L'efecte espectador: el cas de Kitty Genovese
Noticias programas Ràdio 4
- Trenta-vuit persones del districte novaiorquès de Queens van veure l'assassinat de Kitty Genovese el 1964 i no van fer res
- Aquest cas va donar peu a la creació del telèfon d'emergència 911 i a estudis que confirmen l'efecte espectador
Hi ha una branca de la psicologia que es coneix com a l'efecte espectador, també anomenada "síndorme Genovese", que va derivar del cas de l'assassinat de Kitty Genovese als anys seixanta. Aquest crim va tenir molts testimonis, però cap d'ells va trucar a la policia ni va ajudar a la víctima. Com s'explica aquest comportament? El col·laborador de 'L'estiu a Ràdio 4', Èric Nicodemus, explica el fenomen a la seva secció de psicologia.
El cas
New York Times, 27 de març de 1964: "Trenta-vuit persones veuen un assassinat i ningú truca a la policia". Kew Gardens, districte Queens de Nova York, al voltant de les 3:15 h de la matinada. Kitty Genovese, una noia de 28 anys, arribava a casa seva després de la feina, del bar on treballava. Un assassí en sèrie va apunyalar-la diversos cops. Alguns veïns que dormien van sentir els crits de la víctima, però no van fer gaire cas. D'altres van fer un cop d'ull per la finestra, van veure un home que corria allunyant-se de la zona, i d'altres van veure una parella barallant-se sense entendre ben bé què passava. Ningú va fer res.
L'agressor va fugir del lloc dels fets i en veure que ningú el perseguia, va tornar al cap de dos quarts d'hora a l'escena del crim per continuar-lo. Durant aquests trenta minuts, la víctima encara era viva, agonitzava, va arribar fins al portal de casa seva on es va quedar i ningú va anar a socórrer-la, tot i que hi ha gent que la va veure. L'assassí va poder acabar de rematar-la i finalment algú va avisar a la policia, però ja era massa tard.
L'Estàtua de la Llibertat amb la ciutat de Nova York al fons.
L'efecte espectador: experiments
El cas va ser molt estudiat per la psicologia, la sociologia i l'antropologia. Bibb Latané i John Darley, dos psicòlegs socials, es preguntaven com podia ser que tantes persones veiessin un crim i ningú fes res. Van fer uns experiments per investigar com la presència d'altres persones afecta la probabilitat que un individu actuï en una situació d'emergència. El primer era "fum al laboratori": els participants estaven asseguts en una sala mentre sortia fum d'una porta d'una habitació del costat de la sala. La majoria dels participants informen immediatament dels fets. Però, quan aquests estaven acompanyats d'altres persones, algunes còmplices dels experimentadors, no reaccionaven, estaven tranquils. Això es redueix al fet que necessitem l'aprovació social per a fer segons quines coses. Tendim a seguir el comportament dels altres i a dissuadir l'emergència si ningú reacciona.
El segon experiment el van fer sobre la crisi d'ansietat. Els participants conversarien amb estudiants sobre els problemes de la vida universitària en sales separades, per un intercomunicador. Un participant còmplice fingia tenir un atac d'ansietat i, quan la xerrada era entre dues persones, com que estaven sols, l'altre intervenia per ajudar-lo. En canvi, quan se'ls informava que a la conversa hi havia diverses persones, trigaven més a passar a l'acció. La conclusió d'aquest experiment és paradoxal: com més gent hi ha, menys probabilitat de rebre ajuda perquè es produeix una difusió de la responsabilitat.
Persona demanant ajuda als cossos de seguretat.
Conseqüències
La mort de Kitty Genovese va commocionar la societat nord-americana per la violència dels fets i, sobretot, per la falta de resposta aparent de la gent que ho va veure. La magnitud era tal que Genovese es va convertir en una figura icònica de la cultura pop. Aquest és el crim pel qual als Estats Units es va crear el 911, la línia telefònica per a emergències.
Latané i Darley van donar a conèixer l'efecte espectador: la tendència de les persones a no oferir ajuda en situacions d'emergència quan d'altres estan presents. Quan hi ha molts testimonis, la responsabilitat es difon i es genera una paràlisi col·lectiva on cadascú pensa que algú altre intervindrà. L'assassinat de Kitty Genovese va produir-se en un veïnat on ho podia sentir tothom i, per tant, tots pensaven que algú actuaria, suposició que mai va succeir.
