La violència al futbol: un problema més greu del que sembla
L'altaveu
- L'expert en delictes d'odi relacionat amb els grups ultra, Joan Caballero, explica la situació actual dels radicals als estadis
- Aquests col·lectius tenen un pes important en alguns clubs fins al punt d'influir en la directiva i els jugadors
El passat diumenge, 29 de setembre, el derbi madrileny entre l'Atlètic de Madrid i el Reial Madrid va viure un episodi dantesc al Cívitas Metropolitano. L'àrbitre del partit, Mateo Busquets Ferrer, va haver de suspendre el partit durant vint minuts pel llançament d'objectes per part dels ultres del Frente Atlético al porter merengue, Thibaut Courtois.
L'entrenador dels matalassers, Diego Pablo Simeone, i el capità, Koke Resurrección, van tractar de justificar els llançaments assegurant que es van produir per les provocacions del jugador belga, qui podria ser sancionat. Quan el seu equip va marcar gol, Courtois va girar-se i va celebrar-lo dirigint-se directament als fanàtics locals que el van insultar durant tot el partit. Amb tot, l'Atlètic de Madrid ha condemnat els fets i ha expulsat definitivament de l'estadi al presumpte implicat. Es pot erradicar la violència al futbol? L'expert en delictes d'odi relacionats amb els grups ultra, Joan Caballero, ho explica a 'L'Altaveu'.
Per què no tots els clubs expulsen els ultres dels seus estadis?
En alguns clubs, els grups d'aficionats radicals no poden entrar als camps de futbol. Un exemple és el dels Boixos Nois, que ja fa anys que no poden entrar a l'estadi del Barça després de la persecució i expulsió impulsada per la junta directiva de Joan Laporta. En canvi, clubs com l'Atlètic de Madrid permeten encara l'entrada d'aquests col·lectius.
Segons Caballero, la Llei de l'Esport sobre la violència, el racisme i la xenofòbia deixa clar que no permet aquest tipus de comportaments als camps de futbol. L'expert explica que hi ha grups que han exterioritzat excessivament aquestes actituds i la normativa ha forçat als clubs a expulsar-los.
Tanmateix, hi ha molts grups ultra que tenen un gran pes dins dels clubs fins al punt de condicionar les decisions de les directives i de pressionar als jugadors: "Ho vam veure l'altre dia amb els jugadors de l'Atlètic de Madrid dirigint-se a membres del Frente Atlètico i aplaudint-se els uns amb els altres en acabar el matx", raona Caballero, qui considera greu aquesta complicitat perquè suposa donar als radicals un altaveu i engrandir encara més el problema.
La violència es trasllada al carrer
L'especialista assegura que ha augmentat el nombre de persones que està al punt de mira del cap dels cossos de seguretat i, en consonància, ha incrementat la xifra de grups. El que és més greu, sobretot, és que s'ha polaritzat encara més el missatge i el nivell de violència està pujant, segons Caballero. Per la seva banda, els clubs fan el que poden perquè dins dels estadis no succeeixi res per evitar les multes econòmiques, els tancaments parcials dels estadis o altres sancions. No obstant això, a la via pública no desapareix la violència. Segons l'expert, la temporada passada va haver-hi més de 130 detencions relacionades amb els ultres.
