Els investigadors d'exel·lència retornats amb una beca el 2022, en un limb laboral
- Un projecte d'ajuts va facilitar la tornada d'un miler de científics el 2022 i temen quedar-se sense feina perquè s'esgota el període per rebre-les
- El gruix més important de beques, prop de 300 centres, va anar a parar a set universitats catalanes
Un pla espanyol d'atracció de talent internacional, els ajuts María Zambrano, té als llimbs laborals a un miler d'investigadors d'excel·lència que van venir en 2022 amb aquestes beques que s'esgoten a la fi d'any. Els científics temen quedar-se al carrer perquè finalitza el pla d'ajudes. El gruix més important de beques, prop de 300 centres, va anar a parar a set universitats catalanes.
Una d'aquestes científiques és l'Anna Petit Boix, investigadora postdoctoral en l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El seu currículum és tan extens com brillant. Quan va optar a l'ajuda María Zambrano treballava en la universitat de Freigburg, a Alemanya.
De la universitat McGill, al Canadà, va tornar Miguel Ángel Fernández Martínez. Allà, investigava sobre microorganismes en ambients extrems. "Vam fer una aposta per canviar el model de país i ara el sistema ens està tornant a expulsar", explica l'investigador María Zambrano en Ecologia Microbiana i Astrobiologia.
El sou de les beques María Zambrano era de 4.000 euros bruts al mes. Les va proposar en 2021 l'exministre d'Universitats Manuel Castells sota el govern socialista de coalició i es van finançar amb fons europeus Next Generation i duraven un màxim de 3 anys.
“Em sento una mica defraudat“
Per tant, arriben a la seva data de caducitat i s'acaben al desembre. Miguel Ángel reconeix que la convocatòria no garantia una plaça fixa de feina encara que, diu, tot feia entendre que es podria facilitar. "Em sento una mica defraudat. Que sentit té requalificar el sistema durant 3 anys? Aquí no es requalifica ni millora res", es lamenta l'investigador.
“Sempre pensant que passarà després“
"Sempre pensant que passarà després, et paguen amb diners públics per a una recerca que aparentment per a l'administració resulta important", afegeix Petit.
El ministeri de Ciència, Innovació i Universitats diu que la consolidació de les places recau en les mateixes universitats que els van contractar perquè, argumenta el Ministeri, "són les comunitats autònomes les que tenen competències en matèria de política universitària i les universitats, les encarregades de contractar".
Afegeix que s'estan posant en marxa nous programes per a contractar ajudants de doctor.
“Rreivindicant que es perd talent en les universitats perquè no tenim suficients recursos “
Per a la universitat pública, el que fa falta és diners. "Estem com estem, reivindicant que es perd talent en les universitats perquè no tenim suficients recursos per a contractar els professors que necessitaríem", reclama en Joaquim Salvi, president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques.
I potser tots estan d'acord en alguna cosa: el difícil no és atreure el talent... sinó retenir-ho.