Per què ja no es pesca a Badalona?
La Recepta Perduda- La ciutat, que viu de cara al mar, ja no compta amb la tradició pesquera que tenia fa un segle
- Immigració: el passat que ha construït la Badalona d’avui dia
Badalona és una de les ciutats catalanes ubicades al costat del mar. La seva situació geogràfica defineix el caràcter i els costums dels seus habitants, els quals gaudeixen de la platja sempre que poden. A ‘La Recepta Perduda’, la presentadora Sílvia Abril descobreix quin és el seu passat relacionat amb la pesca i el motiu pel qual aquesta pràctica ha anat desapareixent amb el pas dels anys.
Els orígens de Badalona
“Badalona és una ciutat d’un origen pagès i a poc a poc es va anar transformant i va anar creixent el sector de la pesca”, explica l’antropòleg i museòleg Joan Mayné. Segons l'expert, a finals del segle XVIII hi havia més de 40 patrons de pescadors i més de 100 remitgers, que eren les persones que, sense tenir la seva pròpia embarcació, treballaven a les barques d’altres a canvi de compartir part de la pesca que es feia aquell dia.
Tal com apunta Mayné, hi havia “sobretot embarcacions grosses, a vela. Hi havia una tradició que es va mantenir fins ben entrat el segle XX, però van desaparèixer per la manca d’instal·lacions adequades que van fer marxar una part de les embarcacions cap als ports veïns”.
Imatge d'arxiu de les platges de Badalona amb embarcacions de pesca
Badalona i el mar, inseparables
Una de les coses que Sílvia Abril comprova a la seva visita a Badalona és que als badalonins i badalonines no se’ls pot separar de la platja. “És un senyal d’identitat, de ser badaloní, i és una cosa de la qual presumim sobre tot perquè hem fet ús per viure, fer activitats com a espai de trobada i de reunions”, assenyala Joan Mayné.
Ramon Costa, un veí que es guanyava la vida amb la pesca, és la prova viva d’aquesta afirmació. “Vinc de família de pescadors, de rebesavis, tots dedicats a la mar. Pescàvem molt amb una barqueta petita”, rememora. “El meu pare m’ensenyava a respectar-ho tot. Quan agafàvem un peix petit el tirava a l’aigua li deia ‘t’has guanyat la vida, quan siguis gran, torna’. Això, quan ets petit, no ho entens gaire bé, però després sí que ho entens”, afegeix.
De fet, Badalona té el seu propi esport que es practica a la platja, el takatà, i que només es juga allà i a la Barceloneta. A més a més, com apunta l’antropòleg, la platja sempre ha estat un lloc de trobada pels habitants de la ciutat i “encara avui dia es formen colles i s’hi troben, i tenen la seva pròpia caseta llogada”.
Sílvia Abril jugant a tacatá amb un grup de veïns de Badalona
La situació actual del litoral Badaloní
Joan Mayné comenta que “la platja de Badalona, igual que passa amb altres platges de la costa del Barcelonès, ha anat desapareixent sobretot per la proliferació de ports que s’han anat fent al llarg de la costa. Ports i espigons acaben provocant noves circulacions d’aigua, remolins, que erosionen aquesta sorra i se l’emporten cap a altres indrets”. Això ha fet que els ports s’hagin esfumat.
Sílvia Abril també xerra amb en Jordi, membre de la Confraria de Pescadors de Badalona, qui comenta, amb resignació, que només queden sis barques que surtin a pescar: “El tema de la contaminació ens ha afectat molt i molta gent jove ha marxat per culpa d’això”. La presentadora queda impactada en veure la quantitat d’escombraries que queden enganxades a les xarxes que fan servir a la mar. “És el que la gent llença pel lavabo”, explica recalcant que “això afecta la pesca i als peixos perquè mullat pesa molt i ho mata tot”. De fet, tal com assenyala, aquesta és la raó per la qual els pescadors de Badalona han anat marxant a altres ports com, per exemple, el d’Arenys de Mar.
