Puigdemont consolida el seu lideratge indiscutible al partit
- L'expresident de la Generalitat desplaça Laura Borràs i torna a assumir la presidència de la formació dos anys i mig després
- La nova executiva comptarà amb fins a 4 vicepresidències per a Míriam Nogueras, Antoni Castellà, Josep Rius i Mònica Sales
El congrés de Junts per Catalunya d'aquest cap de setmana a Calella és una cita extraordinària perquè fa només fa 2 anys, el juny de 2022, que el partit va celebrar el congrés d'Algers, al sud de França. La tria del lloc es va fer aleshores perquè l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, hi pogués assistir sense risc de ser detingut. Aquesta vegada la formació ha renunciat a la seva presència física, tot i que el protagonisme de Puigdemont, que opta a la Presidència del partit, serà indiscutible. Les seves intervencions seran des de Bèlgica.
El reglament del congrés permet presentar candidatures fins dissabte, però, tret de sorpresa d'última hora, només n'hi haurà una, la que encapçalaran Puigdemont i Jordi Turull, candidats a la Presidència i a la secretària general, respectivament.
A banda de l'elecció de càrrecs orgànics, fins diumenge se sotmetran a la militància els continguts de 3 ponències: "Esperança i alternativa: la represa de l'independentisme i el bon govern", "El país que volem" i "Organització i funcionament intern". Segons fonts del partit, s'han presentat 2.863 esmenes als textos proposats. 896 s'hi han incorporat i 354 arriben vives al congrés, la majoria sobre qüestions organitzatives.
Ara bé, n'hi ha algunes d'importants, com ara les que posen en qüestió que les candidatures a càrrecs orgànics siguin tancades i bloquejades, que es vulgui suprimir els almenys 6 mesos de militància prèvia per entrar a l'Executiva, o que es puguin acumular càrrecs.
Nous rols per a Puigdemont i Borràs
Es dona per fet que Carles Puigdemont sortirà d'aquest congrés ocupant la presidència del partit, tot i que hagi d'exercir el càrrec des de Waterloo. Ja va passar entre els anys 2020 i 2022, aleshores amb Jordi Sánchez com a secretari general. Tot i que fa dos anys que no té cadira en la direcció del partit, el lideratge de l'expresident català continua sent indiscutible. De fet, en aquest última etapa, tot i que la presidència l'ostentava Laura Borràs, ha estat Puigdemont qui ha encapçalat, juntament amb el secretari general Jordi Turull, les negociacions de Junts amb el PSOE per a la investidura de Sánchez. També lidera les negociacions amb els socialistes que periòdicament es fan a Suïssa.
Per a qui sí que representarà un canvi important el congrés d'aquest cap de setmana és per a Laura Borràs. Tant ella com el sector que representa ha perdut pes i influència aquests últims anys. Va lluitar perquè la Presidència del partit no fos tan sols simbòlica, però la veritat és que s'ha quedat força al marge de les negociacions clau del partit. La condemna de 4 anys i mig de presó per falsedat i 9 anys d'inhabilitació per prevaricació, per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres catalans també ha estat un factor important que l'ha obligat a passar a un segon pla i tenir un perfil més baix i discret.
Tot apunta que finalment ha cedit a la pressió interna i, després de rebutjar algun càrrec a l'organigrama, ha acceptat presidir la que serà la nova fundació de Junts, FunDem, que el partit hereta de Demòcrates, formació que fins ara liderava Antoni Castellà i que s'ha fusionat amb Junts. En la seva condició de presidenta de la fundació, Borràs aconseguirà mantenir una cadira a l'Executiva i, per tant, tenir la capacitat d'influir al màxim nivell.
Nova executiva i full de ruta
Durant el cap de setmana s'escolliran els membres de la nova executiva del partit: presidència, en principi per a Puigdemont, i fins a 4 vicepresidències que serien per a Míriam Nogueras, Antoni Castellà, Josep Rius i Mònica Sales. La nova secretària d'organització l'assumiria Judit Toronjo, la secretària de finances la mantindria Teresa Pallarès, i s'han d'escollir fins a 21 vocals. També es tria el líder del Consell Nacional, l'òrgan màxim de decisió del partit entre congressos. Actualment, el presideix Josep Rull, president del Parlament de Catalunya i tot apunta que a partir d'ara aquesta responsabilitat recaurà en la diputada al Congrés Pilar Calvo.
Pel que fa al projecte polític, Junts vol erigir-se en la veritable alternativa al Govern socialista actual de la Generalitat, encapçalat per Salvador Illa. Fonts de Junts apunten que les urnes els han col·locat com a líders de l'oposició al Parlament, amb 35 escons, i també com a principal partit independentista, a molta distància d'Esquerra Republicana. L'objectiu que es marquen és reprendre la lluita per una Catalunya independent, i contraposar allò que es pot aconseguir dins de l'estat de les autonomies i allò que es podria tenir en un estat independent.
Relacions amb altres partits
És evident que les relacions entre Junts i ERC no passen pel millor moment. Els de Puigdemont els acusen de permetre un "govern espanyolista" a la Generalitat. La posició actual de Junts al Parlament és clarament de superioritat davant dels republicans. Junts compta amb 35 diputats i ERC amb 20.
En aquest context, Junts creu que per assolir els objectius polítics de l'independentisme cal treballar “per una nova unitat i rebaixar les hostilitats”. Proposen la creació d'una nova entitat paraigua on partits, organitzacions i entitats s'agrupin per facilitar estratègies compartides. Junts ratifica el pacte a què va arribar amb el PSOE, l'Acord de Brussel·les, i que va permetre la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern. Un pacte que no és de legislatura, però que inclou una negociació permanent amb el PSOE.
En una de les ponències que es votaran al congrés, Junts reconeix que no rebutja la negociació amb l'Estat, però deixen clar que no regalaran els seus vots per mantenir un Govern de Madrid, del signe que sigui, a canvi de res. Asseguren que "l'etapa del catalanisme regeneracionista s'ha acabat perquè és evident que Espanya és irreformable", després d'un segle intentant-ho. L'acció política de Junts a Madrid només té sentit, diuen, si s'orienta a defensar els drets nacionals de Catalunya, entre els quals marquen com a prioritaris la llengua i el dret d'autodeterminació.
