre Terrorisme.

D'altra banda, l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT) ha convocat un acte paral·lel al cap de la Rambla on també s'ha demanat "respecte" per a les víctimes i s'ha denunciat que estan abocades a "l'oblit i la marginalitat". Hi han participat representants d'associacions de víctimes, cossos policials i membres de Vox i el PP, així com Societat Civil Catalana o Impulso Ciudadano.

El president de l'ACVOT, José Vargas, ha llegit un manifest on es denuncia la "violència irracional" que es va endur diverses vides fa 7 anys i ha assegurat que aquell dia Barcelona es va vestir de dol, però també es va alçar "amb solidaritat".

La sentència no va satisfer les víctimes

La cèl·lula de Ripoll estava integrada per 11 joves, la majoria dels quals veïns de Ripoll. Dos d'ells van morir en una explosió a Alcanar el 16 d'agost: l'imam i agent radicalitzador Abdelbaki Es Satty, i Youssef Aalaa. Aquesta deflagració, a la qual va sobreviure Mohamed Houli Chemlal, va ser el que va precipitar l'atropellament improvisat a La Rambla de Barcelona la tarda del 17 d'agost i el posterior atac al passeig marítim de Cambrils la matinada del dia 18.

Els Mossos d'Esquadra van abatre a la localitat tarragonina Said Aallaa, Mohamed Hychami, Omar Hychami, Houssaine Abouyaaqoub i Moussa Okabir, mentre que el conductor de la furgoneta i autor material de l'atropellament massiu a Barcelona, Younes Abouyaaqoub, va acabar sent localitzat i abatut a Subirats (Alt Penedès) dies després. En la seva fugida el 17 d'agost va assassinar d'una punyalada un noi a qui va robar el vehicle.

Catalunya encapçala les detencions relacionades amb el gihadisme | Nuria Alcalá

Relacionat amb els atemptats també van ser detinguts Said Ben Iazza, per deixar els seus documents per tal que la cèl·lula adquirís material utilitzat per fabricar explosius, i Driss Oukabir, per haver llogat la furgoneta amb la qual es va cometre l'atemptat a la Rambla. Tots dos, juntament amb Mohamed Houli Chemlal, van ser jutjats i condemnats l'any 2021 per l'Audiència Nacional. A Mohamed Houli Chemlal li van imposar una pena de 43 anys de reclusió, a Driss Oukabir una condemna de 36 anys de presó i a Said Ben Iazza 8 anys d'empresonament. En aquest últim cas el Tribunal Suprem va revisar la condemna i la va reduir a 18 mesos de presó.

El tribunal va dictar penes superiors a les que sol·licitava la Fiscalia, però va absoldre els 3 acusats dels delictes d'homicidi en grau de temptativa, una de les reclamacions d'algunes acusacions particulars i populars. Això vol dir, que la Justícia va considerar provat que formaven part de la cèl·lula gihadista que va perpetrar els atemptats de Barcelona i Cambrils, però no els va fer responsables de les 16 víctimes mortals que van causar els atemptats. També va descartar la teoria que l'imam de Ripoll, Abdelbay Es Satty, encara fos viu, en assegurar que la seva mort en l'explosió d'Alcanar era una "veritat científicament constatada".