Puigdemont assumeix del tot el control de Junts per Catalunya

• La proposta de nova executiva de l'expresident de la Generalitat obté un 90% de vots favorables de la militància
• Turull es manté com a secretari general i Nogueras, Sales, Rius i Castellà ocuparan les 4 vicepresidències

Carles Puigdemont intervé des de la distància a la cloenda del congrés de Junts per Catalunya després de ser escollit president del partit

Carles Puigdemont torna a ser el president de Junts per Catalunya, després que la seva candidatura única ha rebut el suport del 90,18% de vots de la militància al congrés de Calella que ha acabat aquest diumenge. L'acompanyaran Jordi Turull com a secretari general, Judith Toronjo com a secretària d'organització i fins a un total de 31 càrrecs de l'executiva nacional. La majoria de dirigents no havien format part de la direcció anterior, i són del nucli de màxima confiança de Puigdemont.

En el discurs de cloenda del congrés, Puigdemont ha promès "passar a l'ofensiva" i aconseguir convertir Junts en "l'eina" que va representar Junts pel Sí el 2015. En aquest sentit, ha fet una crida a "sortir de les casernes d'hivern" i de la "resistència" dels últims anys, i preparar el partit i el conjunt de l'independentisme per a recuperar la majoria perduda a les últimes eleccions.

Puigdemont també ha tingut "un agraïment molt especial" per la presidenta sortint, Laura Borràs, a qui ha reconegut la seva "generositat". Ha dit no tenir "cap dubte" que és la "persona idònia" per situar-se al capdavant de la fundació FunDem, que "tindrà una molt bona presidenta".

De la seva banda, el secretari general reelegit, Jordi Turull, ha recordat una altra "fita" de l'independentisme, la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017, de la qual aquest diumenge se n'han complert 7 anys. En aquest punt, ha volgut que "quedi ben clar" que continuen defensant la unilateralitat i ha avisat al PSOE que "no estem casats amb ningú allà a Madrid. Només amb Catalunya".

La militància avala la reorientació del partit

El congrés ha aprovat gairebé per unanimitat les ponències estratègica, ideològica i organitzativa. Els documents d'estratègia i sobre ideologia han aconseguit el 99% dels vots, i el que ha rebut menys suports ha estat el text sobre l'organització del partit, que tot i així s'ha aprovat per una àmplia majoria amb el 93% dels vots. En el cas d'aquesta darrera ponència la principal novetat és la creació d'un 'think tank' vinculat al partit, que fins ara Junts no tenia. Es tracta de la fundació FunDem, heretada de Demòcrates i vinculada a l'alemanya Konrad Adenauer.

La ponència estratègica incorpora al full de ruta una defensa de la unilateralitat després de la transacció d'una esmena i deixa clara "la voluntat de fer efectiu el dret a l'autodeterminació, que inclourà si escau la unilateralitat". Al final del document s'ha afegit que, si la negociació amb l'estat "no dona fruits o s'allarga de manera estèril", no renuncien "a la plena independència".

Paral·lelament, el text aposta per "mantenir en tensió" els governs de Pedro Sánchez i Salvador Illa. En aquest sentit, constata que "les relacions polítiques amb l'Estat són inevitables" i Junts es conjura per fer servir els seus vots al Congrés per aconseguir conquestes i que no sigui "a canvi de res". Pel que fa a l'estratègia independentista, defensen que són el partit central d'aquest bloc i que cal "rebaixar les hostilitats" amb ERC, si fa falta amb mediació de la societat civil.

A la ponència ideològica, que desgrana les qüestions sectorials que defensarà el partit, hi destaca la renúncia de la supressió completa dels impostos de successions i de patrimoni, un tema del qual n'havia fet bandera en els últims anys. Finalment, el text aposta per una "reducció justa" d'aquestes figures impositives així com la deflactació de tots els trams de l'IRPF i la revisió de l'impost de societats a les petites i mitjanes empreses.

En el marc de la immigració, Junts defensa la creació d'una Agència Catalana d'Immigració que s'encarregaria tant de "la fixació de quotes" com també de "les condicions d'arribada, acollida i integració dels nouvinguts". La ponència recull que Junts treballa "activament a curt termini", en el marc de la delegació "integral" de competències en immigració, "per introduir el requisit d'acreditar el coneixement del català en un període de temps raonable per renovar els permisos de residència i treball". En matèria d'habitatge, Junts defensa l'adopció d'una estratègia nacional per a l'emancipació per la qual cal augmentar ajuts i bonificacions fiscals.

