Octubre, el mes que ens inundem
- Octubre, el mes que comencem, pot no ser el que plogui més a Catalunya, però sí un dels que plou pitjor i les inundacions fan mal a tort i a dret
- Repassem els aiguats que han fet més mal aquest mes de tardor, des de l'arxiu històric de TVE Catalunya
FRANCESCA PUIG
El mes d'octubre cal estat a l'aguait. Després de la sequera que hem patit, no seria estrany trobar-nos amb massa aigua: comencen un mes de l'any que potser no és el que més plou, però que ha deixat moltes imatges de torrents i rius desbordats, inundacions que ho malmeten tot i fins i tot víctimes mortals.
L'any 1940, entre el 16 i el 20 octubre, no va parar de ploure als Pirineus. Els registres indiquen que el dia 17 van caure 840 mm de pluja, rècord de precipitació a Europa en 24 hores. A Sant Llorenç de Cerdans, la mestra va apuntar que havien estat més, 1000 mm. En total, van ser 1930 mm durant cinc dies. A Besalú en tenen constància amb una placa que ho recorda.
Besalú va patir inundacions el 1940, que van afectar diferents comarques catalanes i també la Catalunya Nord
El 13 d'octubre del 1962 a Girona: l'aigua entra per les finestres
Girona és anomenada la ciutat dels quatre rius, perquè hi passen el Ter, l'Onyar, el Galligants i el Güell. Des que l'any 1193 en començaren a prendre nota, la ciutat ha patit 150 inundacions, la majoria provocades pels rius desbordats. Les següents imatges són ben explícites: que poc podrien fer els gironins amb la pujada de l'Onyar, el dissabte 13 d'octubre del 1962.
Els aiguats del 1965: destrosses de nord a sud
Els aiguats del 9 d'octubre del 1965 van deixar un paisatge molt malmès als camps i poblacions del Gironès. L'Onyar passava altíssim, amb els veïns abocats als ponts i l'església de Sant Feliu de testimoni, tal com podem veure a les imatges de l'arxiu de TVE.
A Vilobí d'Onyar el nivell de l'aigua va arribar al metre i mig, a Riudellots de la Selva a 1'10 metres, camps negats, conreus perduts, baixos cases i de comerços d'on es van haver de llençar de tot. El Galligants va tornar a créixer l'endemà, diumenge, però menys. Les pedres caigudes a la via van fer descarrilar tren i van mig enterrar els cotxes dels treballadors de la presa de Susqueda. A Llançà van trobar, riu avall, el cadàver d'un nord-americà que vivia a França i que havia provat de travessar la riera de Valleta en cotxe.
Girona va patir una altra gran inundació el 1970, el 12 d'octubre. L'Onyar va trencar un mur de contenció i els carrers es van inundar. El barri de sant Narcís també es van omplir d'aigua del Güell i la riera Massana.
Les destrosses d'octubre del 1987
Els efectes de les inundacions a Cadaqués el 14 d'octubre del 1987 eren els mateixos que a tants pobles i ciutats de Catalunya després del temporal: els baixos de les cases plenes de fang, moltes botigues amb gran quantitat de material per llençar i carrers bruts per on més calia passar amb botes d'aigua, i la brossa que arrosseguen els rius, escampada per la platja.
A la mateixa comarca de l'Alt Empordà, veïns de la Jonquera es desesperaven, amb un fort sentiment d'impotència en veure tot el que havien perdut. Les construccions senzilles no havien aguantat. Molts cotxes eren riu avall. Per treure el vehicle de la Creu Roja d'entremig d'un garbuix d'arbres, pedres i fang, els va caldre una grua. El Llobregat d'Empordà anava ple a cor que vols. I continuava plovent.
Al Bages, les imatges mostren un munt de teulades foradades, antenes trinxades, el Llobregat i el Cardener bruts de fang i omplin de banda a banda la llera. Molts veïns van patir inundacions a casa i l'antena de televisió se'ls va fer malbé. Va ser un temporal de curta durada però molt intens.
