La lliçó de vida de Francesc Torralba després de la mort del seu fill
Noms Propis - El filòsof i teòleg va perdre el seu fill durant una excursió a la muntanya fa un any
- El catedràtic creu que la fe és important en els casos en què es perd un ésser estimat
NADIA SOMOZA
Què hi ha després de la mort? Quin sentit té la vida? El filòsof i teòleg, Francesc Torralba s'ha fet aquestes preguntes des que era un nen. No té encara una resposta clara, però la seva biografia ha anat perfilant la seva identitat.
Fa un any que va perdre el seu fill, l'Oriol. Amb només 26 va morir durant una excursió a la muntanya. El que havia de ser un dels millors dies de les seves vides es va convertir de sobte i sense previ avís en una lliçó, un desenllaç inevitable i un cop molt dur per ell i la seva família.
“La nostàlgia ens desenfoca“
La nostàlgia: un impediment per avançar
"Vaig quedar en shock", recorda el catedràtic. L'accident que va patir el seu fill en caure en un punt complicat dels Picos de Europa, Astúries, li va canviar la vida. De fet, abans de l'accident havia escrit dos llibres sobre la mort i el dol. El que no sabia és hauria de viure-ho en primera persona per poder entendre-ho.
"La nostàlgia ens desenfoca, no ens permet veure amb precisió com era aquell passat, aquella relació…", explica en una entrevista a 'Noms Propis'. El professor assegura que es troba en la fase d'acceptació del dol, tot i que diu no haver experimentat la ràbia en cap moment. Potser pel gran suport que té de la seva família. La seva dona i les seves filles han estat al seu costat i entre tots han intentat continuar endavant. "Tenir una comunitat de suport ajuda molt", assegura.
La fe: l'esperança en un retrobament
El teòleg creu que la fe és important en els casos en què es perd un ésser estimat. "La fe en una vida eterna, en una retrobada final ens esperona, ens dona fortalesa", diu. L'altra opció comenta, és viure del record d'aquella persona.
Francesc Torralba
"Tot nen és un petit filòsof", afirma Torralba. El filòsof anava encaminat a estudiar ciències, però va ser un professor qui li va obrir la porta de la filosofia. Una porta que no va voler tornar a tancar. "Cadascú creu el que creu per les seves biografies personals", afegeix.
És dur que a través de la pèrdua d'algú que estimes comencis a entendre de què va això de la vida. Alguns creuen en el destí, en què cadascú té un pla de vida preparat i destinat a ser. Altres creuen en Déu i en un retrobament final... I uns altres es limiten a viure això que ja tenim, sense preguntes però també, sense respostes.