Nova organització

Pel que fa a la ponència organitzativa, ha rebut el 93% dels vots favorables. Divendres ja es va aprovar bona part del text, per a poder procedir a la votació de la nova direcció, i es van tombar esmenes contra la doble militància, contra les llistes tancades o contra el requisit de sis mesos com a militant per a poder optar a càrrecs. Aquests punts van ser introduïts pel partit per a flexibilitzar l'entrada de dirigents com Antoni Castellà, de Demòcrates, o d'independents com Anna Navarro.

La principal novetat d'aquest text és la creació d'un 'think tank' vinculat al partit, que fins ara Junts no tenia. Es tracta de la fundació FunDem, heretada de Demòcrates i vinculada a l'alemanya Konrad Adenauer. Segons l'acord amb Puigdemont, Laura Borràs en serà la presidenta i li permetrà tenir un peu a l'executiva. La decisió final, però, recaurà en els patrons de la fundació.

L'estructura de nova executiva dissenyada per Carles Puigdemont, que en serà president, preveu l'existència de 4 vicepresidències, que ocuparan Mònica Sales, Míriam Nogueras, Josep Rius i Antoni Castellà. El secretari general continuarà sent Jordi Turull i Judith Toronjo s'incorpora com a secretària d'organització. Teresa Pallarès estarà al capdavant de la secretaria de finances i Pilar Calvo presidirà el Consell Nacional, el màxim òrgan del partit entre congressos.

Es mantenen a la direcció figures com David Saldoni, Joan Canadell, Aleix Sarri, Salvador Vergés, Gemma Geis i Jordi Fàbrega, i entre les noves incorporacions destaquen noms com el de la diputada al Parlament Ennatu Domingo, Oriol Izquierdo i Assumpta Cros, propers al diputat Agustí Colomines i al col·lectiu Acció per la República. També s'hi suma el diputat al Congrés Josep Maria Cruset, la diputada al Parlament Jeannine Abella i l'alcalde de Sant Climent de Llobregat, Isidre Sierra.

Altres cares noves són les del president d'Impulsem Penedès, Jaume Casañas, així com la secretària general de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), l'organització juvenil de JxCat, Ariadna Urroz, o Teresa Vallverdú, vinculada al Consell de la República. Xavier Vinyals, expresident de la Plataforma pro seleccions esportives catalanes que va ser detingut en el marc de l'operació Volhov, també formarà part de la nova executiva de Junts. També hi seran representants de l'ala més pragmàtica del partit, com ara els exconsellers Jaume Giró i Victòria Alsina.

Nous rols per a Puigdemont i Borràs

El guanyador d'aquest congrés ha estat sens dubte Carles Puigdemont, que recupera la presidència del partit dos anys i mig després. Tot i que haurà d'exercir el càrrec des de Waterloo. , l'expresident català ja té experiència en aquest sentit. Entre els anys 2020 i 2022, aleshores amb Jordi Sánchez com a secretari general, va ocupar la presidència i durant els últims mesos s'ha fet evident que era ell qui pilotava les negociacions de Junts amb el PSOE i qui parlava en nom del partit.

En canvi, la gran derrotada del congrés d'aquest cap de setmana és la fins ara presidenta. Laura Borràs no ha aconseguit col·locar cap persona afí en llocs rellevants de la nova executiva i s'ha fet palès com el sector que representa ha perdut pes i influència aquests últims anys. En el seu discurs de divendres durant l'obertura del congrés, Borràs va dir que deixa la presidència de Junts "per lleialtat" a ella mateixa i "per coherència personal i política". I va remarcar que "mai no ha volgut substituir el president" i que ha fet "totes les renúncies que han estat necessàries" per deixar pas a Puigdemont perquè torni a presidir la formació.

La condemna de 4 anys i mig de presó per falsedat i 9 anys d'inhabilitació per prevaricació, per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres catalans ha estat un factor important que l'ha obligat a passar a un segon pla i tenir un perfil més baix i discret. Ara se situarà al capdavant de la fundació 'FunDem' heretada de Demòcrates, des d'on defensa que podrà "ajudar a definir vies perquè l'independentisme deixi d'avançar a cegues i torni a liderar el país".