3 plantes en perill d'extinció a Catalunya
- El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de Catalunya (CREAF) treballa per recuperar espècies vegetals amenaçades
- Com cultivar gingebre a casa
Per la gran varietat d’hàbitats i climes, Catalunya és un territori molt ric en biodiversitat. Tot i que es coneixen més de 15.000 espècies de flora silvestre, almenys unes 375 estan amenaçades per perill d’extinció. Per revertir aquesta situació, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de Catalunya (CREAF) va engegar el 2022 un pla de seguiment i reintroducció d’algunes espècies.
El projecte ReFlora
La iniciativa de recuperació és liderada per la investigadora Sandra Saura i impulsada pel Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya. Després de dos anys de treball intens, el CREAF ha aconseguit conformar nous nuclis de població de tres espècies en situació de vulnerabilitat extrema: el jonc florit (Butomus umbellatus), el capell d'aigua (Hydrocotyle vulgaris) i la Sarcocornia alpini.
"Pels volts del 2022, d'aquestes espècies només quedaven dos o tres exemplars al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i, fins i tot, en el cas d'algunes eren les úniques arreu de tot Catalunya", explica l'ecòloga Sandra Saura al programa 'Va de Verd'.
Tot i que no ha estat un camí de flors i violes, l'èxit del projecte de reintroducció d'espècies – anomenat ReFlora- rau en l'observació i la paciència dels seus especialistes, que han posat a prova una nova estratègia adaptativa. "Primer vam aconseguir petits esqueixos i els vam plantar al viver Tres Turons. Un cop formades les plantes i crescudes fins a mides mitjanes, sortien del viver per ser trasplantades de nou als seus hàbitats naturals", detalla Saura.
La presència d'amenaces externes
És fonamental detectar les amenaces externes que afecten la supervivència d'aquestes espècies novament reintroduïdes als seus hàbitats naturals. El grup de treball de ReFlora ha constatat que és molt difícil trobar les condicions idònies per aquestes tres plantes, que creixen a zones d'aiguamolls mediterranis.
"En aquests aiguamolls desemboquen rius que transporten restes de pesticides i matèria orgànica procedent de l'agricultura i d'altres activitats humanes", es lamenta l’experta. Les aigües contaminades i antropitzades perjudiquen el procés de fotosíntesi d'aquestes espècies hidròfites. A banda de la qualitat de l'aigua, la investigadora identifica com a amenaça la presència d'espècies invasores. Per exemple, el coipú és un herbívor invasor que ha arrasat noves poblacions de jonc florit.
Tot i les circumstàncies externes, Sandra Saura insisteix en la importància de continuar treballant en aquesta nova estratègia de gestió adaptativa per recuperar espècies en perill d'extinció. "Cal conservar el nostre patrimoni natural, ja que la diversitat genètica d'espècies és clau per la preservació dels ecosistemes", conclou.