Enlaces accesibilidad

UGT proposa un salari mínim de 1.372 euros a Catalunya com a mesura per combatre la precarietat

  • Les dones, els joves i els migrants són els col·lectius més afectats per la inestabilitat laboral
  • El 70% de les persones amb contracte parcial són dones

Por
Carlos de Pablo, secretari de política institucional d'UGT, durant la roda de premsa
Carlos de Pablo, secretari de política institucional d'UGT, durant la roda de premsa

UGT suggerejx la creació d'un "salari mínim de referència" català de 1.372 euros per fer front a la precarietat. El secretari de política institucional del sindicat, Carlos de Pablo, afirma que aquesta demanda “ajudarà a garantir un salari digne”.

L’anàlisi d’UGT sobre el mercat de treball mostra que les dones, els joves i els migrants són els més perjudicats per la preciarietat . De Pablo afegeix un altre grup. L’ anomenada “generació sandwich”, que inclou a les persones de més de 45 anys, que sovint han de fer-se càrrec dels pares i fills menors als que cuidar. Alhora, ho han de conciliar amb la vida laboral.

Proposta d'UGT per combatre la precarietat | ANNA PUJOL

En el cas de les dones, són perfils amb estudis primaris i secundaris. Pateixen més temporalitat i acostumen a tenir més d'una feina.  El sindicat assegura que la parcialitat laboral involuntària i la pluriocupació estan entre els principals factors d’inestabilitat. En aquest sentit, més del 70% de les persones amb contracte parcial són dones, fet que vincula directament als rols socials.

Sector públic

El secretari de política institucional del sindicat ha denunciat que el sector públic concentra uns nivells alts de temporalitat. Les dones representen al voltant del 20%, i la xifra incrementa quan s'externalitza el servei.

Carlos de Pablo ha posat com a solució unes millors polítiques d'ocupació activa "per treure'ls" d'aquesta situació, "aprofundir" en la inserció laboral i "fer un acompanyament al llarg de tota la vida laboral". Tot plegat, s'ha de fer mitjançant el diàleg social i la negociació col·lectiva com a "eines participatives amb els governs" per impulsar mesures que serveixin "per protegir" a les persones més vulnerables.