El Maresme i les riuades, també a l'octubre
La Riera d'Arenys baixava amb tanta aigua i tanta força, el 26 d'octubre del 1991, que va malmetre molts cotxes que hi eren aparcats. Molts van quedar inservibles. L'aigua va omplir els carrers del poble i va caldre l'ajuda dels bombers i de les grues per treure brossa i troncs.
El 14 d'octubre del 1996 vam patir un altre aiguat a gran part de Catalunya: la riera d'Alella baixava plena de troncs, brutícia i cotxes. El mur de contenció de B-511, a la riera d'Arenys, es va esfondrar. A Vilassar, la riera es va endur el mur de l'Escola del Mar. El Llobregat i el Ripoll baixaven amb un cabal excepcional. La carretera de Castellbisbal va quedar tallada i algunes escoles, com la Príncep de Viana o l'Institut Baldiri Reixac, van quedar inundats. Barcelona va patir també els greus efectes del temporal.
El fatídic 10 d'octubre del 1994
Típic de la tardor: aire fred a les capes altes de l'atmosfera que fa ploure fort, l'aigua del mar encara calenta i l'anticicló damunt nostre. A Farena, Alt Camp, i a Falset, al Priorat, van caure 600 litres per metre quadrat! Destrosses i incomunicació per l'aiguat i la crescuda dels rius al Tarragonès, la Conca de Barberà, el Vallès i el Barcelonès. Van ser les pitjors inundacions del segle XX al Camp de Tarragona.
Les següents imatges mostren el Francolí desbordat, Tarragona inundada, la Riba, incomunicada, les àrees plenes d'aigua a Santa Margarida i els Monjos. També el fort temporal de mar al port de Barcelona. El riu Sec, com un torrent a Cerdanyola i la carretera de Rubí tallada. El Tenes, al seu pas per Bigues i Riells, amb un cabal desproporcionat. A Santa Eulàlia de Ronçana, no només hi va haver destrosses: hi va morir una dona.
Van ser només 24 hores de pluja, però amb magnituds que es donen un cop cada 500 anys.
El 2019, el Francolí baixava amb més de mil vegades més aigua del que és habitual. Era el 22 d'octubre i havia plogut poca estona, però amb molta intensitat, sobretot a la part alta del riu on fa més pendent. Les quantitats més altes de pluja es van registrar a Vilanova de Prades, Prades i Alforja. El torrent anava a gran velocitat i ho arrencava tot al seu pas. Quan va arribar a Montblanc, anava tan carregat de troncs que i el pont Vell, d'època medieval, va quedar ben malmès.
Al Pla de Lleida, les Garrigues, el Pla d'Urgell i l'Urgell, les carreteres i vies de tren van quedar tallades i els baixos inundats. Va ser el pitjor temporal dels darrers cinquanta anys al Pla de Lleida, i a la Conca de Barberà hi van perdre la vida quatre persones.
L'any 2000, l'octubre desborda l'Ebre a Amposta
L'informatiu d'actualitat Catalunya Avui ens va portar, en directe, a dos indrets afectats, Tortosa i Amposta. Les inundacions havien malmès camps, conreus i indústries a Amposta, Móra d'Ebre, Miravet, Benifallet, Bitem, Tivenys i Xerta. A Tortosa, la catedral de Santa Maria es mirava l'Ebre ple a vessar, però l'aigua va deixar de pujar a cinc centímetres per sota del mur de contenció, i el riu no va sobreeixir.
Pitjor que el foc
Les inundacions malmeten greument el subsol dels boscos a les zones que han patit incendis. Al següent reportatge de Laia Massana, veiem les conseqüències de les inundacions a diferents comarques de Catalunya, l'octubre de 1994: a Palau de Plegamans, a Santa Eulàlia de Ronçana, Bigues i Riells, Aiguafreda i Figaró, Navarcles, la zona industrial de Tarragona i el Serrallo inundats.
Com canta Raimon, tot i que fent referència al País Valencià, "Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és un desastre. Qui portarà la pluja a escola?".
Esperem que el canvi climàtic no empitjori encara més i no tornem a viure moments tan tristos com, històricament, amb les pluges d'octubre.
