L’oli de Cambrils, un producte a la taula dels Premis Nobel
La Recepta Perduda- Degut a la seva qualitat, l’oli produït a Cambrils s'ha arribar a servir a taula durant el sopar dels Premis Nobel
- Agricultura biodinàmica al Priorat: tractar la terra com un ésser viu
LORENA MONTÓN
Cambrils és una població costanera coneguda pels seus productes i plats amb ingredients de la mar. Ara bé, un dels aliments estrella d’aquest municipi de Tarragona és l’oli d’oliva. La seva qualitat és tan excepcional que ha arribat a servir-se al sopar dels Premis Nobel. A ‘La Recepta Perduda’, la presentadora Sílvia Abril descobreix la seva importància i el prestigi que té.
Cambrils i el seu oli d’oliva
Pensar en Cambrils és imaginar-se la platja i el mar. Tanmateix, hi ha més elements destacables d’aquesta població. Tal com explica Josep-Lluís Carod-Rovira, expolític, filòleg i escriptor, “tot i que avui la pesca sigui un element minoritari a la dinàmica econòmica de la població, potser monopolitza la seva imatge pública”.
“L'oli de Cambrils és el que més premis ha guanyat“
És per això que sorprèn saber que “l’agricultura ha tingut i té un pes extraordinari”, comenta l’exvicepresident de la Generalitat de Catalunya destacant la importància de la Cooperativa Agrícola de Cambrils. “L’oli és d’una qualitat extraordinària. Està fet amb oliva arbequina i ha adquirit un prestigi molt notable. És el que més premis ha guanyat”, afegeix.
Un oli que atrau grans personalitats
De fet, com recorda Carod-Rovira, l’oli d’oliva de Cambrils és el que la xef Carme Ruscalleda ha fet servir sempre als seus restaurants. Ara bé, si hi ha una dada que resulta realment sorprenent és que aquest or líquid, tal com explica l'expolític, s'ha arribat a servir a taula durant el sopar dels Premis Nobel que se celebren cada any.
Josep-Lluís Carod-Rovira, expolític, filòleg i escriptor, parla sobre l'oli de Cambrils.
Cultivar oliveres amb amor
Sílvia Abril visita una masia de la zona on es produeix aquest desitjat oli gràcies a les més de 200 oliveres que hi ha plantades. En Josep Maria, l'agricultor que cuida la finca, assegura que “per un pagès, qualsevol cultiu és com tenir un fill. Això són els meus fills, haig de pensar en ells, els haig de regar...”.
L’home no pot evitar emocionar-se en parlar dels olivers: “Me’ls estimo. Si ells pateixen, jo pateixo”. Defineix a aquest tipus d’arbre com a “noble i agraït”. L'amor per la terra i pels arbres és clau a l’hora de tractar el producte, una feina que permet a en Josep Maria estar en contacte amb la natura, cosa que, per a ell, “és sinònim de felicitat”.
