Teresa Pàmies: localitzades a l'Arxiu de TVE tres entrevistes on parla de feminisme i vida de compromís
- Teresa Pàmies ens parla de feminisme, exili, socialisme i història en entrevistes que acabem de localitzar a l'Arxiu de TVE Catalunya
- Converses gairebé inèdites, que no s'han emès des de la seva estrena, on l'escriptora mostra la seva clara visió de la realitat
FRANCESCA PUIG
Teresa Pàmies va escriure tota la vida, però és a partir dels 50 anys que la seva expressió "havia de dir tot el que tenia a dins" pren encara més força. En ocasió del dia del seu naixement, el 8 d'octubre, hem aconseguit digitalitzar i recuperar diverses entrevistes conservades a l'arxiu històric de TVE Catalunya. No s'han tornat a emetre des de la seva estrena, gairebé en podríem dir 'inèdites'. L'escriptora es mostra en totes tres optimista i ferma, tot i la derrota de les esquerres, en les que ha militat sempre, i els 30 anys d'exili que ha hagut de passar entre Europa i Amèrica.
Qui la vulgui conèixer en té molt de guanyat amb el capítol de Quart creixent que hem localitzat. A la seva obra, amb l'aplom que la caracteritza, reivindica el feminisme, l'educació dels fills mascles com a persones absolutament autònomes, ja que veu que la cultura masclista ha afeblit l'home. I es queixa que dones que es diuen feministes carreguen els fills als avis i no els permeten viure una vellesa activa. Respecte a la política, tot i ser dona de partit, mai no hi ha entrat perquè considera que, tal com es fa, desaprofita molts de temps i energia en 'litúrgies que no van enlloc'. L'entrevista és del 1984 i és totalment actual. El programa el presenta la il·lustradora Núria Pompeia.
La tornada de l'exili el 1971 i el seu estil 'après a pagès'
Quan va guanyar el premi Josep Pla, amb el seu magnífic llibre Testament a Praga, escrit a quatre mans amb el seu pare, les autoritats no van gosar negar-li la tornada d'un exili de 31 anys. Pàmies explica a Raimon, al programa Literal, com va anar. També reflexiona sobre el seu estil, del qual diu que és molt directe perquè l'ha "après a pagès", però puntualitza que, de fet, és "fruit d'un treball bastant llarg".
Alegre i optimista, malgrat tot , en una entrevista del 1981
Al magazín Entre Nosaltres, Teresa Pàmies parlar de l'exili tan dur per a molts catalans que van fugir el 1939. La viem passejant per l'estació de França de Barcelona i pels voltants, i explica com n'està de segura del que cal fer en cada moment de la vida. Diu com, en tornar de l'exili, es va arrelar, com també ho van haver de fer els seus fills. De l'escriptura, declara que per a ella es un gran esforç. I afegeix burleta que "escriure un llibre és com parir, ho diuen els homes!".
Perquè Pàmies reconeix que ha de treballar de valent perquè el text li agradi, primer amb diccionaris i escrivint, revisant i corregint a mà en una llibreta. Després, passant-ho a màquina... Amb la guerra sempre present i els records d'aquella Barcelona a la que torna i de la que veu que "ha canviat de cap a peus".
Si voleu continuar coneixent aquesta escriptora excepcional i gaudir encara més dels seus escrits, repasseu els reportatges i altres entrevistes a l'Arxiu de TVE Catalunya: als programes Crear i viure, A fondo, La ciutat i els llibres dirigit per Maria Aurèlia Capmany, Giravolt, en el capítol sobre les Brigades Internacionals o al dedicat als anomenats 'treballadors de la ploma, els escriptors.
