Criança: l'autoestima dels infants i el perill dels 'petits emperadors'
- La professora Sylvie Pérez explica els riscos de criar petits emperadors a Ràdio 4
- Molts pares intenten evitar que els seus fills experimentin qualsevol forma de fracàs o frustració
En l'era de la informació, ser pares s'ha convertit en una tasca que sovint genera més preguntes que respostes. Ens plantegem ser pares, ser mares, però immediatament sorgeix la qüestió: hauríem de protegir els nostres fills dels problemes o haurien d'enfrontar-s'hi per si mateixos? Aquesta incertesa, alimentada per la multitud de teories i consells disponibles, fa que sovint ens preguntem si estem actuant correctament.
Autoestima excessiva
L'autoestima en els infants ha estat àmpliament debatuda per experts en psicologia i educació. La professora Silvie Pérez, dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, assenyala que hi ha un perill en sobrevalorar l'autoestima dels nens. "El problema és anar-nos-en als extrems. Sempre hem prestat atenció a l'infant que se sent vulnerable, però ara ens trobem amb molts infants amb una autoestima excessiva. Això pot generar futurs adults molt insegurs, desajustats entre el que pensen que són i el que realment són", explica Pérez.
“Els nostres fills poden fer coses bé o malament, però això no els fa bons o dolents“
Aquesta preocupació sobre l'autoestima excessiva sorgeix del fet que, sovint, les famílies intenten evitar que els seus fills experimentin qualsevol forma de fracàs o frustració. "Ens trobem amb infants que arriben a l'escola sense haver après a gestionar els límits. Es creuen invencibles, però no tenen autonomia perquè mai se'ls ha dit fins on poden arribar o quan s'han equivocat", afegeix.
Qüestionar els educadors
Un altre aspecte que destaca la professora és la tendència creixent a qüestionar l'autoritat dels educadors i altres adults responsables del desenvolupament dels nens. "En el passat, la figura del mestre o l'entrenador tenia una autoritat inqüestionable. Avui dia, molts pares tendeixen a creure més en les paraules del seu fill petit que en les d'un adult professional", diu Pérez, subratllant el fet que aquesta actitud pot debilitar el respecte per figures clau en el desenvolupament dels nens.
No etiquetar els nens
Un equilibri subtil entre reconèixer les habilitats dels nens i fer-los conscients de les seves limitacions és l'ideal segons els experts. "Un truc senzill és no confondre el ser amb el fer. Els nostres fills poden fer coses bé o malament, però això no els fa bons o dolents. Hem de centrar-nos en les accions i no en etiquetar la seva identitat", recomana.
El paper d'internet i les xarxes socials també es destaca com un factor complicador, especialment durant l'adolescència. Pérez explica que, en aquesta etapa, els adolescents es troben amb múltiples referents, molts dels quals són irreals o inabastables. Això pot afectar negativament la seva autoestima si no hi ha una mediació adulta. "Els pares han de ser un punt d'equilibri. Han de mediar entre les influències externes i la realitat, ajudant els seus fills a no perdre el contacte amb qui realment són", argumenta.
Consells
Per als pares que senten inseguretat en la seva tasca, Pérez ofereix un consell tranquil·litzador: "Els pares han de pensar que són els millors pares per als seus fills i actuar amb la consciència que estan fent el que creuen que és correcte. Si en algun moment dubten, és important que comparteixin aquesta inquietud amb altres adults de confiança per obtenir una perspectiva equilibrada".
En un món ple d'incerteses, sembla que el millor consell per a la criança és, senzillament, no estar sols en aquest camí. Compartir, escoltar i aprendre junts, amb humilitat i respecte, pot ser la millor manera d'ajudar els nostres fills a desenvolupar una autoestima que els permeti créixer com a individus.