Com afecta l'erupció volcànica de La Palma a la vegetació
Va de Verd - El pi canari és una de les espècies que ha desenvolupat més adaptacions evolutives per fer front als incendis i a les erupcions volcàniques
- Descobreix 3 trucs per regar correctament les teves plantes
Al setembre de l’any 2021, el volcà de Tajogaite, a La Palma, va entrar en erupció durant 85 dies. Va ser la vuitena erupció de l’illa canària i la més llarga. La vegetació i els ecosistemes de l’entorn es van veure greument afectats. No obstant això, un estudi del Cabildo de La Palma i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha revelat que algunes espècies, com el pi canari, han resistit i fins i tot s’han pogut regenerar.
Un bosc cremant-se.
Felix Medina, biòleg del Cabildo de La Palma i un dels investigadors de l’estudi, assenyala a ‘Va de Verd’ que “als 300 primers metres” del cràter, tota la flora ha mort, però que hi ha una zona intermèdia on les plantes “han començat a recuperar-se”, que està situada a partir dels 500 metres.
Un dels efectes més destacats ha estat la clorosi, un dèficit de clorofil·la que ha provocat l’engroguiment de les fulles i que s’ha observat en vegetació situada a fins a set quilòmetres del cràter. Aquesta afecció s’ha degut principalment als gasos emesos durant l’erupció, sobretot el diòxid de sofre, que han interferit en la fotosíntesi.
La supervivència vegetal als processos volcànics
“Viure una erupció en primera línia ens ha fet replantejar els processos evolutius que es produeixen a les illes”, apunta Medina. Els investigadors han comprovat que una de les espècies que ha desenvolupat adaptacions que li permeten sobreviure en ambients volcànics ha estat el pi canari. La seva escorça, que pot arribar fins als 8 cm de gruix, el protegeix de les altes temperatures. A més, les seves pinyes esclaten amb la calor intensa, el que provoca que les llavors que es mantenien a l’interior s’escampin pels voltants.
Un bosc de l'illa de La Palma.
L’estudi també ha observat una elevada supervivència d’espècies que presentaven el que anomenen “llenyositat secundària”, que és l’engrossiment de les arrels que permet a la planta resistir a l’acumulació de cendra o a l’impacte de materials volcànics. El biòleg subratlla que aquestes adaptacions, sovint associades als incendis, també podrien haver evolucionat com a resposta als processos volcànics.
Renaixent de les cendres
Un dels efectes més característics de l’erupció ha estat l’acumulació de grans quantitats de cendra. Els investigadors es van preguntar quin era el límit de cendra que permetia la regeneració de les plantes, i van fer un experiment amb quatre espècies: el pi canari, el tagasaste, el corazoncillo i l’amagante. Els resultats van mostrar que els cinc centímetres de cendra eren el límit a partir del qual les plantes podien rebrotar. El pi canari va destacar amb un 70% de capacitat de rebrot durant el primer any, i el segon any, les lleguminoses, com el tagasaste i el corazoncillo, van créixer un 20%, contribuint a la restauració del pinar.
María Gómez a La Palma.
Les zones més allunyades del cràter, on el nivell de cendra ha sigut inferior, han estat les primeres àrees a recuperar-se. Però encara queda molt camí per veure com la flora es restableix a les zones més afectades, que serà un procés llarg i complex. Podem parlar d’anys, dècades o, fins i tot, de segles.
