La militància de Junts avala la nova estructura del partit

• Tira endavant per una àmplia majoria la proposta de Puigdemont que preveu 4 vicepresidències i la continuïtat de Turull
• La nova executiva estarà formada per 33 càrrecs que es votaran aquest diumenge amb candidatures tancades i bloquejades

Votació a mà alçada durant el congrés nacional de Junts per Catalunya a Calella Glòria Sánchez (Europa Press)

Els delegats del congrés nacional de Junts han aprovat aquest dissabte la ponència organitzativa amb el 86,6% dels vots a favor. L'estructura dissenyada per Carles Puigdemont, que en serà president, preveu l'existència de 4 vicepresidències, que ocuparan Mònica Sales, Míriam Nogueras, Josep Rius i Antoni Castellà. El secretari general continuarà sent Jordi Turull i Judith Toronjo s'incorpora com a secretària d'organització. Teresa Pallarès estarà al capdavant de la secretaria de finances i Pilar Calvo presidirà el Consell Nacional, el màxim òrgan del partit entre congressos.

Els delegats que participen al congrés de Calella van començar divendres a debatre i votar les diferents esmenes. Van apostar per mantenir les candidatures "tancades i bloquejades", ja que segons fonts del partit, l'esmena a favor de candidatures obertes va ser rebutjada amb 43 vots a favor, 238 en contra i 7 en blanc. Es tractava d'un moviment fet per la direcció per evitar que determinats dirigents rebessin "vots de càstig", com va passar ara fa dos anys a Argelers amb David Torrents, secretari d'organització i afí a Laura Borràs.

En el mateix sentit, tampoc no ha prosperat l'esmena contra la doble militància, ni la que demanava un requisit de sis mesos d'antiguitat per optar a càrrecs, una condició que va ser suprimida per a flexibilitzar l'entrada d'independents a l'executiva de la formació.

Amb la ponència organitzativa aprovada, la militància votarà diumenge una estructura d'executiva formada per 33 càrrecs. També elegiran president i membres del Consell Nacional, la Sindicatura electoral, president i membres de la Comissió de garanties, el defensor del militant, president i membres de l'Espai municipalista i presidents de vegueria i els seus equips. Aquest dissabte s'ha obert un termini de 20 hores per a presentar candidatures, que es votaran telemàticament diumenge entre les 8h i les 13h.

Nous rols per a Puigdemont i Borràs

Es dona per fet que Carles Puigdemont sortirà d'aquest congrés ocupant la presidència del partit, tot i que hagi d'exercir el càrrec des de Waterloo. Ja va passar entre els anys 2020 i 2022, aleshores amb Jordi Sánchez com a secretari general. Tot i que fa dos anys que no té cadira en la direcció del partit, el lideratge de l'expresident català continua sent indiscutible. De fet, en aquest última etapa, tot i que la presidència l'ostentava Laura Borràs, ha estat Puigdemont qui ha encapçalat, juntament amb el secretari general Jordi Turull, les negociacions de Junts amb el PSOE per a la investidura de Sánchez. També lidera les negociacions amb els socialistes que periòdicament es fan a Suïssa.

Per a qui sí que representarà un canvi important el congrés d'aquest cap de setmana és per a Laura Borràs. Tant ella com el sector que representa ha perdut pes i influència aquests últims anys. En el seu discurs d'aquest divendres durant l'obertura del congrés, Borràs va dir que deixa la presidència de Junts "per lleialtat" a ella mateixa i "per coherència personal i política". I va remarcar que "mai no ha volgut substituir el president" i que ha fet "totes les renúncies que han estat necessàries" per deixar pas a Puigdemont perquè torni a presidir la formació.

La condemna de 4 anys i mig de presó per falsedat i 9 anys d'inhabilitació per prevaricació, per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres catalans també ha estat un factor important que l'ha obligat a passar a un segon pla i tenir un perfil més baix i discret. Ara se situarà al capdavant de la fundació 'FunDem' heretada de Demòcrates, des d'on defensa que podrà "ajudar a definir vies perquè l'independentisme deixi d'avançar a cegues i torni a liderar el país".

Nou full de ruta i relacions amb altres partits

Pel que fa al projecte polític, Junts vol erigir-se en la veritable alternativa al Govern socialista actual de la Generalitat, encapçalat per Salvador Illa. Fonts de Junts apunten que les urnes els han col·locat com a líders de l'oposició al Parlament, amb 35 escons, i també com a principal partit independentista, a molta distància d'Esquerra Republicana. L'objectiu que es marquen és reprendre la lluita per una Catalunya independent, i contraposar allò que es pot aconseguir dins de l'estat de les autonomies i allò que es podria tenir en un estat independent.

En aquest context, Junts creu que per assolir els objectius polítics de l'independentisme cal treballar “per una nova unitat i rebaixar les hostilitats”. Proposen la creació d'una nova entitat paraigua on partits, organitzacions i entitats s'agrupin per facilitar estratègies compartides. Junts ratifica el pacte a què va arribar amb el PSOE, l'Acord de Brussel·les, i que va permetre la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern. Un pacte que no és de legislatura, però que inclou una negociació permanent amb el PSOE.

En una de les ponències que es votaran al congrés, Junts reconeix que no rebutja la negociació amb l'Estat, però deixen clar que no regalaran els seus vots per mantenir un Govern de Madrid, del signe que sigui, a canvi de res. Asseguren que "l'etapa del catalanisme regeneracionista s'ha acabat perquè és evident que Espanya és irreformable", després d'un segle intentant-ho. L'acció política de Junts a Madrid només té sentit, diuen, si s'orienta a defensar els drets nacionals de Catalunya, entre els quals marquen com a prioritaris la llengua i el dret d'autodeterminació.